DECEPCIÓ i IL·LUSIÓ

Mireu, ara feia molts dies que no em posava a escriure per motius laborals, però ara que puc, tinc la necessitat de compartir els meus sentiments i pensaments.
Després de l’eufòria de l’ascens a Xerez, sense oblidar en cap moment la gesta que representa per la ciutat, només tinc sensacions de molta il·lusió per disfrutar la propera temporada al meu seient i amb els meus amics, de veure passar per Tarragona als millors equips de l’estat, amb els jugadors més bons del mon.

Aquest sentiment però, de vegades s’esvaeix quan sento comentaris a la “barra d’un bar” qualsevol o quan llegeixo alguns escrits en que crec que es critica durament la gestió del Club en quant a obres, fitxatges i altres coses, hi ha alguns que em sembla que fan bo allò que deia Van Gaal.

No tinc cap motiu per dubtar de la capacitat de la Comissió Esportiva del club, ni de la competència del Mister, ni de la responsabilitat del Consell d’Administració. I no es que NO tingui cap motiu, sinó que la meva experiència em recorda el que han fet les tres darreres temporades, i les idees que em venen al cap només .... poden ser POSITIVES. Han estat encertat en el 90% de les seves decisions.

Positives perquè vam sortir del pou de segona B (se’n recordeu?), i a la segona temporada que estem a la desitjada segona divisió, de cop, com per art de màgia (amb molt de treball seriós per cert XD!!!) ens trobem a LA LIGA DE LAS ESTRELLAS.

Per Tarragona i pel Nàstic estar a primera divisió és un premi impressionant que hem d’aprofitar mentre sigui possible, tot pensant que no hi ha res a perdre i molt a guanyar. I si les coses anessin maldades, la següent temporada estarem allà on volíem ser-hi fa tres anys.

Per tant, anem a disfrutar i anem a fer PINYA, i no baixem l’equip abans de començar a rodar la pilota, ni ens carreguem a l’entrenador que ens ha pujat al cel abans de fer la primera alineació, ni ..... siguem tan negatius, ja que les idees pessimistes només comporten tristor i angoixa.

Aquesta temporada serà històrica. Crec que farem un bon equip, penso que farem un bon paper, però en veritat, també m’agradaria molt que continuéssim essent LA GRAN AFICIÓ que vam impressionar per tot l’estat a segona divisió: sense por, amb il·lusió, fidel, entusiasta i sobretot intentant disfrutar d’aquest present que tant ens ha costat aconseguir.

Bé, ja està bé per avui, però us amenaço amb continuar les meves reflexions ben aviat.
Cordialment

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article