L’EFECTE . . . NÀSTIC

Jo ... “ja sé” ... i soc del tot conscient que hi haurà qui pensarà que no estem en el millor moment per parlar de sentimentalismes, d’enamoraments, d’emocions ... però també qui em coneixeu, ho sabeu, jo discrepo. És, veritablement, molt fàcil parlar dels sentiments quan les coses van bé (perquè tots són agradables) però jo, que reconec que m’agrada fer “d’advocat del diable”, estic convençut que és precisament en els moments complicats ... quan cal aprofundir dins nostre, i així ho faré avui explicant el que per a mi és l’Efecte ... Nàstic.

A veure per on començo ... si ja ho sé!!! Pel principi (com no pot ser d’altra manera). El concepte “Trastorn” no necessàriament vol dir malaltia o patiment. Tot i què no és un terme, diguem-ne massa precís, normalment s’utilitza per a identificar la presència d’un comportament o d’un grup de símptomes identificable que interfereixen en l’activitat d’un individu.

Un trastorn, com ho diria ... és una alteració profunda de l’ordre, de l’organització ... de l’interior d’alguna persona. Malgrat aquesta l’explicació la definició no necessàriament, sempre, ha de tenir connotacions negatives, més aviat al contrari, estic convençut que en el cas del que escriuré ... “l’Efecte Nàstic” és com una mena d’inquietud, de sensació de benestar generalitzada amb conseqüències positives. Almenys a mi m’aporta un estat anímic general de felicitat i sensacions agradables, però reconec ... què també m’altera el meu ordre intern. Jo crec que en general soc (o era) una persona bastant ordenada, serena i reflexiva, però amb el tema del Nàstic, estic perdent amb relativa facilitat el seny!!! La veritat, potser no l’he tingut mai ... tampoc no ho sé!!!

A veure ... l’Efecte Nàstic no és ben bé un trastorn ... però crec que en alguns casos més greus el pot ocasionar (no sé si en el meu cas). No és fàcil de definir, però diria que és com ... una mena d’estat d’ànim que poden presentar algunes persones com a conseqüència de la seva devoció i estima al Nàstic. Habitualment es descriuen símptomes físics i psíquics, per tant, es tractaria d’un desordre PSICOSOMÀTIC:

Anem per parts:

Símptomes físics: Comença amb un estat generalitzat de nerviosisme abans d’anar-lo a veure, un comportament caracteritzat per la reiteració de determinades accions (de vegades repetitives), moltes ganes de parlar del Nàstic, necessites informació, de vegades tens idees obsessives, i en alguns casos més greus, tremolor en la veu, cansament a les cames, opressió al pit ... suor freda que et recorre l’esquena, però sobretot els símptomes físics més característics ... són, segons alguns testimonis (i jo en dono fe), uns ulls molt expressius (mirada de felicitat) i un somriure a la boca gairebé permanent. És com una mena d’enamorament!!!

Símptomes psíquics: Hi ha una distorsió en la percepció dels fets i les coses del teu voltant, ho veus tot com ... diferent, ansietat ocasional, presència del sentiment d’alegria (en els casos més greus ... fins i tot ... d’eufòria) abans, durant i sobretot posterior a anar-lo a veure’l, sensació de serenor, i una mena de benestar ... satisfacció, confort ... que et fa sentir com si t’haguessis pres una dosi d’ibuprofeno (com a mínim de 1000 mg).

Independentment dels resultats, tota aquesta simptomatologia es repeteix cada cop que l’has de veure, o que tens expectatives de veure’l. És un sentiment difícil de compartir i sempre et queda la sensació que no val la pena explicar-lo a ningú (jo almenys no m’atreviria, ufff em prendrien pel que no soc ... o pel què soc, no ho sé!!!), perquè penses que no hi ha cap persona que sigui capaç d’entendre el que desitges, vols i sents. Per tant, el fet de no poder-lo compartir amb ningú, et dóna una sensació de solitud ... que en alguns casos pot agreujar i dificultar el pronòstic, buenu, amb el propi Nàstic ... potser sí que ho podries compartir, però ...

