Entra Registrar-se

#TermicGAS

#webofical

Els millors Porra
cserrall2
steve_b1
man-grana1
moltnastic1

#Tarragona2018

27/02/2007

INTUÏCIONS I... PRESSENTIMENTS

INTUÏCIONS I... PRESSENTIMENTS

Hi ha qui te la teoria que les emocions arriben a confondre el pensament. Basen els seus argument en que ... un bon pensador ha de ser fred i calculador i no deixar-se influir per les emocions. Si és possible ... també ha de ser objectiu i considerar els fets per si mateixos i no per la importància que puguin tenir per les seves necessitats emocionals.

Jo discrepo absolutament. No estic gens d’acord!!! Penso que qualsevol decisió correcta ha de ser “emocional” en última instància. Vull dir que ... al final del procés de la presa de decisions, les emocions tenen molt a dir. Les emocions donen rellevància al nostre pensament, l’acomoden a les nostres necessitats i al context del moment. Estic convençut que les emocions són una part necessària i fonamental del funcionament del cervell. M’atreviria a dir que un cervell sense emocions és ... com una mena d’ordinador.

En el meu cas em resulta difícil prendre qualsevol decisió sense tenir en compte el meu estat emocional i la seva influència. Ja sé que l’estat emocional de vegades varia d’un dia a una altre, però normalment les persones tenim com una mena de “temperatura emocional” bastant estable. I jo afegiria una altra variable molt relacionada amb les emocions. A l’hora de prendre alguna decisió ... què ens diu la intuïció, tenim alguna sensació o potser un pressentiment?

Imaginem que estem entrevistant un candidat per una feina. Sobre el paper, el subjecte sembla perfecte: qualificacions excel·lents, experiència rellevant per la feina, bones referències, en definitiva el currículum ideal. El candidat també respon correctament totes les preguntes que li formulem. No obstant això, en un moment de l’entrevista i sense saber per què ... tenim la sensació que hi ha algun aspecte del candidat que ens fa dubtar. Però tot i que no podem identificar de què es tracta, tenim la clara intuïció que seria un error donar-li la feina a aquesta persona. Què fem? Ignorem les nostres sensacions i intentem analitzar la decisió sobre la contractació d’una manera estrictament racional? O confiem en les nostres impressions i les utilitzem com a motiu per a no contractar el candidat? Jo tinc molt clar el que faria!!!

Tal i com il·lustra aquest exemple, totes les decisions que prenem a la vida no es regeixen únicament per processos racionals que podem explicar als altres; per contra, moltes de les decisions que prenem, incloent les importants, poden estar fortament influenciades per les sensacions o impressions que no es troben sota el nostre control conscient. Així doncs, què són aquestes sensacions? D’on vénen? I, si suposadament prenem decisions racionals, hauríem de deixar que aquestes sensacions ens influenciessin en les nostres decisions?

Segons els experts, la intuïció ens permet accedir a una gran reserva de coneixements dels que no som conscients, o ho som només parcialment. La intuïció es mostra habitualment mitjançant paraules, imatges, sentiments o sensacions que no sempre sabem interpretar. En la seva manifestació més quotidiana ens permet llegir entre línies, endevinar el que volen dir algunes mirades i conèixer els sentiments dels demés, al marge de les seves paraules.

A mi m’agrada molt aquest joc (per dir-ho d’alguna manera). Em resulta atractiu interpretar les mirades, o el que no diuen les paraules, o els gests corporals ... les mans que no paren, sovint donen més informació que les pròpies paraules. De fet les mirades diuen molt no creieu? Tot i que a lo millor no sabem interpretar exactament el que volen dir ... si que almenys la majoria som capaços d’entendre en una mirada ... el sentiment que ens transmet!!! Buenu no sé ... a mi em sembla que les sé interpretar però potser m’equivoco!!!

I si entren en conflicte el llenguatge verbal i el no verbal ... em deixo portar per la meva intuïció!!! Tot i què sóc conscient del risc que comporta deixar-te portar en excés!!! Tampoc no m’importa arriscar.

