He de reconèixer que si m’haguessin dit a principi de temporada que passaríem uns nadals nastiqueros tan tranquils, no m’ho hagués cregut. La situació a la classificació fa creure en aquest equip, tot i que durant el mercat d’hivern li fem alguns retocs necessaris. M’agrada veure el Nàstic a la zona mitja alta de la taula, perquè donada la meva “joventut” estic vivint el millor Nàstic de la meva vida (la temporada 79/80 era tan petit que no tenia massa coneixement de causa). Sense deixar de banda l’equip (evidentment no ho farem!), enguany es pot pensar en el futur, es pot treballar pel futur. Les darreres temporades hem viscut tan al moment que no tenies perspectiva de futur. Pensàvem tant en el partit de diumenge que no teníem temps per planificar la següent temporada. Planificar en tots els aspectes: esportiu, social i d’estructura interna.
Hem de fer-ho. Hem de preparar el club pel gran salt. Quan arribi, ho hem de tenir tot a punt. Sembla que s’ha començat pel futur del camp. Avui no hi entraré, només demano que les decisions que s’hagin de prendre en prenguin ja. No m’agradaria que el futur del camp del Nàstic fos com la façana marítima, el palau d’esports, la plaça de toros coberta, l’Escola Oficial d’Idiomes o el teatre Tarragona. I reconec que tot això no és gens fàcil i menys quan intervenen mil interlocutors. Però hem de prendre ja la decisió sobre el futur del camp.
I hem de pensar en la plantilla de la pròxima temporada. La secretaria tècnica ho està fent. Ja té una llista interessant de noms que es podrien incorporar al Nàstic de la pròxima temporada. I mira jugadors de futur. I treballa des de l’ombra. Les renovacions també arribaran. Abans o després arribaran. I un cop aconseguim la permanència, ja començarem a tenir formadeta la plantilla 2005-2006.
I hem de pensar en l’estructura del club. Tindrem camp de futur i tindrem plantilla de qualitat. Però tenim el club preparat pel salt? Tant d’infraestructura com de personal. Està preparat el Club Gimnàstic de Tarragona SAD per estar a Primera. Preparem-lo i quan ens trobem amb el salt, la feina estarà feta. Només un detallet sobre l’estructura del club… No heu trobat a faltar una campanya de captació de socis nadalenca? Regalar Nàstic és regalar material (samarretes, bufandes, gorrets, etc.), però també és regalar un carnet de soci per veure el Celta, el Valladolid, l’Alavés, el Cádiz o l’Sporting. Tenim molta feina per fer.
Per acabar, tornem al tema esportiu. No us penseu que no patirem, eh!!! Ara estem tranquilets, però la ratxa algun dia s’acabarà. Algun dia perdrem. I potser ens apropem una mica a la zona baixa. Però, si us plau, que aleshores no surtin els “jo ja ho sabia això! No era real la situació del Nàstic a la classificació”. Si us plau, no!!!!! Quan es guanya i quan es perd, confiem en l’equip.
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),