Desprès de tot el que està passant, a hores d'ara, la situació és molt delicada, les postures tant del Club com de la Federació son molt llunyanes d'un hipotètic punt de trobada . El que és cert és que ens trobem davant d'un fet que en d'altres ocasions, gairebé tothom sempre ha comentat alguna vegada, la maquinària federativa és un engranatge molt poderós i és molt difícil que un club, modest pugui canviar una situació que és com a mínim tolerada per la majoria dels estaments del món del futbol. Però, què cal fer ara ?.Crec modestament que el primer que cal fer és garantir que els futbolistes del Nàstic juguin cada setmana i que els partits de casa no s'ajornin, primer per que la competició quedaria adulterada i segon per que l'objectiu del Nàstic és arribar primer al Play-Off i després tornar a 2 A. I les interrupcions com la del diumenge fan mes mal que bé. També és bo que la Junta directiva, com és lògic, vetlli pels interessos de l'entitat i prengui les mesures corresponents perquè el bon nom del Gimnàstic no es vegi malmès. Això vol dir que no només ha de vigilar perquè la justícia sigui equitativa sinó que ha de posar les mesures corresponents per tal d' impedir que fets com els que van succeir en aquell desgraciat partit no es tornin a produir. Respecte al paper de les federacions espanyola i catalana, mereixerien una Columna cada una, però si alguna ha de defensar i representar al Nàstic es la federació catalana i pel que he vist i llegit, ni una cosa ni l'altra, també és veritat que des de Tarragona alguns dirigents no han actuat de la millor manera, cal pensar que no podem canviar de federació i que si hem de fer-li alguna queixa és millor fer-la, almenys en primera instància, d'una manera discreta. Amb tot crec que cal defensar els interessos del Club amb la fermesa necessària, i que aquesta experiència ens ha de fer reflexionar per tal de no repetir errors que com es veu ens els volem fer pagar amb escreix, i al mateix temps seria bo que els representants dels clubs que pateixen situacions semblants, exigissin a la RFEF, mes diligència, per dir-ho amb to conciliador, als arbitres i que el pes, el rigor i la aplicació de la llei sigui justa per a tots. Des d'aquesta Columna cal que tots denunciem tot tipus de violència, i en aquest cas la que hi ha dins del món del futbol. Cal denunciar i impedir el pas als estadis dels violents que amb la seva actitud fan que allò que per a tots és una festa no s'acabi amb possibles tragèdies. És feina de tothom, sobretot dels que tenim la possibilitat de manifestar-ho públicament, que el públic de Tarragona no es veu reflectit en el fets que ara ens ocupen i sobretot cal un compromís ferm, nítid i decidit per tal d'eradicar del nostre estadi la més mínima ombra de violència.
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),