La ciència admet que per a que broti la resposta intuïtiva a una situació, abans s’ha d’haver identificat i interioritzat suficientment com conseqüència de la inquietud que ens transmet; després, i ja de manera que no ens resulti conscient, hem d’haver incubat la resposta. A partir d’aquí, en qualsevol moment, emergeix el senyal intuïtiu, que es reconeix i registra com tal en la consciència. És el torn de la raó analítica: el necessari complement. Aquella espècie de sisè sentit que és la intuïció no ha de confondre’s amb una opinió, o amb un desig, no!!! No te res a veure, és alguna cosa més important!!!

Què em diu ... la meva intuïció respecte del Nàstic? Em resulta especialment difícil fer públic el que sento. Entre d’altres coses, perquè la intuïció ... com ja he dit, també comporta moltes possibilitats d’error. Les persones intuïtives, saben que de vegades es compleixen els pronòstics i d’altres no. La veritat és una mica arriscat per a mi escriure el que em diu la meva intuïció!!! Ja sé que a algú l’agradaria saber-ho. Doncs ... fem una cosa, qui m’ho pregunti perquè l’interessa li diré, però ho faré a nivell privat, però us demano que entengueu ... que em costa molt escriure-ho!!!

Quan he començat aquest article pensava que ho diria. De fet, fins arribar al paràgraf anterior estava convençut que seria capaç de manifestar el que em diu la meva intuïció!!! Ho sento, no sóc capaç!!! No m’atreveixo!!! Tinc por d’equivocar-me o d’encertar-ho (no ho sé) i al damunt fent-t’ho públic. Pensava que seria més “imprudent”. De fet les imprudències ... m’encanten i les necessito. Què faria jo sense les imprudències? Però ... ara i aquí ... no!!!

Si que us puc avançar ... que tinc un pressentiment, un bon pressentiment!!!
I si l’encerto? Ufff, més d’alguna persona es quedaria ... buenu, no vull donar més pistes que després m’empanadiré!!! Sempre acabo parlant (escrivint) més del que vull ... i després ja no hi ha remei.

De fet la intuïció no és infal·lible. Per exemple, en el joc és clarament enganyosa. Si estem en un Casino i observem que a la ruleta surt el vermell set cops seguits, la nostra intuïció ens suggerirà que a la propera jugada apostem al color negre. En canvi les possibilitats són exactament les mateixes. La taula de la ruleta ... no té memòria. Per tant ... ens podem equivocar.

Podríem tractar d’analitzar les raons que hi ha darrera d’un pensament intuïtiu, però és molt complicat que ho aconseguim. Si no som capaços de captar les raons, hem de confiar en aquest pensament? Fora molt perillós atribuir a la intuïció la infal·libilitat de l’Oracle Grec, però malgrat això no podem dubtar que és part del pensament, almenys del meu.

I el meu pensament em diu que he de gaudir cada dia que pugui del Nàstic, que no sabem el que passarà, i que malgrat les intuïcions i els pressentiments ... a mi em te el cor robat, no sé que te ... que cada dia n’estic més del Nàstic, i vull viure el dia a dia ... a mi em val la pena, i tant que em val la pena!!!

Jo en general em deixo portar molt per la meva intuïció, i en tot lo relacionat amb el Nàstic encara més, però això no vol dir que sàpiga el que passarà, inclús de vegades ... em sembla que encara què no vulgui puc arribar confondre’m ... amb el que desitjo, què és una cosa ben diferent!!!

Em sembla que avui ... he tornat a parlar molt poc de futbol, i tampoc he dit quin pressentiment tinc ... respecte del Nàstic, però alguna cosa em diu que és complirà!!! Qui m’ho diu? Doncs, està clar ... la meva intuïció!!!


(M’agraden les persones intuïtives ... i estic convençut, que tots ho som d’alguna manera. El problema rau en manifestar les nostres intuïcions i pressentiments. No tothom és capaç de fer-ho públic. Jo en alguns temes m’atreviria ... però si parlo del Nàstic, més m’estimo quedar-me les meves intuïcions ... per a mi, per si de cas!!!)

