Entra Registrar-se

Seccions

Fòrum

futbol NO
cserrall

Notícies

Córdoba CF 1 - 5 Nàstic
Gimnàstic de Tarrago

La Bústia

J-36. NÀSTIC_0-1_REUS
En pocas palabras… 14/17
José Antonio Luaces<

Anàlisis

El verano llega al Nàstic.
José Antonio Luaces
Els millors Porra
cserrall2
man-grana1
steve_b1
No hi ha cap votació

#webofical

#Tarragona2018

01/02/2007

PER QUÈ SOC... DEL NÀSTIC?

PER QUÈ SOC... DEL NÀSTIC?

Fa uns quants dies que dono ... tombs a aquesta pregunta. La veritat, jo no em conformo amb una resposta fàcil del tipus ... doncs “perquè sí”. No!!! Ja sabeu ... que no m’avinc amb comoditat, sóc molt curiós, i m’agrada saber el “perquè” de les coses. Per un altre costat, estic convençut que la majoria de les coses que ens passen a la vida no són “perquè sí”. Tot i què, de vegades és possible que no coneguem directament la causa ... o no la relacionem ... o no la intuïm ... gairebé sempre penso que hi ha un motiu. Quan et “topes” amb algú o alguna cosa que no esperaves hi ha qui pensa “ves per on” ... potser ha estat l’atzar ... potser no!!! La veritat, no ho tinc clar!!! En general, m’atreviria a afirmar què les coses no passen “perquè sí” ... i clar, si jo sóc del Nàstic ... penso que no és per casualitat!!!

No te res a veure estar a primera, a segona o allà on sigui. Quan un és d’un club és el mateix la categoria (divisió) que jugui. És el mateix ... ets del teu equip i ja està!!! És com quan un home està enamorat d’una dona ... és igual el que porti ... pantalons blancs, texans, botes, arracades ... cua ... és ben bé igual!!! Buenu, ben bé igual ... no, però ja m’enteneu, vull dir que hi ha dies que hi ha un “aire” o el què sigui i la trobes espectacular, i uns altres què objectivament, pel que sigui ... “no tant millor” (però fantàstica igual) però com estàs enamoradíssim, tot t’està bé i lògicament si parlo de futbol ... la primera divisió afavoreix més que la segona A, no ens enganyem!!!

Per què quan veig al Nàstic se’m fa un nus a l’estómac? Per què tinc tantes ganes de veure’l? Per què passo moltes estones pensant en coses que tenen a veure amb ell? Estaré obsessionat?

Són moltes les preguntes, potser excessives ... i no sé si seré capaç de sintetitzar les meves idees i explicar-me amb la claredat que necessitaria. És complicat i molt difícil tot això, perquè es barregen pensaments, emocions i sentiments. Tot plegat és un “cocktail” ... explosiu!!!

Després d’hores de reflexió he arribat a la conclusió què ... bàsicament soc del Nàstic perquè em SEDUEIX. Així de simple, senzill i clar!!! Potser hi haurà qui pensarà que no calia pensar tantes hores ... per arribar ... aquí. I segurament no li falta raó. Però, quan parlo de seducció em refereixo a un concepte “una mica especial o diferent” de seducció, no al que posa al diccionari.

Per una banda, hi ha una “atracció” estètica, visual, plàstica, física (digueu-li com vulgueu) ... i per una altra ... hi ha una captació, encant, persuasió i il·lusió. Sobretot això, ENCANT. No sé ... però el Nàstic m’encanta!!! Em te encantat!!!

Per explicar millor el sentiment que em provoca aquesta seducció, em serveixo (amb tot el respecte) d’un poema de Miquel Martí i Pol que fa poc vaig llegir. No ha estat idea meva, però com si ho fos, la faig “meva”. I de fet, la sento meva ... i en aquesta estrofa puc llegir perfectament el que penso i el que sento (què és el què importa de veritat) i per tant, crec que val la pena que la llegiu:

“Davallem junts, i el vent no em pot distreure
d'aquest pensar-te que se'm fa presència
i em neguiteja i em consola alhora.”

