INTUÏCIONS I... PRESSENTIMENTS

Hi ha qui te la teoria que les emocions arriben a confondre el pensament. Basen els seus argument en que ... un bon pensador ha de ser fred i calculador i no deixar-se influir per les emocions. Si és possible ... també ha de ser objectiu i considerar els fets per si mateixos i no per la importància que puguin tenir per les seves necessitats emocionals.

Jo discrepo absolutament. No estic gens d’acord!!! Penso que qualsevol decisió correcta ha de ser “emocional” en última instància. Vull dir que ... al final del procés de la presa de decisions, les emocions tenen molt a dir. Les emocions donen rellevància al nostre pensament, l’acomoden a les nostres necessitats i al context del moment. Estic convençut que les emocions són una part necessària i fonamental del funcionament del cervell. M’atreviria a dir que un cervell sense emocions és ... com una mena d’ordinador.

En el meu cas em resulta difícil prendre qualsevol decisió sense tenir en compte el meu estat emocional i la seva influència. Ja sé que l’estat emocional de vegades varia d’un dia a una altre, però normalment les persones tenim com una mena de “temperatura emocional” bastant estable. I jo afegiria una altra variable molt relacionada amb les emocions. A l’hora de prendre alguna decisió ... què ens diu la intuïció, tenim alguna sensació o potser un pressentiment?

Imaginem que estem entrevistant un candidat per una feina. Sobre el paper, el subjecte sembla perfecte: qualificacions excel·lents, experiència rellevant per la feina, bones referències, en definitiva el currículum ideal. El candidat també respon correctament totes les preguntes que li formulem. No obstant això, en un moment de l’entrevista i sense saber per què ... tenim la sensació que hi ha algun aspecte del candidat que ens fa dubtar. Però tot i que no podem identificar de què es tracta, tenim la clara intuïció que seria un error donar-li la feina a aquesta persona. Què fem? Ignorem les nostres sensacions i intentem analitzar la decisió sobre la contractació d’una manera estrictament racional? O confiem en les nostres impressions i les utilitzem com a motiu per a no contractar el candidat? Jo tinc molt clar el que faria!!!

Tal i com il·lustra aquest exemple, totes les decisions que prenem a la vida no es regeixen únicament per processos racionals que podem explicar als altres; per contra, moltes de les decisions que prenem, incloent les importants, poden estar fortament influenciades per les sensacions o impressions que no es troben sota el nostre control conscient. Així doncs, què són aquestes sensacions? D’on vénen? I, si suposadament prenem decisions racionals, hauríem de deixar que aquestes sensacions ens influenciessin en les nostres decisions?

Segons els experts, la intuïció ens permet accedir a una gran reserva de coneixements dels que no som conscients, o ho som només parcialment. La intuïció es mostra habitualment mitjançant paraules, imatges, sentiments o sensacions que no sempre sabem interpretar. En la seva manifestació més quotidiana ens permet llegir entre línies, endevinar el que volen dir algunes mirades i conèixer els sentiments dels demés, al marge de les seves paraules.

A mi m’agrada molt aquest joc (per dir-ho d’alguna manera). Em resulta atractiu interpretar les mirades, o el que no diuen les paraules, o els gests corporals ... les mans que no paren, sovint donen més informació que les pròpies paraules. De fet les mirades diuen molt no creieu? Tot i que a lo millor no sabem interpretar exactament el que volen dir ... si que almenys la majoria som capaços d’entendre en una mirada ... el sentiment que ens transmet!!! Buenu no sé ... a mi em sembla que les sé interpretar però potser m’equivoco!!!

I si entren en conflicte el llenguatge verbal i el no verbal ... em deixo portar per la meva intuïció!!! Tot i què sóc conscient del risc que comporta deixar-te portar en excés!!! Tampoc no m’importa arriscar.

