El NÀSTIC.... ES DE PRIMERA?

La veritat és que intuïa que un dia hauria de fer aquest article, no sospitava però que caldria fer-lo tan aviat. No sé, jo respecto totes les opinions i més les dels representants del Consell d’Administració del Nàstic, però .... Luis Cèsar no es mereixia aquest final.

La temporada passada el Nàstic ens va fer vibrar com mai des de que soc soci i seguidor (molts i molts anys) i la veritat que jo deia en el seu moment que no teníem planter per pujar però de vegades hi ha circumstàncies que et fan rendir per damunt del normal. A això se li diu dinàmica guanyadora, i aquesta tenia un nom propi. Sí, estic convençut que l’objectiu de la passada temporada era la permanència i ver per on, l’equip pujà a primera.

Tota la ciutat es volcà amb l’equip, i tots els treballadors del club (entrenadors, jugadors, manteniment, metge ...) s’impliquen en un projecte ... que acaba amb l’ascens.

Ara ja estem a primera, i això és una altra cosa. Aquí encara que tinguis un entrenador brillant, si no hi ha un equip de primera no es poden fer miracles, i malgrat hem estat “de pega” en alguns partits, el resultat ha estat fer fora a una de les persones més honesta i treballadora del club.

Mireu, jo penso que hi ha persones què ... com ho diria ... “fan per casa”, o sigui, miren el benefici del que els hi paga, i no s’aprofiten de les circumstàncies, treballen per un altre de la mateixa manera que treballarien per ell mateixos. Tinc la sensació (tan de bo m’equivoqui) que Paco Flores no posarà remei a la situació perquè no pot fer que els jugadors siguin més bons del que són, o que Maku sigui el de fa quatre anys, o Ruz tingui 10 centímetres més.... ni tan sols què els àrbitres s’equivoquin a favor nostre.

El problema no era Luís Cèsar, i això és com si tens mal de panxa i el metge et tracta pel mal de peus. Potser la medicació no et farà mal (o sí ...) però estàs intentant curar en la direcció no adequada. Crec que no cal que insisteixi, però em sap greu que hagem canviat d’entrenador. Mireu, a cops els nens no aprenen suficientment i no és culpa del mestre ... i hi ha pacients que no es curen i no es culpa del metge. A lo millor necessitàvem un revulsiu, no ho dubto, però ens hem tornat a equivocar .... podríem haver tornat a segona A amb Luís Cèsar i no hagués passat res ... hagués estat una decepció, però no hagués estat cap drama .... perquè segon la meva opinió l’únic que té el Nàstic de primera és l’afició, i ara ni tan sols l’entrenador ... abans ... sí!!!!

Isaac Newton ... i el Nàstic. M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable? Llegir article	Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article
Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article	“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article
La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article
Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article	El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article