Entra Registrar-se

#TermicGAS

#webofical

Els millors Porra
cserrall2
steve_b1
man-grana1
moltnastic1

#Tarragona2018

26/03/2007

EL “PESSIMISTA CRÒNIC”.

EL “PESSIMISTA CRÒNIC”.

Per naturalesa, tots els éssers humans tenim aspectes positius i negatius. Hi ha qui veu el got mig ple i també qui el veu mig buit. Sempre ha estat i serà així. Jo no sé a d’altres ciutats ... però a Tarragona tenim afeccionats del Nàstic que són incapaços de veure alguna cosa positiva del nostre equip.

Quan sento al meu voltant converses referents al Nàstic i no tinc res millor a fer, sempre que puc “paro l’orella”. Vull dir que, com si fos una antena parabòlica l’oriento cap a la persona que fa els comentaris i escolto amb “més o menys” atenció, depenent del contingut i la forma en que es parli. De vegades val més la pena “no tenir cobertura”.

Reconec que algun cop m’he hagut de mossegar la llengua per tal de no intervenir, tot i que acostumo a controlar prou la meva conducta, de vegades ... se’m fa difícil. Escoltar converses d’incògnit és entretingut. Suposo que tothom ho ha fet, no?

Tinc un amic que és un expert en aquest tipus d’activitats i segons explica, fins i tot és capaç d’aguantar-se la respiració per millorar la nitidesa de l’audició. Realment ... és un professional. Jo a tant ... no arribo. Jo escolto ... i prou.

És malauradament freqüent trobar-se seguidors instal·lats perpètuament en l'amargor, en la tristesa, el pessimisme i el desinterès. Tots coneixem afeccionats insistents en trobar el costat negatiu de tot el que ocorre al voltant seu: són els pessimistes crònics. Sí, aquells que ja “ho sabien tot” ... sempre “ho saben tot”, quan perdem, ja ho havien anunciat ... aquesta temporada “s’estan posant les botes”. Tenen una inclinació natural a veure les coses referents al Nàstic en el seu aspecte menys favorable.

De veritat, hi ha poques coses que em treuen “de polleguera”, però aquestes persones tan negatives ... quasi ho aconsegueixen. Els esdeveniments de la vida, els comportaments propis o aliens tenen la importància que nosaltres els atorguem. Jo els hi dono molt poc valor ... i ho faig per salut mental (la meva clar).

Qualsevol de nosaltres té motius, quasi cada dia, des de que s’aixeca fins que se’n va a dormir, per preocupar-se o entristir-se. Però fer-se la vida malbé a propòsit és una habilitat que s’aprèn, no n'hi ha prou de patir experiències negatives, cal tenir la voluntat ... d’aprendre-ho. Cal ser un especialista.

Les experiències desagradables tendeixen a lligar-nos al passat i a inhibir-nos el futur, no ens deixen evolucionar perquè ens condicionen i atemoreixen. Simplificant una mica, tant “és” com ens vagin les coses realment, perquè si mostrem una predisposició negativa i pessimista, els moments feliços els tamisarem excessivament i els percebrem amb desconfiança i reserves, sense gaudir-los tal i com tocaria. Així és el pessimista crònic.

Com el podreu reconèixer?

De vegades no és tan fàcil com sembla però si sou observadors i reflexius, per les seves conductes podreu discriminar qui és un d’ells:

1.- Sempre es crea problemes. No te prou amb els seus (particulars) com tothom i assumeix com a propis els del Nàstic o qualsevol altre. Sempre s’omple la vida de complicacions reals o fictícies, i concedeix gran importància a tots els esdeveniments negatius: Lesions, sancions, notícies a la premsa, etc. Qualsevol excusa és bona. Abans del partit ... sempre ho tenim molt difícil, després ... encara pitjor. I més a Primera, uff!!!

2.- Està realment convençut que sempre te la raó. És impossible conversar amb ell. És molt difícil discutir perquè només hi ha una veritat absoluta: la seva. Rebutja d'entrada el que diguin els altres i encara molt més si l’aportació és positiva. Quan porta més de dos minuts parlant, el seu to de veu va pujant fins que acaba cridant. Parla amb tu com si sempre estiguéssiu al camp.

3.- Viu obsessionat: L’àrbitre, el temps, l’horari del partit, l’alineació ... sempre hi ha un esdeveniment que ens perjudica. Sempre. La felicitat esportiva, no existeix. És un terme filosòfic erroni. Mai no podem estar “satisfets”.

4.- El present no val la pena, ell sempre ha de tenir a la vista un pensament negatiu. Si un dia guanyem, tan aviat l’àrbitre xiula el final del partit ja està pensant en la propera jornada en la que no tenim cap opció de guanyar. La felicitat no dura ni un minut. El seu pensament és capaç de torturar a qualsevol que es posa al seu abast.

5.- Utilitza la tècnica del filtratge. Només veu un element de la situació i exclou la resta. Com que no es valoren dins un context, els pensaments negatius assoleixen dimensions exagerades respecte al que realment són.

6.- Es sent còmode amb la generalització. Extreu conclusions generalitzades a partir d’un sol fet o sense prou evidència. Quan es comet algun error al fer alguna cosa, ja està convençut que mai no arribarà a sortir bé.

