QÜESTIONARI AL SEGUIDOR DEL NÀSTIC

1.- Es sent atrapat en pensaments en que el protagonista sempre és el Nàstic?
2.- Al seu cervell entren sistemàticament pensaments o imatges en les que veu l’equip a primera divisió?
3.- Sent que no pot aturar aquests pensaments o imatges encara que sí ho desitja?
4.- Es preocupa molt pel resultat que puguin fer els altres equips que estan lluitant per pujar com el Nàstic?
5.- Ha memoritzat l’ordre i els punts dels primers sis classificats de segona divisió?
6.- És capaç de recordar els resultats del 90% dels partits que ha disputat l’equip aquesta temporada?
7.- Coneix els propers tres rivals del Nàstic i l’ordre i el lloc on es jugarà el partit?
8.- Ha comentat amb algú que el proper any potser no hi haurà lloc a l’estadi per a tothom i que caldria espavilar?

Si ha marcat CINC o més d’aquests símptomes es molt probable que pateixi NASTIQUITIS.

La nastiquitis és una malaltia psicosomàtica que pateixen un percentatge alt de seguidors de l’equip que dóna nom a la malaltia, que s’ha estès de manera preocupant els darrers anys.

CONSELLS DAVANT LA MALALTIA

No et creguis que ets el responsable d’aquesta malaltia, tot i que l’han de patir els del teu voltant (família, companys i amics) no és únicament responsabilitat teva. És molt important que el malalt no es senti culpable, perquè encara es pot agreujar més tota la simptomatologia.

La Nastiquitis és una malaltia real, sovint acostuma a ser crònica, però pot ser tractada amb medicació i teràpia, amb resultats esperançadors, tot i que, de moment no definitius.

En moltes persones comença en l’infantesa i/o l’adolescència tot i que hi ha hagut casos en que ha començat després dels 30 anys, però no és el més normal. És més habitual en homes que en les dones, però es coneixen casos molt greus de la malaltia en algunes persones del sexe femení. Sinó es tracta amb medicació i teràpia acostuma a durar tota la vida.

Un malalt sever assegurava: “M’aixeco al matí i quan em miro al mirall veig la classificació, després quan s’acaba de fer el café sento el xiulet de l’àrbitre que pita el final del partit, i quan arribo a la feina, alló que em diu el meu cap, ho sento amb accent gallec, com si m’estigues parlant Luis Cesar. Ho passo malament, comentava, tot el dia igual. Arribo a qualsevol bar i obro els diaris per la plana d’esports, només esperant llegir alguna notícia del Nàstic, i les memoritzo i les comento amb els altres.”
Un altre ingressat fa poc comentava “em crec que ho sé tot referent al Nàstic, qui ha fet els gols, les alineacions, les targes acumulades dels jugadors .... i de vegades m’enfado, quan em trobo a una altra persona i comprovo que també es creu que ho sap tot, és terrible, em sento fatal”.

Una pandèmia és l’afectació per una malaltia de persones al llarg d’una àrea geogràficament extensa. La Nastiquitis és una pandèmia perquè el Nastic il·lusiona, fa feliç però també fa patir. Hi ha alguns que quan no és per no baixar ..... és per si podem pujar, però el cas és patir. El Nàstic però, cada dia ajuda més persones a ser feliç !!!

(He fet broma de les malalties i els malalts sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Si algú s’ha sentit molest, demano disculpes)

“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article
El cor ... i la raó. Quin dilema!!! Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida. Llegir article	La ... “Fata Morgana” Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així. Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure. Llegir article