Autor: Josep Maria Cornadó

el_meu_raco “NAPS i ... COLS”

La percepció és un procés nerviós “superior” que permet a l’organisme, bàsicament a través dels sentits, REBRE, ELABORAR i INTERPRETAR la informació que prové de l’entorn i d’un mateix. Sense cap mena de dubte, almenys per mi, és una de les parts més importants del pensament, ja que a través d’ella configurem les sensacions que rebem del món extern i “donem sentit” al que ens envolta.

Llegir article

el_meu_racoLa primera impressió ... és la que compta?

La primera impressió ... és la que compta?

Ara feia dies que no escrivia! La veritat és que no ha estat per falta de ganes, perquè a mi m’agrada escriure. He tingut molta feina (i no és una excusa!) i per escriure jo necessito temps. Com potser he dit algun cop sempre que escric tinc la sensació que ordeno les meves idees. Qui no te un calaix ple de coses, que sap que hi són, que les troba quan les necessita (es podria matisar) ... però que de vegades quan busca “una” en troba “una altra” que no hi comptava i te una sorpresa!

Llegir article

el_meu_racoL’optimisme ... i el Nàstic.

L’optimisme ... i el Nàstic.

De vegades, un fa les coses bé ... i no surten com espera o bé els altres no les interpreten com cal ni com es mereix qui les fa. Els criteris a l’hora de fer valoracions sobre una tasca que han realitzat altres és relativa i subjectiva. Per avaluar les coses com cal ... és necessari saber el que passa o ha passat de debò. Això no sempre és així. Quan les coses no surten com tu vols ... et pot envair el pessimisme! Aleshores, esperes poc o res de les teves iniciatives per prevenir la desil·lusió que provoca el fracàs. Això provoca ansietat! I entres en una dinàmica negativa ... que et fa rendir menys.

Llegir article

el_meu_racoHo haveu vist?

Ho haveu vist?

Buenu ... feia dies que no escrivia i no per falta de ganes (m’ha quedat bé això, no?), la veritat ... porto uns dies “liadillu” amb molta feina, més de la puc i vull fer ... però de vegades no controlem la situació i passa el que em passa a mi. Però m’aplico tota la teoria de l’educació emocional i intento no anar estressat i continuar sent el més feliç que pugui. I no em puc queixar ... tot va bé! Doncs ja estic aquí i com em sento content d’escriure a la meva estimada web, avui ho faré de futbol, sí ... confieu en mi ... parlaré de FUTBOL i clar, del Nàstic que és la meva passió. Però avui no m’aniré pels núvols com faig altres cops ... estic decidit a concretar!

Llegir article

el_meu_racoLa mentalitat ... i el Nàstic.

La mentalitat ... i el Nàstic.

Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte.

Llegir article

el_meu_racoIsaac Newton ... i el Nàstic.

Isaac Newton ... i el Nàstic.

M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable?

Llegir article

el_meu_racoPronosticar és fàcil, encertar ... més difícil.

Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament!

Llegir article

el_meu_racoPor ... davant el nou curs?

Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por!

Llegir article
“NAPS i ... COLS”Josep Maria Cornadó, 09-10-2011
La primera impressió ... és la que compta?Josep Maria Cornadó, 16-08-2009
L’optimisme ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó, 25-02-2009
Ho haveu vist?Josep Maria Cornadó, 28-01-2009
La mentalitat ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó, 25-12-2008
Isaac Newton ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó , 31-10-2008
Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil.Josep Maria Cornadó, 01-10-2008
Por ... davant el nou curs?Josep Maria Cornadó, 03-09-2008
“Xapat ... per vacances”Josep Maria Cornadó, 23-06-2008
La “barra de ... ferro”.Josep Maria Cornadó, 21-05-2008
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9
Webmaster: Webmaster <webmaster@nasticdetarragona.com>
Disseny: Albert Sola <asola@tinet.org>

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Web allotjat a: La Tecla Network

Optimitzat per 1024x768.
Utilitzem cookies pròpis i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat personalitzada mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació i preferències.
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.