7.- Per últim, quan parla amb tu és incapaç de no donar-te l’esquena en diferents moments de la “conversa” (per dir-ho d’alguna manera). La seva inquietud s’apodera del seu cos, i tira endavant i entera, a la dreta o a l’esquerra ... però el cas és no parar quiet. Parla amb tu com si estigués esperant rematar un “córner”.

Segur que tots coneixeu algun d’aquests. La veritat, a mi em fan més aviat una mica de pena. Sé que segurament no actuen de mala fe. Però la veritat, quan més lluny d’ells molt millor, jo almenys ho tinc clar.

El “pessimista crònic” no és un espècimen únicament relacionat amb el món del futbol i del Nàstic, sinó que es pot generalitzar en tots els aspectes de la vida.

Acabaré amb una frase d’un savi grec, Aristòtil: “som allò que fem dia a dia. De manera que l’excel·lència no és un acte sinó un hàbit”. No cal cap comentari, oi?


(El dedico a totes les persones que “saben viure” i no es conformen únicament amb “viure”. També als seguidors del Nàstic que gaudeixen de l’equip independentment dels resultats, perquè així s’ha de viure el futbol).

Autor: Josep Maria Cornadó

el_meu_raco “NAPS i ... COLS”

La percepció és un procés nerviós “superior” que permet a l’organisme, bàsicament a través dels sentits, REBRE, ELABORAR i INTERPRETAR la informació que prové de l’entorn i d’un mateix. Sense cap mena de dubte, almenys per mi, és una de les parts més importants del pensament, ja que a través d’ella configurem les sensacions que rebem del món extern i “donem sentit” al que ens envolta.

Llegir article

el_meu_racoLa primera impressió ... és la que compta?

La primera impressió ... és la que compta?

Ara feia dies que no escrivia! La veritat és que no ha estat per falta de ganes, perquè a mi m’agrada escriure. He tingut molta feina (i no és una excusa!) i per escriure jo necessito temps. Com potser he dit algun cop sempre que escric tinc la sensació que ordeno les meves idees. Qui no te un calaix ple de coses, que sap que hi són, que les troba quan les necessita (es podria matisar) ... però que de vegades quan busca “una” en troba “una altra” que no hi comptava i te una sorpresa!

Llegir article

el_meu_racoL’optimisme ... i el Nàstic.

L’optimisme ... i el Nàstic.

De vegades, un fa les coses bé ... i no surten com espera o bé els altres no les interpreten com cal ni com es mereix qui les fa. Els criteris a l’hora de fer valoracions sobre una tasca que han realitzat altres és relativa i subjectiva. Per avaluar les coses com cal ... és necessari saber el que passa o ha passat de debò. Això no sempre és així. Quan les coses no surten com tu vols ... et pot envair el pessimisme! Aleshores, esperes poc o res de les teves iniciatives per prevenir la desil·lusió que provoca el fracàs. Això provoca ansietat! I entres en una dinàmica negativa ... que et fa rendir menys.

Llegir article

el_meu_racoHo haveu vist?

Ho haveu vist?

Buenu ... feia dies que no escrivia i no per falta de ganes (m’ha quedat bé això, no?), la veritat ... porto uns dies “liadillu” amb molta feina, més de la puc i vull fer ... però de vegades no controlem la situació i passa el que em passa a mi. Però m’aplico tota la teoria de l’educació emocional i intento no anar estressat i continuar sent el més feliç que pugui. I no em puc queixar ... tot va bé! Doncs ja estic aquí i com em sento content d’escriure a la meva estimada web, avui ho faré de futbol, sí ... confieu en mi ... parlaré de FUTBOL i clar, del Nàstic que és la meva passió. Però avui no m’aniré pels núvols com faig altres cops ... estic decidit a concretar!

Llegir article

el_meu_racoLa mentalitat ... i el Nàstic.

La mentalitat ... i el Nàstic.

Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte.

Llegir article

el_meu_racoIsaac Newton ... i el Nàstic.

Isaac Newton ... i el Nàstic.

M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable?

Llegir article

el_meu_racoPronosticar és fàcil, encertar ... més difícil.

Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament!

Llegir article

el_meu_racoPor ... davant el nou curs?

Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por!

Llegir article
“NAPS i ... COLS”Josep Maria Cornadó, 09-10-2011
La primera impressió ... és la que compta?Josep Maria Cornadó, 16-08-2009
L’optimisme ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó, 25-02-2009
Ho haveu vist?Josep Maria Cornadó, 28-01-2009
La mentalitat ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó, 25-12-2008
Isaac Newton ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó , 31-10-2008
Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil.Josep Maria Cornadó, 01-10-2008
Por ... davant el nou curs?Josep Maria Cornadó, 03-09-2008
“Xapat ... per vacances”Josep Maria Cornadó, 23-06-2008
La “barra de ... ferro”.Josep Maria Cornadó, 21-05-2008
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9
Webmaster: Webmaster <webmaster@nasticdetarragona.com>
Disseny: Albert Sola <asola@tinet.org>

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Web allotjat a: La Tecla Network

Optimitzat per 1024x768.
Utilitzem cookies pròpis i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat personalitzada mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació i preferències.
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.