“EL QUE MÉS M'AGRADA DEL... MÓN MUNDIAL”

Crec que sóc una persona afortunada. Penso que ... en general he estat de sort, perquè sóc capaç de viure amb intensitat “aquelles petites coses” que són les que ... t’alegren la vida. Encara que sembla una “bajanada” segur que tothom te d’aquestes coses ... però no tothom les gaudeix. I en tinc un grapat d’aquestes. Això és estar de sort!!! Ara recordo una cançó de JM Serrat que parla d’això. Què maca és!!! M’encanta aquesta cançó. Segurament és de les què més m’agrada ... sí, jo diria que sí!!!

Una de les més importants d’aquestes ... per a mi és el Nàstic. Quan el veig se’m treuen tots els mals. Tinc una enorme capacitat d’abstracció i sóc capaç d’oblidar-me pràcticament de tot. De fet, estic segur que “passo” de tot absolutament. Només estic ... pel que he d’estar, per veure’l. I quasi bé no recordo ni qui sóc ni que faig en aquell moment, i veure’l em fa gaudir!!! És una sensació única, no m’ha passat mai amb cap altre equip!!! Realment penso què és una sort!!!

El que sí és veritat (ho reconec) és que quan comença el partit ... m’agafa com una mena de “verborrea” que no callo “ni sota l’aigua”. Jo diria què habitualment sóc una persona no gaire parladora ... però quan tot comença ... l’ansietat, els nervis, la il·lusió, l’eufòria ... tot plegat per algun lloc ha de sortir, doncs a mi em surt per la boca!!! És que no callo!!! Parlo molt, potser massa, buenu ... segur PARLO MASSA!!! Però tot el que dic ... ho penso, tampoc no parlo per parlar, eh?

És un plaer i una oportunitat única. És d’aquelles coses que de vegades sents que algú diu: és un tren que passa un cop a la vida ... no el deixis escapar!!! Jo l’he agafat!!! I vull viure cada instant amb els “sis” sentits. No penseu què m’he descomptat!!! Jo penso que de sentits en tenim sis: Els cinc que tots coneixem més la intuïció. Per a mi, aquest darrer ... de vegades et transmet sensacions que cap dels tradicionals t’aporta. Ara potser m’he passat una mica!!! De vegades ... semblo andalús ... perquè sóc una mica massa exagerat, però tot el què tinc d’exagerat ho tinc de sincer!!! El que deia, referent a la intuïció, jo ... crec que la tinc bastant desenvolupada, tot i que de vegades em falla!!! Ostres, és que si no em fallés ... Ufff!!! Ara penso que el proper dia que escrigui a la web ... ho faré de la “intuïció, els pressentiments i les sensacions amb el Nàstic”, pot ser divertit!!! Almenys jo segur que em divertiré!!!

El Nàstic m’ha fet moltes aportacions positives i de fet encara em continua fent. Els dies de partit ... ufff ... ja m’aixeco diferent. Quan poso el peu a terra el primer pensament que em ve al cap ... és l’hora del partit. Tota la setmana esperant, i per fi arriba el dia. Si se’m fan de llargues les setmanes ... i els dies ... però tot arriba. Finalment arriba!!! I la meva intuïció comença a treballar ...

Però de bon matí ja sento dins meu aquella sensació estranya. És una sensació en la que es barregen diferents emocions: nervis, il·lusió, preocupació, alegria, patiment, inquietud, consol ... i aquest “cocktail” fa que comenci el dia de manera molt diferent a l’habitual. Inclús diria que veig una llum diferent. Tot ho trobo ... d’una altra manera. Observo colors en les coses habituals que no m’havia fixat ... sento sons que desconeixia ... oloro ... sento ... noto!!! Tot és diferent!!!

Ara no sabria dir si em treu la gana o me’n dóna més. De vegades ... devoro l’esmorzar (ansietat) perquè només tinc un pensament al cap. D’altres em sembla que no necessito esmorzar, perquè ... l’espectacle que m’espera a la tarda ... em fa com una mena de nus a l’estómac i no sé que em senta millor ... si menjar o no menjar. Em costa perdre la gana ... però és dels cops que estic més prop de fer-ho!!!

A mesura que s’acosta l’hora ... sóc un sac de nervis. És que ja no estic bé enlloc, és que no sé com seure, no sé on mirar, no sé què fer. A estones tinc calor, a estones fred i lo pitjor ... a estones les dues coses a l’hora!!! La veritat, he de reconèixer que m’altera el ritme. Estic segur que em puja la tensió arterial, noto que em costa empassar saliva ... em piquen els ulls, comencen a sortir tota una sèrie de símptomes ... que encara em fan més llarga l’espera. Ja ho sé que això no em beneficia ... però no ho puc controlar!!! No hi ha manera que em reguli ... se’m disparen totes les emocions.

Quan vaig al cotxe ... em poso musica i quins nervis, per fi s’acosta el moment esperat, i de vegades penso JA TE VAL!!! I ho penso de ganes què tinc que arribi el moment i lo que costa ... JA TE VAL!!!

De fet, anar a veure el Nàstic és una de les coses que més m’agrada del món mundial. M’encanta ... els minuts passen tan ràpid que ni m’adono de res. De tant en tant miro el mòbil (mai no porto rellotge) per veure el que falta i el que portem ja ... i el temps com corre tan ràpid? No ho entenc!!! Em sembla que per primer cop a la vida entenc a Kant i la seva teoria de la relativitat. Si m’ho haguessin explicat així al batxillerat ... ho hauria entès!!! Potser ell també era del Nàstic, ja que va ser capaç de descriure tan bé el que jo sento!!! Però la veritat, m’estaria hores i hores i no em cansaria. I com deia abans, jo sense callar ni un instant, parlant i parlant ... buenu i també mirant!!!

Veure el Nàstic em produeix bones vibracions. Molt bones. Començo molt nerviós però a poc a poc em vaig calmant i aleshores puc començar a gaudir de l’espectacle. Tan se val el que passi ... el realment important per a mi, és que estic allà, expectant ... observant ... mirant!!! Què maco és!!! És una experiència única!!!

Tenir aquesta oportunitat, és una sort. Però això deia al principi què sóc una persona afortunada. La veritat, tot el que sigui sumar il·lusions, és una cosa fantàstica, perquè la vida ja et dóna prou mals de cap, i en canvi hi ha algunes coses ... que et compensen. El Nàstic és una d’elles!!!

Si algú em preguntés si val la pena ser del Nàstic ... li respondria, que jo avui per avui, no entenc la meva vida sense ell. Que sí que ... de vegades és complicat, que costa entendre coses, que no estem de sort, que fins i tot et disgustes ... però la majoria de les ocasions, quan penso en el Nàstic em brillen els ulls, perquè és molt més que un sentiment, és alguna cosa especial, és diferent ... és únic i irrepetible.

Buenu, és el Nàstic ... no?

(El Nàstic m’ofereix “espais de vida” que vull viure, i me’ls regala sense ser conscient que ho fa, i també em dóna la llum que m’identifica i moltes altres coses. Em fa sentir molt i molt bé!!!)

Isaac Newton ... i el Nàstic. M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable? Llegir article	Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article
Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article	“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article
La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article
Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article	El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article