LA TEORIA DE LA CRISI

Ansietat i angoixa són gairebé termes sinònims: es refereixen a un estat d’ànim relacionat amb la por, que acostuma a provocar una inquietud i un cert malestar interior, així com una reacció física que ens prepara per a enfrontar-nos a un perill imminent.

Sentir ansietat ho podem considerar una reacció normal quan ens enfrontem a una amenaça exterior real. El cos es tensa i podem sentir una sensació d’opressió al pit, suar, tenir palpitacions o d’altres símptomes físics que acostumen a desaparèixer quan desapareix també la causa que els ha provocat.

Crec que l’equip quan juga al Nou estadi pateix d’ansietat. El veig tens, molt pressionat, sense possibilitat de reacció, sense idees .... com si s’enfrontés a un enemic al que no pot fer front i que no és el rival que té al davant, ja que aquest enemic és ell mateix, juga amb por i això és fatal.

Crec que els afeccionats que anem al camp no ajudem gaire. Em fa l’efecte que la nostra actitud el provoca palpitacions i suor freda. Vull dir, que encara agreugem més l’estat d’ansietat i aquesta domina l’equip que queda com “paralitzat” i sense possibilitat de reacció.

La “Teoria de la Crisi” parteix de la idea que qualsevol procés maduratiu està marcat per una sèrie de situacions de crisi, generalment originades en el que s’anomenen “successos vitals”. Aquests, de vegades són fets naturals i d’altres, són fets accidentals, però en tot cas tothom passa per moments de crisi. El que és important és que davant d’aquestes crisis, podem posar a prova els nostres recursos, i si som capaços de superar-les, sortirem més enfortits, afavorint així el procés maduratiu de l’equip.

Estic convençut que per consolidar-se a la lliga de futbol professional hem d’aprendre a patir, a lluitar i a superar situacions de crisi. La segona divisió cada setmana ens mostra com no hi ha enemic petit ni rival invencible. Hem de créixer com equip, però això és un altre tema i crec que ho han de fer els professionals.

Els afeccionats hem de créixer també. Ens hem d’acostumar a guanyar i a perdre, a veure partits bons i dolents, però sobretot a donar suport incondicional a l’equip. Hem de passar-ho bé a l’estadi independentment del resultat, perquè així podrem transmetre als jugadors l’alegria i confiança que necessiten en els moments difícils ........ perquè quan es guanya 3 a 0, és molt fàcil jugar i disfrutar, però realment quan es perd i les coses no surten, es quan es necessita suport extern per fer fort el convenciment que hom necessita per superar una situació de crisi. Em va impressionar molt el passat dissabte el Ramon de Carranza “en ple” (potser amb una mica massa d’alcohol) esperonant el seu equip contra un FC Barcelona superior i poderós.

