NO ENS DESPERTEU DE MATINADA COM SERRAT

Als diccionaris de totes les llengües del món, inclòs la llengua catalana hi ha dues definicions referents a RÀBIA: la primera (1) ens parla del torbament de l'ànim irritat, violentament enutjat, produït per un estat emocional negatiu i la segona (2) d’una malaltia infecciosa aguda produïda per un virus i que l'home contreu generalment per mossegada dels animals rabiosos, sobretot el gos.

Doncs bé sento ràbia (1) quan veig que es critica a l’equip i no es fa de manera constructiva: hi ha persones que, sembla que estiguin esperant que les coses no vagin del tot bé, per destruir tot el que estimem, com si tinguessin ràbia produïda per un virus (2) que les coses ens hagin anat prou bé.

Potser no se’n recorden que tenim el pressupost més baix de primera divisió, i que comparats amb d’altres equips som com una mena de “hobits” de Tolkien, que encara que posem il·lusió, treball, agressivitat .... la lluita és molt desigual: és com si Frodo Bolsón lluités contra Shaquille O’Neal.

També sento ràbia (1) quan detecto que algú presenta amnèsia i no se’n recorda que fa tres o quatre anys jugàvem amb el Benidorm, Novelda i Gramanet (amb tot el respecte), i aspiràvem a estar a segona A. I que després de dues temporades a la divisió de plata, hem arribat a la “Liga de les estrelles”, però no som un equip consolidat ni molt menys, al contrari, en principi som .... la Ventafocs. Som aquell equip als que tots es volem enfrontar perquè tenen moltes possibilitats de guanyar-nos. I això és així, ens agradi o no !!!

Tenen ràbia (2), són persones negatives, que viuen infelices i pateixen cada setmana: Si el Nàstic guanya ... tenim sort, i si perd ... és el normal. Sembla que estiguin esperant que baixem a segona A per despertar-nos als altres del somni que estem vivint, i no deixar-nos disfrutar del que sabíem tots que seria un any MOLT DIFÍCIL i COMPLICAT, però una OPORTUNITAT HISTÒRICA de veure futbol de qualitat gaudint del Nàstic com a protagonista.

Som l’enveja de moltes ciutats de Catalunya i de la resta de l’Estat. Sí, a Valladolid, a Sòria, a Lleida, Girona, Sabadell, Terrassa, a Tenerife, a Málaga i fins i tot a Alacant, Castelló i Cartagena (tenen el Polaris World a primera però ...) voldrien estar on nosaltres estem ara, i pagarien molts diners per viure el que estem vivint i el que ens queda per viure, encara que sigui perdent i empatant.

Encara no hem baixat, encara no estem matemàticament a segona A, encara .... NO HO ENTENC!!!! No hem puc creure que Bizarri, Llera, Juan i companyia siguin jugadors de segona B. No hem puc creure que un entrenador que ens puja a primera després de 50 anys de malviure per segona B i tercera, ens posi nerviosos a la quarta jornada i li perdem la confiança. No m’ho puc creure!!! Us pensaveu que a les primeres jornades estaríem en llocs de Champions amb el Madrid, València i Barcelona?

Mireu, tenim darrera al Vila-real, Celta, Betis, Espanyol, Athletic, Real Societat i Racing (no el de Ferrol ... el de Santander), i queda un camí difícil i dur, però il·lusionant i fantàstic, que segur ens portarà alguna tarda de glòria al Nou estadi, amb una victòria al darrer minut, i encara que faci fred arribarem a casa acalorats i contents.

Si us plau, no tingueu ràbia, no us poseu nerviosos, o almenys no ens poseu a nosaltres i no ens feu sentir ràbia a aquells que volem disfrutar d’aquest any a Primera Divisió (en majúscules), que volem cantar els gols del Nàstic i volem aixecar-nos el diumenge al matí, comprar el diari i veure que SOM DE PRIMERA, perquè a l’octubre ... encara som de primera, al maig ... ja veurem!!!!

Ho tenim molt difícil, però és possible. En tot cas, els somnis sempre son possibles i més que probables, però deixeu-nos somniar, no ens desperteu “de matinada” com Serrat amb la seva cançó!!!

Isaac Newton ... i el Nàstic. M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable? Llegir article	Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article
Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article	“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article
La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article
Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article	El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article