PARLEM O ... CONVERSEM?

Conversar és una de les activitats que donen sentit a la vida. M’encanta fer-ho, i tot i ser molt complicat ... tinc amb qui practicar-ho. Sóc afortunat!!! He volgut buscar al diccionari el seu significat i he entès “parcialment” perquè m’agrada tant. Conversar segons Pompeu significa “entretenir-se amb algú parlant”. No sóc cap expert i molt menys cap especialista en llengua, però no estic del tot d’acord amb la definició que he trobat. Vull matisar una cosa. Clar que m’agrada entretenir-me ... i fer-ho parlant és fantàstic. Però per conversar també cal “escoltar”. És imprescindible. He notat a faltar aquesta paraula a la definició.

El nostre cervell està especialment preparat i dissenyat per les relacions, i quin és el paradigma de la relació? Sense cap mena de dubte, la conversa. Parlar i escoltar, mirar i ser mirat, en definitiva DONAR i REBRE. I això fer-ho compartint un espai i un temps.

I amb això no vull dir que no es puguin tenir “converses” telefòniques o virtuals (internet), que també ho són ... però buenu, jo diria que són com una cervesa sense alcohol, que estan bé o regular ... però, no cal insistir, no? Em sembla que alguns ja saben que penso referent a la cervesa. A la conversa, “lo seu” és mirar-se als ulls i fer-ho en temps real i anar observant les accions i reaccions de l’altra persona!!!

Per gaudir d’un bon estat d’ànim és necessari desplegar les nostres habilitats comunicatives, tant les verbals com les no verbals. A la conversa les podem emprar ambdues. Si bé és cert que el contingut del que diem i escoltem és important, i això bàsicament ho fem a través del llenguatge verbal, tot el que l’acompanya (mirada, somriure, expressió facial, volum i to de veu, cos, etc.) o més ben dit, el llenguatge no verbal, és el que ens dona la informació més significativa. Diuen que la informació que ens dona el llenguatge no verbal és aproximadament el 70% de la comunicació.

Una conversa agradable i tranquil·la ... és el millor del món. Ara parlo jo, ara ho fas tu, ara t’escolto, ara m’escoltes, ara et miro, ara ho fas tu, i noto com ho fas ... fas que “sí” amb el cap o que “no” ... somrius ... i a mesura que anem parlant flueix la conversa. Una infinitat d’emocions agradables passen del nostre cervell al nostre cos, i fins i tot ens sembla que respirem millor, que el cor batega més a poc a poc i segur que ens trobem molt i molt bé. Conversar te efectes terapèutics demostrats científicament i que ara no explicaré perquè m’allargaria molt. Si al damunt ... al llarg de la conversa apareixen els somriures i el sentit de l’humor ... ja estem parlant de “matrícula d’honor”. Això sí que costa!!! No és gens fàcil trobar persones amb les que conversar en aquestes condicions ... però n’hi ha, i tant!!! Jo en tinc!!!

Això sí, es tracta que hi hagi un equilibri entre parlar i escoltar, perquè els qui formem part de la conversa ens sentim còmodes i trobem espai per a participar. Donem senyals amb paraules o gestos que estem escoltant, puguem mantenir el contacte ocular, en definitiva ... ens deixem portar per les emocions, i no ens adonem dels torns. Quan ens oblidem de qui parla i qui escolta ... hem arribat al “nirvana” de la comunicació ... estem al cel.

Una bona conversa per a mi és un regal, no un plaer (això és una altra cosa). Quan la veu adopta uns sons carregats de les emocions que portem amb nosaltres, és màgica i en poca estona és capaç de transformar la mica de negativitat en actituds positives que ens fan sentir molt millor. Quants cops ens sentim malament i únicament unes paraules afectuoses aconsegueixen canviar la nostra actitud? És l’efecte de les paraules, és el valor que donem als qui ens les diu ... és el pilar de les relacions humanes. Si som bons observadors de vegades podem notar que l’altra persona es queda sense veu (és una forma de dir-ho) ... o li tremola, o s’enfosqueix perquè alguna cosa l’ha disgustat, o es torna més viva si alguna cosa l’anima.

En una conversa agradable trobem aquelles gotes d’amabilitat i afecte que en molts moments ens fan falta, aquella fragància de la intimitat, de l’empatia que podem detectar en el somriure dels ulls que ens miren. És una de les activitats més saludables, ja que manté el cervell en el seu millor estat. Ben portada és fascinant i te uns efectes contundents. No podem oblidar que el nostre cervell emocional està dissenyat per processar la missatgeria de l’afecte i aquest tipus de comunicació cara a cara que, únicament es dona a la conversa.

Necessitem cares, ulls, somriures on descansar la nostra mirada, on posar els nostres desitjos de relació i d’intimitat. Tots necessitem interactuar i necessitem descobrir signes d’afecte, d’amabilitat i de tendresa, és a dir, emocions positives cap a nosaltres. He llegit en algun lloc que les persones necessitarien diàriament 45 minuts de conversa per sentir-se bé. Ja ho sabeu, doncs!!!

Avui un altre cop. Sovint quan acabo d’escriure em pregunto si escric a la web adequada. Sempre però la resposta és la mateixa: Quan escric el que escric ... jo ho associo al Nàstic. No sé ben bé per què, no sé quin és el motiu que ... m’impulsa a fer aquesta associació. És molt probable que la resposta sigui que quan parlo d’emocions, afecte i sentiments ... penso en el Nàstic, en el meu ... en el que porto dins i tant em costa compartir, i potser aquesta és la única manera que trobo de fer-ho.

Sí ... segurament és per això!!!
Dues paraules importants a la meva vida: conversa i Nàstic.

No hi res millor que començar una conversa ... mirant als ulls i somrient o rient. En la comunicació, és fonamental, interpretar el llenguatge no verbal perquè hi ha qui és molt “formal” i s’estima més que intueixis i endevinis ... que manifestar obertament els seus sentiments. Cal respectar-ho però, perquè no deixa de ser ... una “altra manera” de comunicar, l’únic que cal és saber interpretar el que ens volen dir.

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article