La ciència admet que per a que broti la resposta intuïtiva a una situació, abans s’ha d’haver identificat i interioritzat suficientment com conseqüència de la inquietud que ens transmet; després, i ja de manera que no ens resulti conscient, hem d’haver incubat la resposta. A partir d’aquí, en qualsevol moment, emergeix el senyal intuïtiu, que es reconeix i registra com tal en la consciència. És el torn de la raó analítica: el necessari complement. Aquella espècie de sisè sentit que és la intuïció no ha de confondre’s amb una opinió, o amb un desig, no!!! No te res a veure, és alguna cosa més important!!!

Què em diu ... la meva intuïció respecte del Nàstic? Em resulta especialment difícil fer públic el que sento. Entre d’altres coses, perquè la intuïció ... com ja he dit, també comporta moltes possibilitats d’error. Les persones intuïtives, saben que de vegades es compleixen els pronòstics i d’altres no. La veritat és una mica arriscat per a mi escriure el que em diu la meva intuïció!!! Ja sé que a algú l’agradaria saber-ho. Doncs ... fem una cosa, qui m’ho pregunti perquè l’interessa li diré, però ho faré a nivell privat, però us demano que entengueu ... que em costa molt escriure-ho!!!

Quan he començat aquest article pensava que ho diria. De fet, fins arribar al paràgraf anterior estava convençut que seria capaç de manifestar el que em diu la meva intuïció!!! Ho sento, no sóc capaç!!! No m’atreveixo!!! Tinc por d’equivocar-me o d’encertar-ho (no ho sé) i al damunt fent-t’ho públic. Pensava que seria més “imprudent”. De fet les imprudències ... m’encanten i les necessito. Què faria jo sense les imprudències? Però ... ara i aquí ... no!!!

Si que us puc avançar ... que tinc un pressentiment, un bon pressentiment!!!
I si l’encerto? Ufff, més d’alguna persona es quedaria ... buenu, no vull donar més pistes que després m’empanadiré!!! Sempre acabo parlant (escrivint) més del que vull ... i després ja no hi ha remei.

De fet la intuïció no és infal·lible. Per exemple, en el joc és clarament enganyosa. Si estem en un Casino i observem que a la ruleta surt el vermell set cops seguits, la nostra intuïció ens suggerirà que a la propera jugada apostem al color negre. En canvi les possibilitats són exactament les mateixes. La taula de la ruleta ... no té memòria. Per tant ... ens podem equivocar.

Podríem tractar d’analitzar les raons que hi ha darrera d’un pensament intuïtiu, però és molt complicat que ho aconseguim. Si no som capaços de captar les raons, hem de confiar en aquest pensament? Fora molt perillós atribuir a la intuïció la infal·libilitat de l’Oracle Grec, però malgrat això no podem dubtar que és part del pensament, almenys del meu.

I el meu pensament em diu que he de gaudir cada dia que pugui del Nàstic, que no sabem el que passarà, i que malgrat les intuïcions i els pressentiments ... a mi em te el cor robat, no sé que te ... que cada dia n’estic més del Nàstic, i vull viure el dia a dia ... a mi em val la pena, i tant que em val la pena!!!

Jo en general em deixo portar molt per la meva intuïció, i en tot lo relacionat amb el Nàstic encara més, però això no vol dir que sàpiga el que passarà, inclús de vegades ... em sembla que encara què no vulgui puc arribar confondre’m ... amb el que desitjo, què és una cosa ben diferent!!!

Em sembla que avui ... he tornat a parlar molt poc de futbol, i tampoc he dit quin pressentiment tinc ... respecte del Nàstic, però alguna cosa em diu que és complirà!!! Qui m’ho diu? Doncs, està clar ... la meva intuïció!!!

(M’agraden les persones intuïtives ... i estic convençut, que tots ho som d’alguna manera. El problema rau en manifestar les nostres intuïcions i pressentiments. No tothom és capaç de fer-ho públic. Jo en alguns temes m’atreviria ... però si parlo del Nàstic, més m’estimo quedar-me les meves intuïcions ... per a mi, per si de cas!!!)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article