“EL NÀSTIC ... i ... JO”

Jo ... amb el Nàstic tinc una relació ESPECIAL. Quan dic ... especial, vull dir que no és habitual. És diferent ... però amb connotacions positives i negatives. Positives quan les coses van bé, em fa sentir feliç, quan m’adono que tinc molta sort de tenir-lo i quan em sento cuidat ... no sé ... en molts moments, la majoria. També perquè negar-ho, negatives ... doncs de vegades ... les coses no són com jo desitjaria, trobo que hi ha dificultats, tinc una certa ansietat i ... em fa patir, però no és culpa del Nàstic, de l’únic que el puc responsabilitzar ... és de tenir-me tan obsessionat, però mirat fredament és més culpa meva què no pas seva!!! Perdoneu, rectifico ... en aquesta relació estic convençut que no hi ha culpables, sinó protagonistes ... que es una cosa ben diferent!!!!

Aquesta relació amb el Nàstic és molt especial, sí ... i també sé que aparentment ... no hi ha quasi res què jugui al nostre favor (sobretot el calendari), sembla que quasi tot ho tinguem en contra, de vegades és difícil mirar el futur. Perquè negar-ho, en aquests moments estic una mica ... com ho diria ... tocat. Em noto fràgil, sensible, preocupat ... tot i que intento dissimular, si soc honest, he de reconèixer que ... estic excessivament pendent d’ell. No era el que jo volia, no tenia planificat tenir aquesta dependència ... aquesta mena de neguit, però en aquests moments ... és el que sento!!! No puc fer una altra cosa ... ni tan sols me’l puc treure del cap (i no és que vulgui tampoc !!!). Forma part de la meva vida ... i una part important!!!

És una relació difícil, complicada, complexa ... estic segur què ningú de fora ... entendria el que jo sento i el que faig ... però jo sí ... sé el que em fa sentir i el que m’aporta. Aquesta relació que és difícil, complicada i complexa ... és al mateix temps sincera, il·lusionant i com ho diria ... apassionant!!! Cada dia que passa creix més. Jo no estic decebut com altres, al contrari ... estic bastant satisfet, intento disfrutar del moment que estem vivint!!! Sé que probablement és difícil d’entendre-ho ... però a mi el Nàstic m’aporta FELICITAT. Sí, m’ajuda i molt a viure la vida amb intensitat i per suposat amb més qualitat. Faci el que faci, tinc ganes de veure’l, tan se val ... el resultat no m’importa, o millor dit, no és el que més m’importa, el que vull és ... saber que el veuré, tenir expectatives, i mantenir la il·lusió!!!

A mi em costa ... com ho diria ... donar-me al Nàstic de la manera que ho faig. Jo sé que em costa posar límits ... sempre m’ha costat. Estic lliurat de manera incondicional ... no ho sé fer d’una altra manera. Sé que arrisco, sé que hi ha perill de patir, de fer-me mal, de sortir malparat ... hi ha dies que penso ... ben bé sovint em costa saber el que penso, més aviat diria que m’embolico molt ... i no trec l’aigua clara!!! És un sentiment una mica ambivalent ... que també em produeix molta felicitat i ... estimar ... mai no pot ser dolent. Encara que ens sembli difícil ... i és que ho és, però estimar sempre és bo!!!

Per ser feliç necessito sentir-me bé amb mi mateix i amb el meu entorn. A mi em proporciona moltes sensacions agradables i modula de manera positiva tots els “inputs” que rebo del meu entorn. Aquesta és la gran veritat!!!! Hi ha moltes coses que faig que ... aparentment no tenen a veure amb ell, però jo sé que existeix una relació directa de causa–efecte i fa que no me’l pugui treure del cap en tot el dia.

Això és bo o dolent? La veritat ... no ho sé!!! M’és indiferent el que sigui ... de fet ... és el que és!!! Jo diria que ... és bo, però en tot cas és així i no puc ni vull fer res per evitar-ho!!! Aquestes vacances de Nadal seran llargues i difícils ... i malgrat diuen que sempre va bé descansar ... intentaré no fer-ho!!!

(Aquest article va dedicat a qui ha fet anys el dia 26, perquè m’ha ajudat a sentir... el Nàstic d’una altra manera. Moltes gràcies!!! Una ... petita i important innovació.)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article