TRENCANT TÒPICS

Massa sovint acostumem a etiquetar o mal etiquetar moments puntuals del joc d’un equip o bé de determinat jugador amb qualsevol dels milers de tòpics que omplen el mon del futbol. Acostumen a fer estadístiques comparatives d’aquelles que t’enfonsen una mica més en els moments complicats i que et serveixen per pensar en com han arribat de canviar les coses en els moments més dolços.

Ara per exemple el tòpic diria que ja hem superat allò que anomenen el primer terç de la competició aquells 14 primers partits que poden començar deixar veure cap on camina un equip, o no?.

De moment, el Nàstic 05-06, segueix amb aquella línia si més no estranya que no acaba d’agafar el rumb correcte i que sembla costa retrobar-se en determinats partits amb aquell futbol que ens va obsequiar davant del Múrcia, l’Albacete o l’última primera part a la Rosaleda.

La mancança més notable i la que salta més a la vista semblava fins ara que era la clara manca de gol, la poca punteria de cara a la porteria contrària (bé de fet cap a la xarxa contrària) o si ho prefereix algú com va dir el míster “la zona dónde se cuence el partido”. Tot això era fins aquest diumenge on Bolo, aquell jugador tant injustament criticat massa vegades, i que el tòpic diu que “només ha de despenjar pilotes del cel”, va saber trobar el camí del gol que se li havia negat durant les primeres tretze jornades i ves per on quan més ens queixàvem de que no teníem gol el de Bilbao es va reivindicar al més pur estil “pichichi” marcant de dos en dos i trencant el primer tòpic aquell que deia; “que passi el que passi Bolo no marcarà”.

El segon dels tòpics que no ens hem cansat de repetir era el que intentava justificar la irregular línia de l’equip depenent dels rivals amb qui jugava; “el Nàstic només guanya als grans”. Doncs bé tot i que el Màlaga B és un d’aquells equips difícils de definir no estaria segurament en cap travessa de clar candidat a l’ascens per tant podem dir que la victòria a la Rosaleda no va ser contra un dels grans.

Que gairebé parlant de tòpics m’oblido del nom de l’última setmana, que va servir per trencar una altra estadística si més no curiosa. El nom com us podeu imaginar és el d’Ekpoki, que va debutar a Màlaga, la nova perla del futbol africà va tenir els primers minuts amb la samarreta del Nàstic i amb el dorsal 25. Haurem de confiar cegament en els gols d’Ekpoki i en el seu instint per provocar penals com a mínim en els poc més de 20 minuts que va tenir ja va trencar un altre d’aquells tabús que perseguia a l’equip (cap penal en tretze jornades). A Màlaga va arribar el primer d’aquesta temporada, el va xiular Teixerira Vitiene i el va fallar el que gairebé mai els acostuma a fallar, Antoni Pinilla o bé potser el va aturar Javi Muñoz molt encertat alhora de llençar-se a cegues cap a la seva dreta.

Ara només manca trencar alguns tòpic que encara ens venen a tots a la memòria i que l’equip sigui capaç de demostrar a casa allò que fins ara només hem gaudit els que hem vista el Nàstic lluny del Nou Estadi.

En definitiva que fins ara aquest Nàstic segueix sent un equip complet incomplet i que no deixa de ser una caixa de sorpreses amb calaixos més buits que plens. Ja ho ha dit fins i tot l’honorable que ell veu a aquest Nàstic com “un equip massa irregular” que no deixa gairebé mai a ningú indiferent.