AL·LUCINAT O IL·LUSIONAT?........NO, SATISFET

Avui faré l’esforç de parlar una mica més de futbol i del Nàstic, del que faig habitualment, tot i que no garanteixo res. Em conec!!! Els meus amics, lectors tots ells (perquè són amics), m’insisteixen en que ja “està bé” de donar tants tombs a les coses, i em suggereixen que aquest esport és molt més fàcil d’entendre, i que jo em complico una mica la vida en les meves anàlisis, tot i que sóc una persona que crec que acostumo a complicar poc les coses ... jo diria que gens, però ...

Segurament ... no, probablement (millor dit) no els hi falti raó. Sóc incapaç d’escriure de futbol sense barrejar-lo amb tota la “litúrgia” que l’envolta, què sota el meu criteri ... és la seva gràcia!!! Aquesta, és bàsicament emoció, sentiment, passió, sorpresa, intuïció, patiment i satisfacció, i te un protagonista clar que és l’afeccionat, el seguidor, el fanàtic ... digueu-li com vulgueu ... però són mots pràcticament sinònims per a mi. Fanàtic és una paraula amb connotacions negatives quan realment un fanàtic no necessàriament ha de ser agressiu, ni molt menys ... únicament és una persona que defensa amb entusiasme una idea o un sentiment. Jo sóc fanàtic de moltes ... persones, idees i sentiments. Ara bé, és veritat que hi ha fanàtics violents. Això, però és una altra cosa.

Quan el Nàstic guanya es produeix un efecte directe en el seguidor. Un efecte immediat, que provoca tota una sèrie de reaccions incontrolables. Aquesta temporada només ha passat en comptades ocasions. I ara, per primer cop hem tingut dues victòries seguides i sembla que pot haver canviat la dinàmica de resultats. Això ha provocat que alguns afeccionats al·lucinin i s’il·lusionin un altre cop.

Les al·lucinacions es poden definir com a percepcions sensorials que senten alguns en absència de qualsevol estímul extern. La persona que al·lucina ... està afectada de visions imaginàries. No sé si és el cas. Millor dit, no estic segur!!!

Les al·lucinacions poden donar-se amb qualsevol dels sis sentits (si recordeu vaig dir que la intuïció per mi era un sentit) i prendre gairebé qualsevol forma, el que inclou des de sensacions simples (com llums, colors, gustos, olors) fins a experiències més significatives com veure i interaccionar amb animals i persones, escoltar veus, etc. A mi això ja em fa una mica de por, eh? Bé, una mica ... bastant!!!

Són molt diferents de les il·lusions, que són la mala percepció dels estímuls externs. Una il·lusió és un error que fa prendre per realitat una falsa aparença. Tothom entén el que és una il·lusió òptica, i l’exemple més clar és el de la persona que al desert ... veu un oasi on en realitat només hi ha sorra. També ho podria ser la d’aquells que miren la classificació i fan “volar coloms” i donen per sumats punts que encara no s’han jugat. És el mateix.

Els darrers resultats del Nàstic no sé si em tenen al·lucinat o il·lusionat, però si estic segur que em tenen desorientat. El seu joc també. Jo no entenc gaire de futbol (insisteixo), sempre ho he dit. Sí sé com em sento després del partit. Tinc un sentiment ... com ... a veure si m’explico.

Feia molt de temps que no sortia del Nou Estadi amb aquesta sensació. De fet ja pràcticament no la recordava. Aquesta sensació és diu SATISFACCIÓ. La satisfacció és aquella emoció agradable que sents quan pots omplir la mesura del teu desig o de la teva necessitat. En aquest cas les dues coses. Tenia el desig i també, perquè no dir-ho, la necessitat. Feia molt de temps, potser massa no?

A mi hi ha moltes coses que em produeixen satisfacció a la vida. La majoria són coses petites, segur que per algunes persones serien insignificants. Per mi són molt importants i em fan sentir-me viu, i jo encara diria més, fonamentals: trobar-te a gust amb una persona, anar a córrer amb un amic, trobar-te a algú allà on no l’esperes, compartir una cervesa, un sms al mòbil, entendre’t amb una mirada, saber el que et diran, sentir-te acceptat i estimat ... i, ufff quasi m’oblido, també que el Nàstic guanyi. Tot això afecta de manera determinant el meu estat anímic i per tant, la meva sensació de felicitat.

La majoria de les persones sabem quin és el nostre estat anímic quan estem satisfets, tot i que en determinats moments tenim dificultats importants per trobar les paraules que expliquen allò que sentim. Tant si el que sentim és molt agradable o poc agradable, de vegades no encertem a trobar les paraules precises. És difícil de definir.

Heu experimentat aquella sensació que de vegades es produeix quan estàs amb una persona i ets sents molt a gust? Segur que sí. Això per a mi és la satisfacció. Hi ha moments en que no cal parlar. Amb el silenci és suficient. El silenci és comunicació, diferent ... però comunicació. De vegades un silenci se’ns pot fer insuportable, d’altres en canvi ens pot omplir més que qualsevol paraula. A mi m’agraden especialment els silencis, perquè m’acostumen a donar satisfacció.

Doncs bé d’aquesta satisfacció parlo jo. D’aquest estat anímic que es produeix quan estàs i et sents bé. I no parlo d’amor, eh? Sé el que dic, bé, almenys jo ho crec.

En definitiva, feia dies que el Nàstic no em deixava satisfet. El fet de sentir-me satisfet m’ajuda a ser feliç. Jo necessito ser-ho com tothom, però jo estic disposat a lluitar per ser-ho i em sembla que sé perfectament el que he de fer.

Buenu, no sé si he parlat de futbol tant com alguns volien. Potser per altres he parlat massa, en confiança no em preocupa excessivament (ho dic amb tot el respecte del món mundial). El que sí sé ... ara que acabo aquest article, que el fet d’escriure sobre el que penso em satisfà, perquè m’ajuda a ordenar les meves idees. I quan ordenes el cap, és com quan ordenes un calaix ... et quedes satisfet, tot i què saps que és qüestió de temps ... tornar-lo a tenir ... en realitat com a tots ens agrada, DESORDENAT!!!

Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article	Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article
“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article