El NÀSTIC ESTÀ DE SORT? ...O NO?

Què és la sort? Ho tenim més o menys clar tothom .. però crec que val la pena anar al diccionari i adonar-se’n que “hom anomena sort a l’encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decideix la condició bona o dolenta escaiguda a una persona o entitat”.

Observo que la majoria de les persones, quan les coses no ens van prou bé, afirmem que tenim “mala sort”. En canvi quan les coses ens surten bé, estem convençuts que hem “estat de sort”. I ho dic perquè he passat tot l’estiu escoltant frases del tipus: “el Nàstic ha tingut molta sort”, “Luis Cèsar és un home amb sort”, “Quina sort vam tenir ...”, etc.

Normalment associem sort al resultat d’alguna cosa. I, habitualment, aquest resultat és el producte d’una acció, i la majoria de les accions són generades pel nostre pensament, i els nostres pensaments són producte del nostres esquemes mentals.

Per tant es podria afirmar que la sort és el resultat dels nostres esquemes mentals, de com llegim la realitat més propera, de la qualitat i la quantitat d’esforç que hi dediquem, de com ens comportem a la vida, de ... quina actitud tenim davant dels diferents esdeveniments que cada dia se’ns presenten.

Tots hem observat que les persones positives acostumen a tenir bona sort, i també que les persones negatives “malauradament” tenen mala sort. Això és casualitat?

Totes les tradicions culturals han sostingut des de la més remota antiguitat i avui ho confirma la ciència moderna, en especial a partir dels descobriments de la física, és que els nostres pensaments literalment creen la nostra realitat, i penso que els pensaments de Luis Cèsar estan creant la realitat del Nàstic.

Aquest article fa dies que el tinc escrit, però l’acabo després del triomf a Barcelona, i després del que vaig veure al Lluís Companys, encara estic més segur que el Nàstic NO te sort, el que li passa no és producte de la casualitat ni de l’atzar .... és un equip amb uns esquemes mentals MOLT CLARS, amb un pensament FIDEL A UNA FILOSOFIA, amb unes accions MOLT TREBALLADES i amb uns resultats INMILLORABLES (com no pot ser d’altra manera), però estic convençut que el segell d’aquest equip és l’entrenador.

Tinc clar, que davant d’un equip ha d’haver un líder, una persona amb les coses clares, treballadora i honesta, amb actitud positiva, valenta i implicada en un projecte amb il·lusió ... i aquesta persona al Nàstic ja la tenim.

I .... tenir aquí a Luis Cèsar tampoc ha estat una sort ... perquè segur que és el resultat del producte d’una acció, generada pel pensament, producte dels esquemes mentals d’algú, no us sembla?

Potser algun cop si que s’està de sort ... però normalment jo no hi crec gaire en ella !!!!

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article