El nou Gimnàstic de Tarragona de la temporada 2005-2006 ja ha començat a caminar entre perspectives esperançadores. Després d’un exercici, el passat, ple de satisfaccions i en el qual varem fins i tot arribar a somiar amb la possibilitat d’un ascens, l’actual ens porta a la reiteració de que el Gimnàstic es un equip que ha de consolidar total i definitivament la seva presència com equip d’aquesta categoria i deixar enterrat en el passat lès històries d’encontres a la segona divisió B, on, entre l’avorriment i la monotonia, el futbol semblava una espècie de pas processional on els aficionats pagaven el seus pecats diumenge rera diumenge. Nova temporada, fixatges esperançadors, que donen més nivell a un planter consolidat que aspira a millorar lo aconseguit el passat any. I quan l’objectiu es millorar un s’atreveix a somiar novament. Noms com els de Merino, Llera, els germans Pérez, Jaio, Ivan Romero, etc. donen més cavalls de potència i fan que el conjunt grana disposi de més i més clares opcions a l’hora d’incrementar la seva capacitat competitiva en una categoria molt complicada. I es que cap equip vol perdre nivell, han estat molts el fixatges efectuats per tots els equips de la segona A - més de dos cents- i es que cap dels planters vol passar angúnies a l’hora de mantenir la categoria -recordem el cas d'equips com el Reial Múrcia, amb un gran pressupost i que va passar per molts problemes- quan l’objectiu inicial és sobre tot per els que més diners han invertit, el d’obtenir l’ascens a la primera divisió del futbol estatal. La lliga ja donat ja les seves primeres pases. El primer partit davant el Tenerife no és sinó una primera passa, titubejant, però la primera a fi de comptes i no es poden extreure encara conclusions. Si, l’equip va semblar a les Illes Afortunades tenir problemes en un aspecte que es la base del treball de Luis Cèsar, l’aspecte defensiu, però, insisteixo. encara es aviat per treure conclusions. Bàsicament encara ens trobem en pre-temporada i les proves durant aquests primers partits seran una constant, no solsament en el Nàstic, sinó en molts dels equips que estan acabant de definir la línia de treball de tota una temporada. El tècnic ja ha definit en moltes ocasions la seva línea de actuació, un equip fort, que treballi amb una defensa avançada en línia, amb forta pressió al mig camp i sigui el més pràctic possible en atac. I és aquí, en aquest punt, on la comissió esportiva ha de treballar més a fons. Trobar un davanter que doni el toc de qualitat. Tasca complicada, doncs tothom vol el golejador meravellós que solucioni el mal endèmic de molts equips i que no és un altre que el camí del gol. La lluita pel jugador "bueno, bonito, barato", serà una constant fins el tancament del mercat de fixatges i sembla que el Nàstic, tot i les declaracions del seu president, el senyor Josep Maria Andreu, apurarà fins l’últim moment per assolir l’objectiu. Només em resta donar una mostra d’admiració per la nostra patidora afició. Un exemple que estic convençut que tornarà a donar l’empenta necessària durant tota aquesta temporada. El futur d’un nou estadi amb la remodelació de les antigues instal•lacions no han de servir sinó com a punt de partida d’aquest projecte 2005-2006 que a tothom il•lusiona. El somni de la primera divisió pot ser-hi més a prop.
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),
