LA MADURESA DEL PÚBLIC

Ja fa uns quants dies que penso que el públic que assisteix cada diumenge al Nou Estadi de Tarragona està canviant. Ja fa unes setmanes que considero que aquell públic nerviós, crispat, indecís, insegur s’està transformant en un que s’ho passa bé i sap que és important guanyar, però que a segona divisió cal saber estar, crec que aquest públic ha sofert una transformació que s’anomena MADURACIÓ.

Quines són les característiques d’un públic madur? Segons el meu entendre són: Ha de tenir paciència, si hi ha maduresa cal suportar les dificultats amb força i tranquil·litat, perquè tens confiança. És sobri, sí el públic madur domina el seu propi cos i no és esclau de les seves emocions immediates. És prudent, perquè la maduresa implica reflexió i no vol dir indecisió ni egoisme, sinó tot el contrari. També és generós, perquè el públic madur desitja estar al servei de l’equip i fuig de l’egoisme i de la impulsivitat. És constant i perseverant, perquè sap que l’equip necessita el seu suport quan les coses van bé i també quan van malament. És entusiasta, perquè sap disfrutar dels bons moments, i fer participar a l’equip, i finalment és fidel, perquè el sentiment d’estimar i seguir al Nàstic és una cosa amb la que és neix i amb la que es mor, i encara que et puguis enfadar i sentir decebut per moments, mai no et canvies d’equip. Crec que aquestes característiques (paciència, sobrietat, prudència generositat, constància, perseverància, entusiasme i fidelitat) fan del públic madur.

Una persona és madura quan és capaç d’afrontar els disgustos i frustracions, incomoditats i derrotes sense queixa i amb l’habilitat de controlar sentiments, pensament i voluntat. Penso que els que anem a l’estadi cada diumenge, estem aprenent independent de l’edat, perquè el públic a Tarragona “és un tot”.

És fonamental per consolidar-se a segona A ser madurs i comportar-se com a tals, i entendre que el futbol és un joc del que hem de treure el màxim profit per alegrar-nos la vida, i que si nosaltres som capaços de viure-ho de manera sana i divertida els jugadors i l’equip també ho farà.

Mireu, somio en veure al nostre equip en primera divisió. No m’imagino el diumenge al matí que vingui el Real Madrid o el Barcelona o el Betis i Sevilla, fent la porra amb els meus amics a l’hora del vermouth. És de les coses que em farien autèntica il·lusió. Però tinc clar que si no és a cop de talonari (cosa difícil avui a Tarragona) ha de ser el força de transmetre maduresa a l’equip i fer les coses a poc a poc, però bé, molt bé!!!

No sé ... els darrers partits a casa: Xerès, Ciudad de Múrcia, Tenerife i Valladolid he tingut la sensació que estem en el bon camí, i mireu que hem guanyat dos, hem empatat un i hem perdut l’altre, però la maduresa i les victòries no sempre van lligades a la curta, però a la llarga .... segur que sí ho estaran !!!!

No sé .... crec que hi ha comunió a Tarragona entre els professionals i seguidors de l’equip, estem davant d’una bona oportunitat, però no és creieu que aquest tren passa cada 40 anys. Si les coses es fan com fins ara, aquest tren pot passar sovint i si no és aquesta vegada, l’agafarem la propera, però per fer aquest viatge .... més val estar preparat !!!

Isaac Newton ... i el Nàstic. M’he inventat una teoria que no sé si existeix de veritat. I com de vegades sóc agosarat ja l’he posat un nom “La teoria de la goma”. Abans de tenir clars els seus principis ... em vaig dir, “jo l’hi poso nom”. Almenys que tingui nom ... com les bones teories. I així va ser. De què va? Sabeu ... aquelles gomes (de color camel) de lligar els pollastres, em van ajudar a establir una idea sobre una cosa que m’adono que em passa: Hi ha coses, fets i persones amb les que de vegades estableixes una relació com elàstica. Vull dir que s’estira i s’escurça, es fa llarga ... i curta, va i ve, a cops estàs dalt i d’altres estàs baix. I fa temps que li dono tombs al cap amb el tema. Perquè em passa a mi? Li passa a tothom? Sóc responsable? Llegir article	Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article
Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article	“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article
La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article	L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article
Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article	El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article