Les persones que sentim aquest Efecte Nàstic, tenim la percepció d’estar acompanyats tot el dia, és com una mena de fragància (perfum) que t’acompanya allà on vas. És una sensació serena de benestar que impregna tot el que fas, encara que aparentment no tingui res a veure amb el Nàstic ... ho acabes relacionant, sembla que tot ho facis amb el mateix objectiu: sentir-te més prop d’ell.

La veritat, en el meu cas això és un problema ... perquè hi ha moments que m’obsessiona una mica ... i jo tampoc no ho vull, però no hi puc fer-hi res ... i a banda, el pronòstic no es massa optimista ... em temo que és crònic!!! Sí, quan t’aixeques al matí, molt aviat ja et venen al cap determinades idees ... i a la nit, quan ja tanques els ulls per a dormir ... també el darrer pensament que tens ... en fi, ja saps, oi? Sí, a lo millor tinc “un bonic somni” però jo el que vull són fets!!! Tot i que ... em sembla que hauré de conformar-me amb somniar!!!

El més curiós de tot és que (segons expliquen –i també torno a donar fe-) les persones què estan sota l’Efecte Nàstic, quan s’adonen de la importància de la seva dependència ... ja és massa tard per posar remei. Tampoc no sé si volen sortir-se’n, jo particularment, estic molt bé com estic, i hores d’ara no voldria ni podria fer una altra cosa. Mira, puc fer el que faig ... aprendre a viure i conviure amb aquest perfum!!! Un aroma que el sento durant tot el dia, faci el que faci, sigui on sigui i estigui amb qui estigui ... és com una essència de roses!!! És com una “Eau Sauvage de Christian Dior”, uffff és que la sento tot el dia!!! Inclús de vegades penso que tothom que tinc al meu costat ... pel carrer, a la feina, al super ... sent el perfum amb la mateixa intensitat que jo i me’ls quedo mirant una mica més del que toca ... tot esperant que em diguin alguna cosa, com si jo fos el responsable!!!

Quan penso en el Nàstic només venen al meu cap emocions i sentiments agradables ... no té res a veure el que passi al club, si hi ha dificultats, si les coses no van prou bé, si podrien anar millor, si van fantàsticament ... és com estar dalt d’una palmera ... veus les coses des d’una perspectiva ... diferent. Sí, i des d’aquesta perspectiva, arribes a pensar que el responsable d’aquest ENCANTERI ets tu mateix quan en realitat jo penso que és el propi Nàstic, com en els “contes de fades”, és el Nàstic la “fada bona” i no hi ha culpables!!! De vegades et pots arribar a creure que amb un petó o una abraçada ... l’encanteri es trencarà, i no és així, al contrari ... cada cop l’efecte Nàstic és més intens!!!

Jo estic una mica intranquil!!! Estic preocupat per que no sé com acabaré, hauria d’intentar controlar més aquesta situació. M’adono que no la domino gens, i que cada dia que passa la controlo menys ... i clar, això vol dir ... doncs està claríssim ...el que vol dir ... ESTIC EN MANS DEL NÀSTIC, i aquesta fragància, aquest perfum, aquest efecte ... digueu-li com volgueu ... em te pres!!!

El que sí es veritat, és que crec que en general ... soc un privilegiat, i em sento orgullós de ser qui soc i estar on estic, i ... noto dins meu una sensació agradable, atractiva, fascinant, plàcida, exquisida, satisfactòria i fins i tot seductora.

Crec que ho puc escriure més gran (vull dir que puc augmentar la mida de la lletra, per exemple Verdana, Arial o Tahoma 24, 32, 46 o 64), però no puc dir més clar ... el que és per a mi l’efecte Nàstic, oi?

(Uffff, és que no em puc treure el Nàstic del cap en tot el dia, i necessito escriure i pensar ... perquè quan escric o quan penso és quan em sento millor, i la veritat m’ha sobtat ... aquesta mena d’encanteri, no estava preparat, no m’ho pensava, no m’ho imaginava ... però les coses són com són ... no com jo voldria que fossin, tot i què ... jo en aquests moment reconec que ... no em conec!!!)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article