El NÀSTIC, L'AMISTAT I LA QUÍMICA ....

Potser algú pensarà que dedicaré aquestes línies a parlar del suport que la indústria de Tarragona hauria de donar al nostre club ... em sap greu decebre’l perquè no és d’aquesta “química” de la que tinc intenció d’escriure .... no!!! Vull reflexionar al voltant del Nàstic com a element facilitador de l’expressió de sentiments i emocions, i perquè és ... el meu amic.

El Nàstic és amic meu ... des del primer dia que el recordo (potser amb tres/quatre anys el meu pare em va regalar –buenu potser me’l van portar els Reis- un banderí grana amb l’escut i amb el nom de “Gimnástico de Tarragona” ... per nosaltres a casa era “el Nàstic”) vaig notar la química que s’estableix amb les grans amistats de la teva vida. Estic convençut que en les relacions amb les persones existeix una química que predisposa a l’amistat. No sé ... com ho diria ... de vegades coneixes molt poc a una persona (o l’acabes de conèixer només fa un instant!!!) ... i ja notes què ... aquesta relació no és com les altres, és diferent, sents dins teu una cosa diferent (una mena d’opressió al pit) quan la veus i pateixes una mena de “síndrome d’abstinència” quan no estàs amb ella. Això provoca afecte (estimació), i aquest és l’element fonamental i indispensable en qualsevol relació d’amistat.

Perquè dues persones siguin amigues han d’existir punts de connexió, i quants més hi hagi més fàcil serà que aquest sentiment arreli dins nostre. A partir d’aquest moment .... el temps corre al teu favor, perquè quant més temps passi més es consolida la relació!!! A mi això m’ha passat a la vida amb algunes persones (ben poquetes) i amb el Nàstic em va passar. Ho vaig notar al moment!!!! Sí, quan funciona la ... Química el sentiment d’amistat es barreja amb angoixa, inquietud, por, neguit, obsessió, ansietat ... i sobretot amb molta il·lusió!!!! És com una mena d’enamorament .... buenu, perquè negar-ho és amor!!! A les persones ens costa molt dir “t’estimo”, pensem que en el moment que diem a un altre que l’estimem ... d’alguna manera ... deixem de controlar la situació ... i estem a les seves mans. Això ens produeix inseguretat ... i en molts casos patiment!!!

El que passa és que als amics cal “cuidar-los” i lògicament cal que ens “cuidin”. Jo em sento molt cuidat!!! De fet el Nàstic aquesta temporada no em cuida gaire, però jo sé que m’estima igual que jo amb ell. En les relacions, la simetria es complicada ... de vegades està més pendent un, i a cops està més pendent l’altre. Però quan la relació es consolida ja no es nota qui està més pendent de qui. És igual, tant i fa!!!

A veure, quan estimes ... perds el control de la situació. Jo estimo el Nàstic i encara que em doni disgustos, que faci coses que no m’agrada ... a mi m’aporta felicitat. Hi ha moltes coses que m’aporten felicitat en aquesta vida ... i una d’elles és el Nàstic. Estigui a primera, a segona o on sigui ... me l’estimaré igual, buenu igual, igual ... no!!! Això és com quan tens nòvia ... més val trobar-la guapa, i el Nàstic està més guapo a Primera ... però estigui on estigui, mai no perdrà el seu encant ... perquè el Nàstic em té el cor robat ... és ENCANTADOR!!!!!!!

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article