EL COR EM DIU ALGUNES COSES I EL CAP EN DIU D'ALTRES

El cor em diu .... que farem una bona temporada, i que ens mantindrem a Primera. També em diu .... que aquí al Nou estadi “palmaran” el Madrid i el Barça, i que ho anirem a celebrar a la Plaça de la Font com si la UEFA haguéssim guanyat. També em diu .... que els diumenges a la nit veuré els gols del Nàstic per la tele, i compraré el diari els dilluns per llegir les ressenyes i que m’ho passaré d’allò més bé aquesta nova temporada.

El cap em diu .... que realment ho tenim molt difícil. Que la Lliga de les Estrelles és una altra cosa, i que els pressuposts dels altres equips són extremadament superiors als del Nàstic, i que en principi partim de la línia de sortida amb desavantatge. També em diu .... que la temporada 2003-04 van pujar a Primera Llevant, Getafe i Numància, i després van baixar dos d’ells. Que la temporada 2004-05 van pujar a Primera Càdiz, Celta i Alavés i que després han baixat dos d’ells també. Aquesta temporada 2005-06 hem pujat a Primera Recreativo, Nàstic i Llevant i si seguim la norma baixaran dos d’ells. Qui seran? De veritat, tenim molts números de ser un dels dos que baixen .... això em diu el cap.

El cor em diu .... que superarem els entrebancs amb il·lusió i coratge i que si l’any passat teníem un pressupost modest i vam fer una “gran campanya”, perquè aquest any ha de ser diferent? També em diu .... que tenim una afició de primera i ens mereixem disfrutar uns anys d’aquesta categoria que fa tants anys que perseguim.

El cap em diu .... que no sempre les coses surten com estan programades, i no sempre guanyen els poderosos, ni perden els humils. Que si tenim il·lusió ja tenim molt de guanyat perquè ens ho podem passar molt bé (i jo m’ho penso passar!!!), i que en tot cas si no acompanyen els resultats probablement no serà culpa ni del President, ni de l’entrenador, ni dels jugadors. I també em diu .... que estaria molt bé demostrar que l’afició del Cadis no és la única que dona suport incondicional al seu equip perquè és la millor, que nosaltres a Tarragona també som, com a mínim, igual de bons. El cap em diu .... que ser una afició de primera no ha de dependre necessàriament dels resultats.

El cor em diu .... que de vegades cal fer cas al cap, i que d’altres visqui amb il·lusió perquè qui no te il·lusió no viu, sobreviu, i jo vull viure fent cas al cor i al cap. També em diu .... que de moment estem DE PRIMERA!!!

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article