El FC BARCELONA I ... EL NÀSTIC

Des de ben petit sempre he sentit que el FC Barcelona és més que un club. No ho dubto que ... durant un temps ho ha estat. Diuen que quan els espectadors del Camp Nou cridaven Barça!! Barça!! en realitat estaven cridant ... Catalunya!! Catalunya!! Era temps de repressió i calia fer el que fos ... per no perdre la Identitat del nostre País.

La veritat, el Barça és un equip que em cau molt simpàtic, recordo l’any de la final de Sevilla amb l’Steaua, jo vaig anar a veure tots els partits de la Copa d’Europa. Recordo els tres gols de Pichi Alonso al Gotteborg, les dificultats amb l’Oporto (vam guanyar amb molta sort!!!), el gol de Julio Alberto a la Juventus ... i d’altres. Recordo també els viatges amb autobús, cotxe particular ... i la decepció de Sevilla. Quina llàstima!!! Potser ... va ser la primera gran decepció esportiva de la meva vida!!!

Quan el Nàstic “caminava” per segona B, els diumenges anava al Nou Estadi, faltaria més!!! Però, perquè negar-ho, sempre quedava amb els amics per veure el partit del Barça perquè també érem del Barça. I el Barça ens feia viure moments de glòria. El FCB m’ha fet vibrar molt!!! Ufff ... el gol de Koeman a la Final ... espectacular!!!

Per a mi era com ... si tingués dues núvies, la de veritat, la que t’estimes ... la que et te enamorat, la que es tendra i sensible ... en definitiva ... “ja saps” ... la “teva” (el Nàstic) i la rica, de la que pots “presumir” -alguns ... no pas jo, a mi dóna’m el Nàstic-, la del “glamour” (el Barça). La veritat, des de fa uns anys ... la cosa ha canviat i molt, i aquesta darrera temporada encara més amb els dos equips a la primera divisió. Tots els que érem (d’alguna manera) dels dos equips hem hagut de triar ... i jo, està clar, ja tenia feta la meva tria.

No em molesta que guanyi el Barça, al contrari, m’agrada. I si he de ser sincer, només vull que perdi dos partits ... els dos que jugarà amb el meu equip, tot i que soc conscient de la dificultat de que es compleixi el meu desig. Respecto els seguidors del Barça de les comarques Tarragonines, i comprenc perfectament que siguin del FCB abans que del Nàstic, perquè en qüestió d’amors i desamors cadascun tria allò que l’enamora, i igual que en el meu cas ... m’enamora el Nàstic, entenc que hi hagi qui s’estima l’equip Condal. No passa res, o millor dit ... si passa, però ... no em molesta gens!!! També conec a qui l’enamora el Madrid ... i la veritat, uffff ... tampoc no em molesta. Buenu ... potser ... això em fa una mica de ràbia, però en el fons ... passo bastant!!!

El Barça és poderós, molt ric, te als millors jugadors del món, un estadi amb 120.000 espectadors, al Japó/Xina cada dia més seguidors, omple les primeres planes de tots diaris esportius catalans, surt diàriament als esports de TV3 més del 80% del temps ... qualsevol excusa és bona, Ronaldinho ha perdut l’avió, la cunyada de Deco ha estat operada d’apendicitis ... el senyor Laporta inaugura una penya barcelonista a Salomó ... el que sigui, però el Barça mou molts diners i a moltes persones ... i ho reitero, a mi això no em molesta. Al contrari, ho entenc ... com ho diria ... el Barça és com ... “d’interès Nacional”. A la majoria de les persones els interessa més el que fa el Barça que no pas els altres equips!!!

El Nàstic però té encant ... per a mi és espectacular. Probablement baixarem a segona A (però no perdrem la categoria ... això és independent de en quina divisió juguis), passarem una temporada difícil, perdrem molts partits ... però els qui estimem al Nàstic serem fidels fins al final, perquè sabem que és ... la força que ens uneix (això em sona a eslògan d’alguna Caixa) i ens fa forts, i perquè ... ens te el cor robat. Abans deia que en qüestió d’amors i desamors no hi ha raó que justifiqui la tria. Cadascun s’enamora de qui s’enamora ... jo veig homes que estan enamorats de dones que sota el meu punt de vista no tenen cap gràcia ... i en canvi ells l’han de trobar maca no? suposo? Espero? Bé, no sé ... clar, per sort, ens qüestions sentimentals som tots molt diferents ... ara a mi, que no em treguin al Nàstic perquè ja ho he dit ... el trobo espectacular, guanyi o perdi ... el trobo encantador, jugui bé o malament ... per a mi ... és encisador, estigui a primera o a segona ... a mi ... em fa feliç.

En el fons ... és això el que realment importa, o millor dit el que a mi m’importa ... què “jo n’estic del Nàstic”, i l’amor no és cec, això és mentida ... jo sé perquè em te enamorat, on està el seu encant, i estic orgullós que sigui una part important de mi ... i jo també vull ser part del Nàstic.

Aquesta relació no te preu, és especial ... perquè no és qüestió de ser un triomfador, és qüestió d’estar enamorat ... i entenc als que estan enamorats del Barça, clar que els entenc ... però jo soc del Nàstic!!! (i entenc “ser” com a sinònim de “pertànyer”)

Buenu ... en tot cas ... com sempre, només vull deixar clar els meus sentiments, entenc però que hi haurà persones que no estaran d’acord amb el que dic, tot i que confio en que no es molesti ningú, però sé que hi haurà qui entendrà ... exactament i perfectament el que vull dir perquè sap com penso i el que sento, o millor dit el que he escrit!!!

(Aquest article el dedico a tots els que com jo ... estimem el Nàstic, perquè està molt bé això de compartir els sentiments, és ... com ho diria ... Fan- Nàstic !!!)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article