“VEURE-HO I ... VIURE-HO”

La immensa majoria de les persones a qui preguntés diria què ho tenim difícil, que ho tenim molt complicat. Jo ho sé ... en sóc conscient!!! Des del principi sabia que era ... com ho diria ... agosarat!!! Què les probabilitats de sortir-se’n eren petites. El què passa es que si t’il·lusiones molt ... després segur que tens una decepció molt gran, no? Sí, és possible ... o no, pots no tenir cap decepció, això depèn de cada un!!! De fet, jo no puc fer res sense posar-hi il·lusió i reconec que ara tinc “el dipòsit en reserva, amb la llumeta que s’encén i s’apaga”, i sí que passo mals moments ... molts, però també de bons!!! I ara mateix, en el moment d’escriure, no sé massa segur com estic, però us asseguro que em venen al cap els bons ... és que n’hi ha hagut cada un que ... i si hores d’ara algú em demanés que fes una valoració global ... jo li posaria bona nota!!! Quina? Doncs no ho sé, però ...

El què passa és que hi ha qui només valora el resultat final, sense tenir en compte el procés que s’ha seguit, l’evolució, el dia a dia. A mi em sembla que hi ha coses a la vida que no acaben com desitjaríem però el seu desenvolupament pot haver estat fantàstic, deliciós, motivador i molt satisfactori. A veure ... em demano una Estrella Damm o una Heineken i sospito que finalment s’acabarà, però potser hauré pogut gaudir de cada glop de manera intensa sense pensar el que passarà al final o potser m’acabo ... demanant una altra i ... què? Aleshores què? En veritat penso que no cal precipitar els esdeveniments i cal prendre’s la vida amb més tranquil·litat. Aquesta és una bona actitud, no? Jo ho tinc molt clar!!! És envejable!!! A veure si puc ... aconseguir-ho!!!

Deia què ... sabia què ho teníem difícil però impossible? Ni parlar-ne!!! És possible encara!!! Clar què ho és!!! És complicat però possible ... però cal voler intentar-ho, i fer-ho amb serenitat, alegria i convicció, com si fos una empresa important i fonamental a la teva vida!!! I de fet per a mi ho és!!!

També sé que no tots ho veiem igual. Si preguntés als meus amics, cada un me’n donaria una resposta diferent. I si els hi digués com ho veig jo ... hi hauria qui em respondria que ... està “amb mi”, que faig molt bé, algun em diria que sóc un “idiota”, i algun altre no es creuria el que penso. Però en aquest tema, com en d’altres de la vida el que és important és com “ho veus” tu, però sobretot “com ho vius”. De vegades veiem les coses d’una manera i les vivim d’una altra, i d’altres, les veiem igual que les vivim.

En tot cas, cada persona agafa davant d’aquests esdeveniments diferent actitud, cada un es posiciona segons la seva forma de veure i viure el món, tot i què jo penso què bàsicament hi ha tres maneres d’entendre-ho:

1)Aquells que són pessimistes, que pensen que ja està tot “dat i beneit” i no tenim cap possibilitat de res. Són “faves contades” dirien, no tenim ni una probabilitat de sortir-nos-en, i això ja ho sabíem abans de començar, el tema estava més que negre ... era una barbaritat, no valia la pena ni intentar-ho!!! Això ... era, és i serà una agonia fins al final.

2)Desprès estan els optimistes, que també són com una mica inconscients, irresponsables, ho veuen tot fantàstic. Ara agafarem la “ratxa” bona. Segur què sí!!! -Ja ho veureu- diuen, al final segur què estem de sort, seguríssim!!! Ens ho mereixem, hem d’estar units perquè junts fem més força ... això serà fàcil. Està xupat!!!

3)Finalment estem els què pensem ... que no és impossible. Que les coses sense il·lusió no tenen cap sentit, i què mai no podem saber el que ens te preparat el futur, però en tot cas podem viure el dia a dia amb alegria ... i que si desprès no arribem on volíem, doncs ho haurem intentat i ja està, però mirem d’aprofitar i sobretot de veure i viure cada moment amb intensitat!!! I sobretot, gaudim de “l’avui” què “el demà” ... no arriba per tothom!!! Hi ha qui es quedà a mig camí!!! El que ho intenta ... mai no perd, potser no ho aconsegueix ... però és diferent!!!

En aquesta vida cada dia hi ha sorpreses agradables i desagradables per algunes persones. Per què no podem ser nosaltres els afortunats? Jo no veig cap motiu que em faci pensar què no tenim cap ... possibilitat. Si ho pensés fora partidari de deixar-ho córrer ... però no soc persona d’abandonar, més aviat la meva opció sempre ha estat ... intentar-ho!!!

Des de petit he fet esport de competició, i sé que el sacrifici i l’esforç acostuma a donar recompenses (tot i que no sempre). Sí que és veritat que “aquestes” són paraules que costen molt de portar a la pràctica perquè cal tenir força de voluntat, però jo he vist en diferents esports sorpreses increïbles i resultats que semblaven que no es podien donar. I perquè no ens pot passar ara? Doncs jo encara no he perdut la fe!!!

Mireu, us diré el que penso. Estic ... convençut que el tema és complex, ho reconec, però també ho estic ... que ho intentaré tot fins el final. Estic segur que mentre hi hagi una possibilitat jo almenys mantindré la il·lusió, perquè perdre-la vol dir “morir” una mica i jo tinc ganes de gaudir, sobretot això. I necessito sentir-me viu cada dia quan m’aixeco al matí, i per aconseguir-ho he d’intentar fer realitat les meves il·lusions, les meves quimeres, la meva utopia, els bons costums ... sense que sigui un somni, i amb això el que vull dir, és que dins meu, en el fons ... penso que encara hi ha possibilitats ... i potser més de les que ens creiem!!! Almenys sé que mentre ho cregui i ho desitgi ... estic viu!!! Necessito sentir-me així!!! No ho puc deixar perdre així com així!!! No sé si tornaré a sentir-me com ara ... ho he de “veure i viure” intensament!!!

Ara m’adono ... que no he dit en cap moment de què parlava ... crec però ... què no fa falta, no?

Hi ha dies què ... pateixo i em disgusto, però m’agradaria ser capaç de no abandonar fins que estigui convençut que no hi ha cap possibilitat (avui encara no ho estic), ara bé ... és dur, molt més del que pensava. Sóc jo l’únic responsable de “veure-ho i viure-ho” d’aquesta manera!!! Mentre pugui ... no perdré la il·lusió!!!

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article