La veritat ... estem de sort. Esperar durant tota la setmana que arribi el dissabte o el diumenge, i després trobar-te uns resultats com els que ens està donant el Nàstic aquest any és senzillament “una passada”.
Però de vegades tinc un sentiment ambivalent. Per un costat tinc ganes que arribi el proper partit per continuar endavant, sumant punts, sent la revelació de la lliga i seguir somniant amb aquest ascens a primera divisió.
Per un altre em fa por la derrota. Que es trenqui la ratxa, despertar d’aquest somni. Em fa patir que l’afeccionat es decebi i tornem com fa uns mesos, sis mil al camp. Em sabria greu caure a mitja taula i que els punts deixin de ser importants, perquè no ho oblidem, ja estem pràcticament SALVATS.
Què fàcilment ens acostumem a lo bo, a la bona vida a l’èxit. Què bonic és tot.
Cada setmana parlo amb Luis Cesar. Sí, coincideixo amb ell en un bar-restaurant algun migdia. Jo vinc de córrer i quan el veig m’agrada intercanviar dues paraules. Sé que no l’agrada gaire parlar de futbol, però amb mi parla. Em permet opinar i m’escolta. Jo l’escolto, i tant si l’escolto !!! I la veritat, em sembla que sap fer obvi l’amagat i fàcil el difícil. Ell sap que ens està fent molt feliços. I jo vull que es senti responsable de la nostra felicitat futbolística. Ho sap.
M’agrada endevinar el resultat que farà el Nàstic, i li dic. I penso que em creu. Ell també em diu el seu pronòstic, sempre guanyador !!! Hem estat de sort de tenir com a “cap del Projecte” una persona implicada, sensata, treballadora, honrada i responsable. Al damunt com deia Johan Cruiff, LC té “la flor ...” i per molts anys.
Si a principi de temporada ens haguessin dit on estaríem ara no ens ho haguéssim cregut. De cap manera. Estem per damunt del que s’esperava. Altres equips estan decebent i en canvi nosaltres estem sorprenent. També està sorprenent l’afició. Quin equip no voldria que 2000 seguidors fessin 600 quilòmetres per animar-lo.
Aprofitem el moment que estem vivint. El mèrit és de tots !!!!
Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà!
Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!!
Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions.
Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”.
De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll.
Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir.
Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions!
Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç.
Em fa que ... tots algun cop hem pensat o fins i tot hem dit la frase ... “el cor em diu” ... però “en canvi la raó ... el contrari”. Sembla que el cor i el cervell de vegades tinguin objectius diferents. Com si fossin antagonistes. Sembla que el que ens il·lusiona, volem, desitgem ... potser no és el que ens convé. Ens costa barrejar aspectes afectius i cognitius en alguns àmbits de la nostra vida.
Avui toca parlar de la Camorra italiana? No, de cap manera ... fred, fred!!! D’una pizza importada directament de Roma? No, tampoc és això. Potser d’algun perfum italià ... mmmm, no, ni somiar-ho!!! Vaig a escriure el que penso de la “il·lusió” en majúscules tot i que no ho escrigui així.
Un concepte relatiu, personal, ambigu, complicat ... però a l’hora tremendament important per cada un de nosaltres. Potser per mi ... una de les paraules i conceptes claus de la vida, tot i que sé que per a tothom no significa el mateix ... però és per aquest motiu que em ve de gust escriure.