ÉS QUAN DORMO QUE... HI VEIG CLAR

És quan dormo que hi veig clar... quin EXTRAORDINARI inici per una gran poesia del gran poeta català Josep Vicenç Foix, i quina extraordinària veritat!!! Almenys en el meu cas!!! Quan dormo ... és quan penso amb més claredat ... en el Nàstic, tot i que durant tot el dia no pari de fer-ho, quan jo dormo, somnio, estic tranquil, relaxat, seré ... estic a la glòria!!!

Al foro, el company JoséToni em va demanar la meva opinió sobre el tema de l’èxit i el fracàs ... i jo encantat de complaure’l, perquè sé que és un dels lectors més constants que tinc, a banda jo també soc un fidel lector seu (he après molt d’ell perquè jo de futbol no tinc ni idea i ell en canvi sí, en sap molt) i per a mi és un plaer ...

És molt complicat parlar de l’èxit i el fracàs i ... més si associo aquestes dues paraules al Nàstic. Sí, entre d’altres coses perquè no estic d’acord en que a la vida ... o tens èxit o fracasses. No ... jo discrepo, hi ha molts matisos, les coses no són blanques o negres ... existeix una gamma de grisos quasi infinita, que cal tenir en compte. Si que és veritat que hi ha persones amb problemes cromàtics i no perceben els grisos ... però no és el meu cas.

Hi ha un concepte, però, que a mi m’agrada especialment que es diu EXPECTATIVES, i que crec que va íntimament lligat a les idees de les quals avui escriuré. En primer lloc, jo definiria “l’expectativa” com la possibilitat d’aconseguir alguna cosa, d’un objectiu que vols assolir, una finalitat ... alguna cosa que t’il·lusiona però ... que es pot fer realitat, que no és un somni!!!

Clar, per assolir l’objectiu, has de saber què és el que s’ha de fer, quines mesures has de prendre, què necessites, amb que comptes, quines són les possibilitats d’èxit, les dificultats de l’empresa que et proposes, etc.

Hi ha qui parla del fracàs del Nàstic si es baixa a segona i jo pregunto:

Les expectatives que tenien aquestes persones, eren reals o imaginaries? Aquestes eren fiables? No podem confondre expectativa amb desig. A veure si m’explico millor amb un exemple. Quan un estudiant va a un examen i prepara 10 temes de 100 i suspèn, ha fracassat? Penseu que el suspens l’afectarà igual que al que ha preparat 95 temes dels 100. Tenien els dos les mateixes possibilitats d’aprovar? Estaven en la mateixa situació abans l’examen? I després? Podien tenir els dos les mateixes expectatives? Els termes FRACAS/EXIT són termes absoluts o relatius?

La resposta és clara, sens dubte, per a mi són RELATIUS.

Tots els equips de primera tenen les mateixes possibilitats de baixar a segona? Matemàticament potser sí (dic “potser” perquè jo soc de lletres), però tots sabem que no és cert!!! No tots tenen les mateixes possibilitats ... probabilitats potser sí, però possibilitats ... suposo que m’explico, oi?

Reconec que hi ha moltes preguntes i moltes possibles respostes però ara jo us donaré la meva i em centraré en el Nàstic.

Jo a l’octubre del 2006 tenia un desig esportiu: Que el Nàstic es mantingués a primera divisió. Tenia però, poques expectatives que aquest fet es produís!!! Per què? Doncs, perquè fent una anàlisi arribo a la conclusió que el Nàstic és un equip sense experiència a primera (buenu, fa 50 anys), perquè te el pressupost més baix de tots, perquè la base de l’equip és la de segona divisió, perquè estava segur que els àrbitres no ens ajudarien, perquè el jugadors bons no voldrien arriscar i venir a un equip amb tots els números per baixar ... perquè no estic segur que la ciutat estigués preparada per aquest esdeveniment ... i així podria continuar escrivint idees i idees que els que em coneixeu ja us podeu imaginar ... però que no faré.

