El NÀSTIC, L'AMISTAT I LA QUÍMICA .(II part)

A l’article anterior (primera part) ja començava a parlar (escriure) de com funciona això que en diem AMISTAT. Tot i que cada un de nosaltres definiria l’amistat de manera molt diferent, depenent de com la visqui, de les experiències prèvies que hagi tingut, de com es sent d’estimat i de la seva capacitat d’estimar ... perquè en el fons estic parlant d’ESTIMAR!!!! Sí, en definitiva ... és això. I estic convençut que quan s’estima hi ha una reacció química que ens recorre el cos del cap als peus.

Jo em considero molt afortunat en aquest tema perquè tinc uns quants amics i dels bons. I seguint la metàfora, la meva amistat amb el Nàstic està consolidada ... sí, quan passa un cert temps ... (a cops no cal que sigui molt, pot ser molt poc) i sobretot uns certs esdeveniments l’amistat ja ... és per sempre. Tot i que jo des del primer moment intuïa que ... aquesta seria ... de per vida. Vaig notar components químics i físics dins meu que ja em donaven pistes ... però jo no em volia adonar ... ara m’adono. I estic segur ... que no vull que es trenqui aquest “enamorament”.

Quan dic de per vida, vull dir ... què passi el que passi, en els bons moments, en els dolents, en els que em necessiti, en els que no ... i ara crec que em necessita i estic pendent d’ajudar-lo, i si cal ... sense que m’ho demani, m’he d’anticipar, estar pendent ... l’he de “cuidar”, i en el fons sé que ell fa el que pot, i que si d’ell depengués les coses foren d’una altra manera ... però hem de tenir una amistat madura. Aquesta cal que sigui serena, tolerant i sobretot respectuosa. L’amistat no funciona per la via de l’exigència ... al contrari, l’exigència, el control i el desànim ... trenquen l’amistat. I quan l’amistat es trenca mai més no es recupera de la mateixa manera. Ja no és el mateix, és una cosa diferent, ha perdut l’encant què tenia inicialment. Això no passarà, per mi no quedarà ... i pel Nàstic estic convençut que tampoc.

Per exemple, l’amistat no pot dependre de l’espai i el temps. Aquestes variables serveixen per altres aspectes de la vida, però ... un està enamorat quan s’adona que l’altra persona és única, independentment de l’espai i el temps. El Nàstic és únic !!!! El Nàstic em te el cor trencat i el cap ... com em te el cap? Estic descentrat!!! No hi ha cap com el meu equip, estigui on estigui!!!! Sí, perquè les expectatives són necessàries, però compte!!!! Per que tenir unes de ... molt altes només poden conduir a la frustració.

Jo sé que l’afeccionat ho passa malament ... està decebut, s’havia il·lusionat molt ... crec, però, que moltes persones no toquen de peus a terra ... el futbol és passió, sí però també moltes més coses (que ja parlaré en el proper article –Litúrgia-). Jo també m’apassiono i molt, hi ha moments que penso que ... algunes coses no van com jo voldria ... però tot no és el present. El present és avui ... i el demà, com diu algú molt proper, és la UTOPIA. Jo definiria la utopia com .... una veritat prematura, alguna cosa que busques i que vols que succeeixi i que saps que pot succeir, però no saps si succeirà.

La utopia no és un somni. Avui a Tarragona sabem que la Primera Divisió (la Liga de les Estrelles) ja no serà mai un somni, perquè malgrat el que diu la majoria, la meva opinió és que és falsa la frase ... “els somnis es fan realitat” el que es fan realitat ... són les utopies.

No sé que passarà al juny, ni molt menys al setembre, tampoc no estic preocupat, ho dic de debò. Jo tampoc no pensava que arribaria a aquest “estat” una mica ... com ho diria ... com si estigués al “Nirvana”. Estic més seré que mai !!!

Jo crec què el Nàstic no està per donar-me disgustos, estic convençut que cal buscar la manera de ser més positius, i potser això passa per adonar-me’n d’on està, què pot fer, què és, què serà ... i també qui soc jo, que vull, què necessito i que vull ser!!!

Jo vull ser del Nàstic sempre, i estic convençut que uns resultats, siguin els que siguin, no poden trencar el què és ... un sentiment ferm i madur, almenys jo no ho penso consentir. Cadascú que faci el que cregui què ha de fer o el que més li convé!!! En el meu cas ho tinc clar!!! I com va dir Anna Freud, “els primers moviments són molt importants, però fins que la partida no s’ha acabat ... queden per fer els moviments mestres”. Jo encara espero fer-los!!!!

(aquest article el dedico als que fa temps que em llegeixen i als que fa molt poc, als qui no han caigut en el desànim, als que tenen bona memòria i recorden on estaven fa 4 anys, als que tenen sentit de l’humor, als que no han deixat de somriure, als qui quan els miro em somriuen (de manera oberta o per sota el nas), als que mai deixen de creure en la utopia, i als qui com jo ... l’estimen, i per suposat ... als meus amics!!!!)

Isaac Newton ... i el Nàstic. M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable? Llegir article	Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article
Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article	“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article
La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article
Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article	El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article