Són unes paraules precioses i plenes de sentiment. Sí, ja sé què és un poema d’amor .... però la veritat, a mi el Nàstic, se’m fa “presència” contínuament, en veritat ... tot el dia, em neguiteja i em consola, i crec què aquí està una de les claus de la seva seducció. Aquest és l’encant que parlava abans!!! Hi ha una gran contradicció entre el neguit i el consol. Com pot ser que alguna cosa et neguitegi i et consoli? Normalment, o produeix un sentiment ... o l’altre, però els dos a la vegada ... és difícil de trobar!!! Sí, possiblement aquesta barreja sigui un dels paradigmes d’aquesta seducció. Mai no saps ... que toca avui, o millor dit, si què ho saps ... neguit i consol, tot a l’hora!!! Sempre ... neguit i consol ... o consol i neguit!!! Uffff ... sempre igual!!! És el que hi ha!!!

La veritat, quan un és poeta ... ho és per alguna cosa, no? Mira que he llegit cops aquesta estrofa, molt cops. I no em canso de llegir-la. Encara no sóc capaç d’entendre com amb tan poques paraules es pot dir tant. Que ben posades que estan ... què ben triades, això tampoc no pot ser casualitat!!! Com tampoc ho pot ser ... que hagi arribat a les meves mans, i segurament ... avui a les vostres!!!

Buenu, al que anava!!! clar que podria ser d’un altre equip, segur!!! Tot i què, hores d’ara dubto de moltes coses, però en el fons, molt en el fons ... crec que podria ser d’algun altre equip, tot i què em costa imaginar-ho. Però penso que en això tampoc no es pot triar. Un, no agafa la llista d’equips i diu ... “mira jo vull ser del ...”, No!!! No funciona així. No se sap com, però arriba un moment que t’adones que ets del Nàstic. No sé si de manera conscient, subconscient o inconscient ... però arriba un punt que et dius ... si només soc del Nàstic!!!

Ara bé, alguna cosa em diu ... que el primer cop que el veus, hi ha com una mena ... no vull dir “d’amor a primera vista”, perquè és una frase que trobo desafortunada, però sí que quan el coneixes ... no et quedes indiferent. Ho recordo perfectament!!! Et quedes ... com empassant saliva!!! Com estabornit!!! És com un encanteri!!! És ... com quan proves per primer cop la cervesa ... o t’agrada o no t’agrada!!! O ... ets de “cervesa” o no!!! He de reconèixer que a mi m’encanta ... però no sents el mateix que quan proves un “kasfruit de poma” o una “Coca Cola light” que dius ... mira!!! No està mal ... no compraré un pack de 24, però ... si no hi ha una altra cosa ... va, me l’acabo!!! (bon exemple? No ho sé!!!)

El Nàstic se’t posa dins, no t’adones i ... ja està, no s’hi pot fer res. A partir d’aquest moment, ja ets del Nàstic. Quan arribes a aquest punt ... ja l’has feta bona!!! A partir d’ara, deixes de dominar la situació. De vegades penses que t’agradaria que les coses fossin d’una altra manera ... d’altres creus ... jo què sé ... el què crec, no tinc ni idea!!! Cada cop em costa més tenir les idees clares respecte el Nàstic, en canvi el sentiment sí que el tinc clar. I aquí entra en joc una altra contradicció: El pensament i el sentiment. El cor em diu ... una cosa i el cap me’n diu una altra, ara jo... vaig “a la meva”.

La veritat, sí que sé, perquè soc del Nàstic!!! Clar que ho sé!!! De fet ja ho sabia abans de posar-me a escriure aquest article. Confiava, però, trobar alguna explicació mentre escrivia ... a moltes de les coses que em ronden pel cap i de vegades no acabo d’entendre. Aquest cop no he aconseguit. Potser un altre dia? El fet d’escriure avui no m’ha servit per tenir algunes idees més clares o per esbrinar ... el que sigui, no!!! He tingut una decepció, o de fet ha passat el que esperava ... jo volia ajudar-me ... potser necessitaré algun llibre del Bucay ... d’aquests d’autoajuda ... o no!!! Em sap greu, m’agradaria tenir les coses més clares, però no les tinc gens!!!

I així arribo a la conclusió: Ser del Nàstic ... és química pura, és elèctric, no hi ha res comparable, no s’hi pot fer res, és molt especial, és fantàstic, és un plaer, és un orgull, és una satisfacció ... i és un encant!!! Totes les altres coses, de fet, importen ben poc ... no creieu?

(Confio que ... a Miquel Martí Pol no l’hagués molestat el que he fet: Agafar una estrofa d’un deliciós i increïble poema seu ... per il·lustrar i parlar de la meva dependència del Nàstic !!! Espero què ningú es molesti ... i menys ... el propi Nàstic, clar!!!)

