“PARLA I .... ESCRIURE DEL NÀSTIC“

El 2006 ha estat un any fantàstic, mai no l’oblidaré ... i tinc gravades a la meva retina un munt d’imatges, sensacions, sentiments i emocions de les quals ... moltes i moltes, tenen a veure amb el Nàstic. Ningú mai no serà capaç d’esborrar-me tota una sèrie de dades ... que m’han marcat i tinc emmagatzemades i que de vegades, quan ho necessito puc buscar, trobar i reproduir. Sí, premo “rew” ... busco la imatge que vull i després ... amb el “play” i el “pause” vaig fent, ja ho sabeu ... qui no es conforma és ... Tampoc no puc renunciar a res negatiu ... el que passa és que no acostumo a buscar aquestes imatges. Uffff, quin any ... tinc alguna imatge ... ESPECTACULAR!!!

Cada dia que passa és un dia nou. Aleshores, res no torna a ser com era abans. No hi ha dia que pensis exactament el mateix, és impossible tirar enrera encara que vulguis. Aquest fet ens pot produir reaccions complexes dins del nostre cervell. Hi ha qui ho porta malament ... hi ha qui ho porta més bé, i clar, la pregunta que m’he de fer és ... com ho porto jo? Doncs, la resposta no és senzilla ... no sé com ho porto ... potser únicament ... ho porto i ja està. Hi ha dies que ho porto molt bé perquè tinc coses a la meva vida que també formen una part important ... i m’omplen, i, en canvi hi ha d’altres que ho passo fatal!!! Ben bé ... com tothom crec, perquè en el fons ... les persones no som tan diferents les unes a les altres!!!

Ja fa bastant de temps que escric en aquesta web, i mai no he tingut la voluntat d’escriure des d’un posicionament de saviesa futbolística, o de autoritat tècnica, o intentant crear un corrent d’opinió, o crear escola ... o de ... qualsevol altre motiu, no!, ho he fet des de la meva opinió com a persona que estima el Nàstic ... i des del dret ... a opinar públicament, i sobretot perquè quan escric ... m’obligo a ordenar les meves idees i em sento bé i també per que sé, que hi ha a qui l’agrada llegir els meus escrits i així m’ho fa saber ... perquè negar-ho? Això també estimula!!! Crec que sempre que he dit el que penso ho he fet amb una actitud senzilla ... com ho diria ... en veu baixa, entre altres coses, perquè jo soc conscient que aquest món és complicat, molt complicat, i cada dia que passa m’adono que entenc menys el que passa!!!

Quan jo escric ... tinc la percepció que parlo amb el lector, i no és veritat, no parlo ... el que faig és expressar el que penso i sento. I arriba l’esquizofrènia ... perquè el primer lector que tinc sempre soc jo mateix i ... una cosa és escriure i una altra de ben diferent llegir, i de vegades llegeixo coses que em sorprenen de mi mateix i no entenc com he estat capaç d’escriure-les. Una cosa és dir .. i una de molt diferent és parlar. Quan parles, de vegades tens la sensació que l’altre et sent però no t’escolta, i en canvi d’altres cops ... quan penses, quan medites, quan portes “corrent pel Bosc de la Marquesa una hora” i dones tombs a una idea ... estàs convençut que algú t’escolta. És ben curiós això!!!!

Estem poc acostumats a expressar els nostres sentiments (per tradició cultural), i és una cosa molt sana, tot i que és possible que faci vergonya “despullar-se” ... això és fàcil en el llenguatge escrit, perquè quan escrius el que penses... sembla que no et mirin. En canvi quan et despulles a nivell oral ... t’estan mirant fixament i això sempre ... incomoda perquè surten les pors, les vergonyes, els tabús ... i els “mitxelins” (si en tens).

Ara bé, el llenguatge escrit mai no podrà substituir al parlat, perquè aquest te uns matisos diferents. Mentre els missatges escrits es poden rellegir i sempre entens més coses que en una primera lectura, els missatges orals es poden evocar ... i això també està bé, has de fer servir la memòria remota o immediata, l’auditiva i la visual. De vegades intentes tornar a escoltar una cosa que saps que t’han dit ... i és del tot impossible. I t’esforces en buscar les paraules i l’únic que pots fer és pensar .... no pots escoltar, si de cas ... pots sentir (sentiment)!!!!

A mi no em desagrada escriure, perquè penso que mentre un escriu ... revisa, rectifica, re-llegeix, re-escriu i sobretot realitza un procés cognitiu interessant de fer, i més quan tens la sensació que ets una mica, com ho diria ... desordenat, descentrat ... despistat com jo!!!! En definitiva el que vull dir és que malgrat estic convençut que escriure és terapèutic ... no hi ha res comparable a parlar i conversar (si parlen els dos) amb una persona mentre la mires als ulls, la cara, les mans ... perquè sobretot els ulls són el mitjà d’expressió més intens i potent que existeix. Amb els ulls es poden dir moltes coses ... i de fet se’n diuen i la quantitat de registres dels ulls és ... ESPECTACULAR!!! També es veritat que a cops és difícil interpretar el que diuen els ulls d’una altra persona. Però també és cert que de vegades pots interpretar el que més et convé i el que et fa més feliç i això no és necessàriament dolent, no!!! Al contrari!!!

A mi m’agrada que les persones properes m’expressin els seus sentiments, jo també ho necessito, la veritat ... no em serveix massa ... el “tu ja ... saps”, perquè no sé ... si sé, o a lo millor sé coses diferents ... a mi m’agrada ... escoltar, llegir, parlar i escriure per aquest ordre ... malgrat soc conscient que de vegades ... no ho sembla perquè em passo el dia parlant i escrivint del Nàstic ... fins i tot, algú pot pensar que faig un gra ... massa!!!

(La veritat ... quan l’he acabat he pensat que el dedicava ... però si qui ho llegeix no se n’adona potser és senyal que ... no està ben dedicat!!!)

Isaac Newton ... i el Nàstic. M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable? Llegir article	Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article
Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article	“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article
La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article
Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article	El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article