CAL SEGUIR AIXÍ

La situació és complicada, però encara hi som a temps, tot hi que en les actuals circunstàncies, penso que patirem fins al final i això voldrà dir que també caldrà esperar els resultats dels altres; malgrat tot no ens enganyem, de futbol en veurem ben poc sobre tot si tenim en compte, tan la situació del Nàstic com la dels rivals que encara han de venir al Nou Estadi.

Jugadors, està en les vostres mans…

Escric aquestes ratlles després de veure el partit entre el "gran" Panathinaikos i el Barcelona. Els seguidors culés han d'estar com una moto. Si analitzessim el partit més d'un cessaria a l'entrenador, escridassaria al president i aniria a l'aeroport a xiular els jugadors. La imatge va ser bastant pobra, molt pobra. Després d'uns minuts de reflexió he arribat a la conclusió que el Nàstic hagués guanyat aquest partit. Bé, puntualitzo: el Nàstic que va jugar l'eliminatòria contra el Madrid, el que va guanyar al Numancia i el que va superar en joc al Recreativo, guanyaria al Panathinaikos. Perquè els pensaments que poden tenir els barcelonistes (tot i que hi hagi el partit de tornada al Camp Nou) després de perdre a Grècia són semblants als que poden tenir els "nastiqueros" després de perdre a Albacete. Mateix resultat, errors similars i mateixa sensació. I això em preocupa. Em preocupa que ens assemblem tant al Barcelona. No per res, eh!! Senzillament perquè no som comparables i no ens hem de comparar. I més d'un dirà: ni ganes de comparar-nos!!

Esperança

Som en el tram final de la Lliga i, malgrat totes les dificultats que hem viscut durant la temporada, el Nàstic continua amb possibilitats de salvar la categoria. Després de tantes jornades instal·lat a la vora de l'abisme, l'equip té motius per confiar en les seves possibilitats de sortir-se'n, perquè, malgrat totes les situacions límits, malgrat els problemes, les dificultats i els obstacles d'aquesta temporada eterna, gairebé contra pronòstic, encara hi ha lloc per sostenir l'esperança. Col·locat durant pràcticament tota la temporada en la zona d'alerta de la taula classificatòria, el Nàstic ja està acostumat a viure amb la punta de l'espasa sobre el pit i, en conseqüència, superats tants tràngols, disposa de tota la força de la fe, de tota la força que dóna mantenir l'esperança quan tantes vegades ha estat posada a prova.

10 Partits d'infart

Quan vaig escriure l'anterior article (el 6 de febrer d'enguany), estàvem emocionats per que veiem que el somni de la permanència encara era possible. Veníem de guanyar tres partits seguits i, sense ser massa optimista, semblava que la cosa estava una mica controlada, orientada. Els resultats posteriors, però, ens han tornat a posar on érem, amb el greuge de que cada cop queden menys partits per la recuperació i la tant anhelada permanència.

Parlar del Nàstic

He de confessar que escriure del Nàstic, almenys per a mi , no és difícil, encara que ben mirat, com totes les coses de la vida, una mica compromès sí que ho és, i més ara que les coses no van com tots els que seguim el nostre equip de fa tans anys voldríem.

M'esperava bastant més

Si a principi de temporada em diuen que la Segona Divisió seria com és, no m'ho crec. I no parlo de la situació a la classificació, sino del futbol que estem veient i dels rivals que estan passant pel Nou Estadi. Sincerament, no us vull enganyar, m'esperava bastant més. Qui ha estat superior al Nàstic? Qui ha demostrat que té millor equip? El que han fet els Recreativo, Jaén, Leganés o Albacete de torn és aprofitar les errades. Res més. El Nàstic ha fallat, ningú ha estat superior. Ni l'Atlético de Madrid, que va guanyar a Tarragona amb dues jugades a pilota parada. Però això és història i ara mateix no serveix de res. Són paraules. El que importa és la classificació. El que és realment important és treure l'equip de la situació actual. En el fons és igual com es juga o es deixa de jugar, perquè l'any vinent i l'altre i l'altre volem seguir a Segona Divisió.

Errors

Comença la recuperació

Abans d'entrar en matèria, permeteu-me d'entrada, agrair a l'Albert Solà l'oportunitat que em dóna per dir la meva sobre el Nàstic en aquesta pàgina. També vull, en aquesta primera columna d'opinió, saludar a tota la família "nastiquera" que, diumenge rera diumenge, pateix, gaudeix, i vibra amb l'equip.