Avui, al més de gener, em sento decebut, perquè crec que estem molt malament ... (pitjor del que esperava) però en cap cas parlaria de fracàs, parlaria de decepció què és una cosa totalment DIFERENT. Per a mi un fracàs és que baixés l’Atlètic de Madrid, el Saragossa, el Betis ... però el Nàstic? De cap manera!!! He tingut un desengany ... jo volia una cosa ... i s’està produint una altra i ... de ben diferent. Però sorprès no ho estic, l’únic que m’ha sorprès aquesta temporada és la destitució de Luis Cèsar (si no ho dic rebento!!! ja ho sabeu els qui em coneixeu!!!)

En canvi, penso que l’any passat SÍ va ser un èxit!!! Sí, les expectatives no eren de pujar i es va pujar, i quan un supera les expectatives podem parlar d’èxit. L’objectiu era mantenir-se, i gràcies al treball d’equip i al suport dels seguidors, i també a la sort (sempre cal tenir sort, inclús als exàmens, per això jo sempre la desitjo!!!) es va quedar sots-campió i es va pujar a primera.

De fet, deixeu-me insistir en una idea que per mi és la important de veritat. Clar què ... quan més millor!!! Però l’èxit de la felicitat, per mi és conformar-se i valorar el que un te, sigui molt o sigui poc (això és relatiu). Hi ha dies que et sembla que és molt i d’altres que opines el contrari, però és fonamental tenir una actitud positiva davant la vida i “GAUDIR” (quina gran paraula ... m’he acostumat a emprar-la fa molt poquet) ... de cada moment. També depèn molt de l’estat d’ànim, sabeu ... l’estat d’ànim et pot fer viure un mateix fet de manera molt diferent. Cal tenir un bon estat d’ànim. I l’estat d’ànim en part depèn de tu mateix. Depèn de l’estil cognitiu de cada un!!!

Com us deia, jo ... penso gaudir del Nàstic cada dia. El tinc contínuament al cap, em sento ... molt del Nàstic, i no vull ser de cap altre. El Nàstic el sento com si fos “meu” ... tot i què sé, que no ho és, però sabeu què? El Nàstic es FA ESTIMAR. Tots coneixem persones que es fan estimar ... ell també es fa estimar, i ... molt ... i cada dia que passa ... més. És una “delícia”. Clar que m’agradaria que les coses fossin d’una altra manera ... però no ho són!!! I tinc dues opcions: Amargar-me, sentir-me fracassat, frustrat, de mal humor, decebut ... o bé, sentir-me satisfet, ser conscient de saber la sort que tinc, d’estimar-lo, d’aprofitar tots els moments que pugui, de il·lusionar-me, en definitiva de GAUDIR-LO i ... ja us podeu imaginar quina és la meva opció no? Està clar, vull ser feliç i per ser feliç necessito viure correctament el Nàstic ... i no plantejar-me res més. Demà ... Déu dirà ... o no!!! No em plantejo el futur ... això també ho he après, cal prendre’s la vida amb tranquil·litat ... ja saps perquè ho dic, no?

I per suposat, el Nàstic no ha fracassat, mentre jo el visqui de la manera que ho faig no permetré tenir aquesta idea al meu cap, al contrari, independentment dels resultats, de les expectatives ... penso ser fidel als meus sentiments!!!

Tot i que, quan he acabat d’escriure aquest article ja m’estava agafant una mica de son, ja és tard, són més de les 12 de la nit ... però com ... és quan dormo que hi veig clar ... me’n a dormir tranquil, molt tranquil, a lo millor tinc “un bonic somni, tot i que al matí no el recordi”, però això és el de menys no?

(De vegades ... no estimes el que més et convé ... o sí, no ho sé, però el Nàstic és una de les experiències afectives més extraordinàries de la meva vida, i m’ajuda molt a tenir il·lusió per viure, i aquesta quimera ... hores d’ara ... uffff, que m’embolico!!!)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article