COMPRAR MOBLES A .. L'IKEA

Alguns amics em diuen que si aquest any no escric massa (va per tu Marto), d’altres que el que dic és una mica .... com diria jo, que divago, que no dic les coses com són (va per tu Antonio), que sembla que estigui tocat ... i realment ho estic, perquè enganyar-nos!!!

Sí, la veritat, és que jo que soc una persona purament emocional i aquesta temporada estic tocat, ho passo malament, no compro l’As el dilluns, no miro els programes de futbol, ni el teletext, no sé com va la classificació, em noto ... com absent (futbolísticament parlant ... clar!!!)

Soc dels que pensa que estar a primera és un luxe, és un any per disfrutar, per veure als equipassos que venen .... però com qualsevol afeccionat, a mi m’agrada GUANYAR.

Guanyar és sinònim de vèncer, batre, prevaler, triomfar, aconseguir ... i l’antònim és perdre. Sort que vaig anar al Lluís Companys i puc dir que he vist guanyar al Nàstic a Primera, que si no ....

Crec que el meu sentiment és compartit per molts nastiquers, i veig que en general, estem una miqueta, com diria, desinflats ... decebuts, entristits ... però penso que a la vida s’ha d’aprendre dels errors. Estic convençut que el de l’any passat, necessàriament, no ha de ser el darrer i únic tren cap a ... Primera.

Igual que quan va pujar a segona A fa uns quants anys, i vam baixar la mateixa temporada, perquè no vam fer les coses bé, i al cap de dos anys, quan vam tornar a pujar, sí que teníem la lliçó apresa, aquesta temporada ens pot servir per aprendre. Amb això no vull dir, que ja estiguem a segona A, el que vull dir, és que malgrat la pressió existent no hem de perdre el cap.

Si ve un nou entrenador, dirà que no té equip i obligarà al club a fer unes despeses no previstes amb el perill que això comporta per l’economia del Nàstic i les conseqüències pels anys que segueixen (veure CD Logronyés, UD Las Palmas, CF Extremadura, R. Oviedo, Merida CF, i etc... Crec que ens de conformar amb el que hi ha i sobretot aprendre dels errors: Si baixem (cosa possible ... i en aquests moments bastant probable) potser haurem de fer les coses més ben fetes, planificar, estudiar on fer l’estatge, fitxar adequadament, i esperar tenir la sort que fins ara no em tingut, perquè això és un fet: NO TENIM SORT!!!!

Si el dia del Racing haguéssim guanyat, el dia de l’Athletic empatat, i el del Depor tornar a guanyar les coses en aquests moments foren diferents. Però la Primera, és una altra història, l’error, per petit que sigui, és paga ... i insisteixo hem d’aprendre a fer les coses com cal.

Crec que consolidar-se a segona A, ja és un primer pas, i voldria ser un dels equips ASCENSORS (que va pujant i baixant). Amb això em conformaria, perquè, de moment veig difícil rivalitzar amb el Real, València, FC Barcelona, Saragossa i inclús, Vila-real, Sevilla, Betis i Celta, aquests equips que tenen una història i un pressupost que no està al nostre abast.

L’exemple que per mi valdria és el ... de la parella que es casa i compra tots els mobles a l’Ikea. Clar, no és igual, comprar el llit, la taula, les cadires, la cuina a l’Ikea ... que comprar-los de fusta massissa en una bona botiga de mobles i que al damunt ... te’ls vinguin a muntar (estic fart d’aquella mena “d’eina multifuncions” de l’Ikea). Hem de saber que som l’equip més pobre (econòmicament) de primera, i que realment l’objectiu és difícil.

A mi el que m’agradaria és no perdre la il·lusió i tenir possibilitats de salvar-nos fins al final, tot i saber que la fita és complicada ... però com diu el Presi “Tarragona s’ho mereix”.

Jo estic convençut que tots ens mereixem ... no perdre aquesta gran il·lusió, que aquest equip amb un gran entrenador ens va fer viure la temporada passada. O sigui, que aposto clarament per no perdre el cap i continuar CONFIANT en “Luís Cèsar i sus colaboradores”. Ells saben que no podem comprar mobles de disseny, i que necessitem prestatgeries amb creativitat, taules funcionals i cadires que siguin còmodes, un llit on puguem dormir i perquè ha de ser MOLT MACO comprar el que vols, on vols i que al damunt ... t’ho portin a casa , t’ho muntin i al final es portin les escombraries.

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article