L’ESTRÈS i el NÀSTIC (I)

Darrerament, cada dia que vaig al Nou Estadi a veure el Nàstic surto decebut, molt decebut i també una mica inquiet.
Surto decebut perquè els afeccionats i seguidors del Nàstic anem a l’estadi bàsicament per veure’l guanyar. Si a banda de guanyar, juga bé, millor que millor, però allò que volem és tornar a casa amb tres punts al sarró. I aquest és un fet què fa dies no veiem.

També surto inquiet perquè malgrat crec el que diu el nostre entrenador Luis Cesar que és una qüestió bàsicament de “sort i de ratxes”, veig als seguidors molt crítics.

Jo continuo fidel a l’entrenador, perquè cada setmana a les declaracions post-partit, es guanyi o es perdi em demostra que de futbol en sap molt i igual que estic convençut que el Recreativo pujarà a primera, també ho estic que aquest entrenador estarà algun dia en la “Liga de las Estrellas” amb el Nàstic (si tenim la paciència necessària), o sinó amb un altre equip. M’agradaria molt que ho fes amb nosaltres perquè em cau bé, em transmet bones sensacions.

Seguidors que per una altra banda, van cada dia menys a l’estadi, i això també m’inquieta. Opino que el consell d’administració, ha d’estudiar el que passa i buscar mesures per compensar la manca d’assistència de seguidors. Segur que saben el que cal fer millor que jo, però cal alguna mesura abans que sigui massa tard, perquè no m’agradaria que el Nou Estadi semblés el Camp d’Esports. Bé, si volen que els ajudi i els doni alguna idea que m’ho diguin !!!

M’inquieta tenir la sensació que hi ha un grup de seguidors excessivament alterat. No m’agrada la seva reacció, ni la seva actitud ni el seu estat d’ànim al camp. No sé com dir-ho, veig a l’afeccionat ..... com a crispat !!!

Segurament m’estaré fent gran !!! Bé, segurament no, seguríssim !!! Però he de manifestar que m’agrada l’actitud del públic jove del Nou Estadi. M’encanta la devoció que manifesta a l’equip i l’ànim que el transmet. Ja no m’agraden tant “les formes” dels seguidors més madurs. No sé .... estan com a enfadats, decebuts .... nerviosos, o millor dit com ESTRESSATS !!!

Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article	Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article
“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article