Autor: Josep Maria Cornadó

el_meu_raco “NAPS i ... COLS”

La percepció és un procés nerviós “superior” que permet a l’organisme, bàsicament a través dels sentits, REBRE, ELABORAR i INTERPRETAR la informació que prové de l’entorn i d’un mateix. Sense cap mena de dubte, almenys per mi, és una de les parts més importants del pensament, ja que a través d’ella configurem les sensacions que rebem del món extern i “donem sentit” al que ens envolta.

Llegir article

el_meu_racoLa primera impressió ... és la que compta?

La primera impressió ... és la que compta?

Ara feia dies que no escrivia! La veritat és que no ha estat per falta de ganes, perquè a mi m’agrada escriure. He tingut molta feina (i no és una excusa!) i per escriure jo necessito temps. Com potser he dit algun cop sempre que escric tinc la sensació que ordeno les meves idees. Qui no te un calaix ple de coses, que sap que hi són, que les troba quan les necessita (es podria matisar) ... però que de vegades quan busca “una” en troba “una altra” que no hi comptava i te una sorpresa!

Llegir article

el_meu_racoL’optimisme ... i el Nàstic.

L’optimisme ... i el Nàstic.

De vegades, un fa les coses bé ... i no surten com espera o bé els altres no les interpreten com cal ni com es mereix qui les fa. Els criteris a l’hora de fer valoracions sobre una tasca que han realitzat altres és relativa i subjectiva. Per avaluar les coses com cal ... és necessari saber el que passa o ha passat de debò. Això no sempre és així. Quan les coses no surten com tu vols ... et pot envair el pessimisme! Aleshores, esperes poc o res de les teves iniciatives per prevenir la desil·lusió que provoca el fracàs. Això provoca ansietat! I entres en una dinàmica negativa ... que et fa rendir menys.

Llegir article

el_meu_racoHo haveu vist?

Ho haveu vist?

Buenu ... feia dies que no escrivia i no per falta de ganes (m’ha quedat bé això, no?), la veritat ... porto uns dies “liadillu” amb molta feina, més de la puc i vull fer ... però de vegades no controlem la situació i passa el que em passa a mi. Però m’aplico tota la teoria de l’educació emocional i intento no anar estressat i continuar sent el més feliç que pugui. I no em puc queixar ... tot va bé! Doncs ja estic aquí i com em sento content d’escriure a la meva estimada web, avui ho faré de futbol, sí ... confieu en mi ... parlaré de FUTBOL i clar, del Nàstic que és la meva passió. Però avui no m’aniré pels núvols com faig altres cops ... estic decidit a concretar!

Llegir article

el_meu_racoLa mentalitat ... i el Nàstic.

La mentalitat ... i el Nàstic.

Segurament tots estaríem d’acord ... que tenir els ulls marrons és cosa de la genètica però, també ho és tenir un do per jugar a futbol? I ... per tocar la guitarra? Són característiques personals que administrem gràcies als nostres gens o a l'estimulació de l'ambient? Què configura l’ésser humà ... l’herència o l’aprenentatge? Hi ha opinions de tota mena, tot i que jo aprofito aquest espai per explicar-vos el que penso al respecte.

Llegir article

el_meu_racoIsaac Newton ... i el Nàstic.

Isaac Newton ... i el Nàstic.

M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable?

Llegir article

el_meu_racoPronosticar és fàcil, encertar ... més difícil.

Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament!

Llegir article

el_meu_racoPor ... davant el nou curs?

Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por!

Llegir article
“NAPS i ... COLS”Josep Maria Cornadó, 09-10-2011
La primera impressió ... és la que compta?Josep Maria Cornadó, 16-08-2009
L’optimisme ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó, 25-02-2009
Ho haveu vist?Josep Maria Cornadó, 28-01-2009
La mentalitat ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó, 25-12-2008
Isaac Newton ... i el Nàstic.Josep Maria Cornadó , 31-10-2008
Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil.Josep Maria Cornadó, 01-10-2008
Por ... davant el nou curs?Josep Maria Cornadó, 03-09-2008
“Xapat ... per vacances”Josep Maria Cornadó, 23-06-2008
La “barra de ... ferro”.Josep Maria Cornadó, 21-05-2008
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9
Webmaster: Webmaster <webmaster@nasticdetarragona.com>
Disseny: Albert Sola <asola@tinet.org>

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.

Web allotjat a: La Tecla Network

Optimitzat per 1024x768.
Utilitzem cookies pròpis i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat personalitzada mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació i preferències.
Si continua navegant, entenem que accepta el seu ús.