EL MILLOR EQUIP .... DEL MÓN

Sabeu? ... el Nàstic és per a mi, el millor equip del món. Ja se que algun pensarà què dic bajanades, o que m’he begut l’enteniment, o que no estic bé del cap ...o què m’agrada “fer volar coloms” ... ja m’ho penso!!! Mireu, ser el millor del món ... no es mesura amb indicadors científics, matemàtics i/o universals. No estic parlant de galàctics o de “dream teams” o de qualsevol altre muntatge mediàtic. Ja sé que hi ha gent què valora els equips de futbol, per les copes d’Europa que té, o per les lligues que ha assolit ... o pels jugadors fitxats, o per qui l’entrena o pels diners, o per altres paràmetres que no són els meus.

Ben mirat, jo mesuro i valoro ... d’altres coses, totalment diferents, segurament subjectives i personals (però són les meves) com ... la bellesa, la química que transmet, la personalitat, l’entusiasme, l’encant ... els colors, la mirada, el somriure, l’olor, el que em fa sentir, el que m’aporta, l’optimisme ... i en això ... el Nàstic no té rival ... que com es diu vulgarment ... l’arribi a la “sola de les sabates”. El Nàstic no te qui li faci ombra!!! És espectacular ... ho sé, és la meva opinió ... però jo el trobo ... impressionant!!! I malgrat tingui moments més bons i més dolents com absolutament tothom ... el trobo ... senzillament ESPECTACULAR!!! (i no canvio de tema!!!) Això no ho dic en un moment d’eufòria ni molt menys ... ho dic quan ho sento, i ara ... la veritat ... ho sento més que mai!!!

Això no te res a veure en quina categoria estigui, els darrers resultats, la classificació, el que diuen els diaris o els proper fitxatges, el futur immediat, la nova ubicació ... té a veure en canvi ... amb la percepció personal i única de les coses importants del meu entorn, i com, a nivell cognitiu ... poso al Nàstic dins el meu ordre de prioritats. Jo, segurament viuria més tranquil si no fos “tant” del Nàstic, inclús diria que la vida podria ser més fàcil i còmoda si fos d’altres equips ... o de cap, però quan un és del Nàstic ... ho és!!! I no ho dubteu ni un segon, jo ho soc!!! I ho porto amb l’estima de qui porta alguna cosa que “és seva” tot i que no em pertany, i estic orgullós de ser-ho, inclús estaria disposat a acceptar ... que ... soc un fanàtic, perquè un fanàtic “és la persona que defèn les seves idees o la que està preocupada i entusiasmada per una cosa” i aquestes dues definicions ... concorden amb la meva forma de ser i de pensar!!! El que passa, és que habitualment associem “fanàtic” amb agressivitat i manca de control ... però això és un error cognitiu, no necessàriament ha de ser així. Almenys aquest no és el meu cas. Jo associo molt més el fanatisme ... a l’entusiasme i a la passió (i no la d’Esparraguera precisament) sinó ... a l’altra, a la de l’amor!!!

Sé i soc conscient que el futbol és molt complicat. Però el Nàstic sí que és molt més que un club, i és més que futbol, i molt més que un resultat o una classificació ... el Nàstic és per a mi, alhora, una emoció i un sentiment. M’explico ...

És una emoció ... perquè em produeix un estat d’ànim optimista produït per les impressions dels meus sentits. I ja us podeu imaginar quins són aquests, i us he de dir que no me’n falta cap dels cinc. M’entra per ... la vista, l’oïda, el gust, el tacte i l’olfacte. Les emocions no es poden controlar: la sequedat a la boca, les palpitacions, la tremolor de les cames, el mal de panxa ... els nervis ... tot això em passa quan el vaig a veure, i fins que el partit no acaba ... no em marxa. Després m’acostuma a quedar ... com una mena de benestar, de calma ... que en la majoria dels casos es una mica ... preocupant, però em general em quedo bastant bé!!!

També és un sentiment ... perquè em fa experimentar diferents sensacions. El sentiment és la sensació conscient de les emocions. O sigui ... és quan interpretem i ordenem l’emoció. Algunes persones se senten incòmodes davant els sentiments. Potser el més complicat en qualsevol comunicació oral i escrita és l’expressió dels sentiments. Jo no tinc problemes en aquest sentit i la prova més evident és que escric regularment en aquesta pàgina i dic el que sento i el que penso. Per sentir-me bé amb mi mateix necessito “observar i avaluar” com em sento, com estic!!! Això ho vaig aprendre fa uns quants anys d’un psicòleg de Barcelona. L’habilitat de reconèixer i expressar sentiments, crec que és imprescindible per assolir un estat de benestar, perquè ens ajuda a millorar la nostra autoestima i també afavoreix les relacions amb els altres, i sobretot perquè ens dona estabilitat emocional.

Jo, com tothom, necessito estabilitat emocional ... el Nàstic me la dona i de vegades ... me la treu, i per això, i perdoneu que insisteixi tant ... estic convençut que ... com el Nàstic no hi ha cap altre ... i per tant, si és únic ... per a mi és el millor equip del món ... o el que és el mateix ... no el canviaria per cap altre!!! I de fet ... no el canviaré!!! Ni canviaré de tema ni d’opinió ... és espectacular!!!

(Aquest article també ... està dedicat!!!)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article