LA TEORIA DE LA ... RELATIVITAT

A les acaballes del segle XIX, molts físics pensaven que totes les lleis importants de la física havien estat descobertes i que quedava poc més a fer que treballar els seus detalls. Les lleis de Newton del moviment i la gravitació semblaven descriure tots els moviments coneguts sobre la Terra, així com els moviments dels planetes i altres objectes celests. I hores d’ara podem dir que s’ha continuat avançant, i Albert Einstein va ser clau però sinó hagués estat ell, estic segur que hagués estat un altre, i que les coses no són fàcils ni són com alguns voldrien .... però avui tinc ganes d’escriure sobre la “una altra teoria de la relativitat”.

Estem nerviosos, sentim una certa ansietat. De vegades estem com amoïnats, i volem que els dies passin el més ràpidament possible. Això és normal, ja que estem molt prop del somni de la Primera divisió (la Liga) i segur que l’aconseguirem, creieu-me!!! Estic segur que aviat guanyarem els set o vuit punts que ens falten. Els altres equips que estan amb nosaltres al capdavant també tenen ganes i il·lusió per pujar però no ho tenen (de moment) tan bé com nosaltres, però tenen el mateix dret a somniar i a fer el que calgui (inclús “primar” per guanyar o ....el que convingui)

Ara .... portem dues sortides perdent i ja han sortit aquells “derrotistes” que feia dies que no sentia i que ho comencen a veure tot negre: L’entrenador no té sistema, no tenim porter, fem un futbol directe, davant no hi ha ningú, el “negret” no te ni idea .... si perdem aquest tren mai no tornarem a pujar, etc. Tot és una ...... sinó pugem en dos anys a segona B, etc. Per cert, que és això de la segona B? Jo ja no ho recordo, i això que el Nàstic s’ha passat el 90% de la meva vida a segona B.

Bé, crec que objectivament només hi ha un equip a la lliga que no envegi, hores d’ara, la nostra situació. Estic convençut que no estem aquí de casualitat sinó que és resultat de la feina ben feta, i per tant aquesta no és de cap manera l’única oportunitat de pujar sinó la primera, i aquest entrenador (al que aprecio molt) no és el millor sinó el primer dels bons i si marxen jugadors bons vindran uns altres d’iguals o millors. No sé si m’explico però crec que a Tarragona a canviat la concepció del futbol, i el fet que estiguem avui on estem és un privilegi i no serà la darrera oportunitat, de cap manera, perquè penso que el “sistema de treball” i la “metodologia” són correctes.

Em molesta aquest esperit derrotista que l’equip i l’entrenador no es mereixen i que l’únic que fa és “contaminar” la il·lusió de l’afeccionat. Avui, anar contra Luis Cèsar és anar contra el Nàstic, i anar contra “Bolo” és anar també contra el nostre equip, i en el moment de fer pinya i disfrutar hi ha qui s’ho passa millor fent patir als afeccionats de manera maliciosa i perversa. Anar contra el Nàstic és anar contra ells mateixos.

Està clar per mi, tenim equip de primera i entrenador de Champions, però alguns afeccionats es mereixen estar a segona B. Absolutament ningú pel desembre podia pensar que quan faltessin sis jornades estaríem a cinc punts del tercer i del quart. No ho entenc, han d’haver patit molt “aquests” ja que han estat esperant amb paciència com “caçadors furtius” que canviés la nostra dinàmica per fer els comentaris que feia molt de temps que no sentia a les tertúlies.

Qui no sàpiga jugar, que no jugui, però tots els qui hem fet esport sabem que de vegades poses tota la il·lusió del mon i les coses no et surten, i que l’atzar té un paper molt important en el resultat d’un partit, i l’hem tingut al costat moltes jornades i ara .... ens està posant a prova per comprovar si ens mereixem quedar entre els tres primers.

Perquè no ho oblidem d’Einstein només va haver un, i de “teories de la relativitat” tantes com afeccionats i persones.

Estic .... de primera!!!

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article