Pronosticar és fàcil, encertar ... més difícil. Sempre he manifestat des del meu racó que no entenc massa de futbol. Vaig estar uns quants anys jugant a diferents equips provincials, he vist molts partits en directe i per la televisió però lo meu no és el futbol. De fet ... lo poquet que sé ... ho he aprés de Luis Cèsar i també del meu fill. Sí, en les converses “funboleres” mantingudes amb ells ... t’adones que vol dir “saber de futbol”, i que hi ha qui en sap, i molt. Hi ha qui sap llegir un partit, qui s’adona perquè passa una cosa o altra, etc. Però insisteixo ... lo meu no és el futbol. Tampoc no es que sàpiga ben bé que és “lo meu” o potser sí ... però per prudència no ho diré públicament! Llegir article	Por ... davant el nou curs? Davant la nova temporada hi ha una sèrie de paraules que em venen al cap: Expectatives, il•lusió, incògnita, paciència, prudència, nervis, por ... i així podria seguir una bona estona ja que en sortirien un munt. N’hi ha de tots colors. Algunes amb connotacions positives ... i d’altres de no tant. Però de totes hi ha una ... de ben diferent, la por! Llegir article
“Xapat ... per vacances” Ha estat un any diferent i sorprenent. Hem passat per distints moments ... decepció, eufòria, calma, il•lusió, esperança, tristor, sorpresa ... i algun moment inoblidable (amb picades i sense) ... i les perspectives no sé com són. No ho tinc clar. Intento pensar en el futur i no ho aconsegueixo ... veure amb nitidesa em costa bastant. Sé el que m’agradaria, sé el que faria ... però no sé el que passarà. No depèn de mi. Ja veurem! La veritat ... no em preocupa massa. El que hagi de passar ... passarà! Llegir article	La “barra de ... ferro”. Tradicionalment sempre s’ha dit que les emocions, o millor dit, la manca de control sobre les emocions, són la principal causa dels fracassos de la intel•ligència. Les emocions influeixen en el coneixement però ... el coneixement també influeix en les emocions ... i tant!!! Antonio Damasio, un dels neuròlegs més brillants de l’actualitat, ha demostrat que de la raó a ... l’acció no hi ha pas franc. Fa setze anys, publicava el revelador “L’errada de Descartes” (“gran llibre” que recomano a tothom) on demostrava amb casos reals que la racionalitat humana no pot funcionar deslligada de les emocions. Llegir article
L’autoestima ... i el Nàstic Ara tothom en parla.. Tots sabem què és fonamental a la nostra vida. Hi ha autors que opinen que l’autoestima és una “resposta emocional automàtica i global d’estimació o de rebuig cap un mateix”. Per uns altres ...és “el resultat de la suma de les avaluacions que fem sobre la nostra llista personal d’atributs o qualitats”. Al meu entendre ... l’autoestima compren les dues coses alhora perquè te un component afectiu i un altre de cognitiu, i els dos són igual d’importants. M’agrada com la defineix Rojas Marcos, “és el sentiment plaent d’afecte o desagradable de rebuig, que acompanya a la valoració que fem de nosaltres mateixos”. Llegir article	Poc a dir ... De vegades ... un te ganes de parlar, de dir el que pensa de les coses i de les persones, de compartir ... d’altres un te ganes de callar, de no dir. Aquest fet, en principi no significa res. Estar en silenci només vol dir ... “no dir”. El silenci en principi només és l’absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. Una altra cosa diferent és la interpretació que fan els altres del silenci. De vegades el silenci s’interpreta com a acceptació. En canvis en d’altres com a rebuig. Normalment la interpretació del silenci depèn de la predisposició, de les experiències prèvies, de les expectatives ... però sobretot del que s’anomena llenguatge no verbal: la mirada, el gest, l’actitud, la posició del cos ... del que el fa servir. Llegir article
El Nàstic ... i l’estrès! Avui tothom parla d’estrès. És una paraula d’origen anglès que es podria traduir per “sotmetre a tensió”. Habitualment la fem servir per parlar d’excés de tensió mental o física, provocada per un factor extern. De vegades ... hi ha qui no l’agrada que li diguin que va o està estressat. I ho entenc perfectament perquè aquesta, es d’aquelles “malalties” que sembla que són responsabilitat d’un mateix ... i que si algú està estressat és més o menys perquè vol. I això és fals! Ningú vol patir i amb l’estrès es pateix. Per tant, no anem a buscar responsabilitats sinó ... solucions! Llegir article	La voluntat i la ... inconstància. Per a la psicologia la voluntat és la capacitat humana de determinar-se a actuar per raons i motivacions internes. Quan la psicologia empírica estudia la motivació, tracta la voluntat, no com a facultat de la ment, sinó com a conjunt de totes aquelles variables que expliquen les condicions en què se suscita i regula la nostra conducta. Fa anys ... es deia que era una “facultat innata”. Avui, els estudiosos del tema parlen de la voluntat com el conjunt de quatre habilitats apreses: Inhibir l’impuls, deliberar, decidir i mantenir l’esforç. Llegir article