A cinc punts de l’ascens, i a set del descens...

Aquest és el panorama que ens mostra la classificació de la segona A, després de 15 partits. Queden sis partits per acabar la primera volta de la lliga i el Nàstic ho està bordant.

Abans d’entrar en el contingut de l’article, en la seva part més filosofal, deixeu-me fer dues valoracions prèvies.

La primera: és l’actitud de l’equip en el seu conjunt en el partit contra el Xerez. En un camp pesat, el desgast físic de l’equip va ser senzillament brutal. Amb aquesta actitud, amics meus, jo no descarto res; ho dic molt seriosament, no descarto res.

La segona: Antoni Pinilla. Aquest home, va deixar clar que és el líder de l’equip. Va fer callar aquelles veus que diuen que si ha de tenir tants minuts, o que si ha de sortir a les segones parts, als primers minuts... l’Antoni Pinilla, va demostrar que malgrat la seva edat (33 anys), està pletòric i no només això, es va posar l’equip a l’esquena i li va posar allò que tenim els homes més amunt dels genolls i per sota del melic... i que van dintre d’una bosseta. Ja m’enteneu.

Fa unes setmanes, quan les coses no anaven massa bé (cap allà al mes d’octubre), i quan el Nàstic estava a la zona de descens directe, hi havia aquella veu de la consciència tarragonina, (tant nostre!), del seny, i fins i tot del pessimisme... o manca d’ambició, que deia allò tant prudent – i “cutre” a la vegada – com: “El Nàstic juga una altre lliga”; “l’objectiu del Nàstic enguany, es el mantenir-se”, i tota una sèrie d’afirmacions pròpies d’una afició, i uns mitjans de comunicació que han hagut de patir les vicissituds molt properes en el temps, fins i tot massa, i que havien provocat el descens incontestable de l’equip a segona B, de nou.

Ara, però, les coses han canviat i, ves per on, estem a cinc punts de l’ascens i a 7 del descens. Ara, arribats en aquest punt, en que em de pensar?. En mantenir-se i prou?; en intentar quedar dels 10 primers?; intentar quedar dels 5 primers?. Ens queda jugar amb aquells equips que al mes d’octubre anomenàvem de “l’altre lliga”, o sigui, la dels possibles candidats a l’ascens. A banda del Sporting (que actualment està per sota del Nàstic a la classificació), jugarem a casa contra el Lleida i el Sporting de Gijón; i d’altre banda, visitem a l’Eibar, Almeria, Alavés i al Recreativo de Huelva. Deu punts són possibles. I amb 31 punts a la primera volta... les coses es miren d’una altre manera.

I per acabar, una dada: abans del partit amb el Xerez, el Nàstic havia fet 18 punts. Els mateixos punts que va fer en tota la primera volta, quan va estar a segona A, ara fa 4 anys. Això vol dir alguna cosa. No?.