Desprès de la dolorosa derrota de Còrdova crec que es hora de fer una mica de reflexió tots plegats i que els jugadors, el cos tècnic, el secretari tècnic, els directius i els afeccionats reconeguem la nostra part de responsabilitat de la situació actual. D’acord que estem a la vuitena jornada de lliga però siguem realistes, el Nàstic només te 7 punts de 24 possibles, ens hem deixat 17 pel camí i d’aquests 7 ens els hem deixat a casa, un lloc que ha de ser un baluard inexpugnable. Be de tota manera encara estem a temps de reconduir la situació, però no ens encantem que desprès sortir del pou es molt complicat i d’això ja en tenim experiència. Crec que el sistema de joc que utilitza l’entrenador no es el mes adequat, segons la meva modesta opinió, això de fer joc directe i sense circulació de pilota al mig del camp esta fent que alguns jugadors siguin només espectadors del partit, jo soc un enamorat del joc de transició al mig del camp amb obertura a les bandes i centrades a l’àrea o buscant les arrencades en profunditat dels nostres extrems que en tenim bons i de qualitat contrastada, però això fins ara no ho hem vist, per tant crec que ja es hora de que Luis César deixi aquest sistema, mes adequat per primera divisió que no a la segona. Als jugadors, alguns no tots, els hi demanaria que s’impliquin mes en el projecte en que estem i donin tot pel club del qual estan cobrant, que pensin que al darrera hi ha un sentiment i amb això no es pot jugar, que recordin que ningú te el lloc guanyat i potser ja es hora de fer canvis, no experiments, i deixar a la banqueta alguns que semblen intocables, d’acord que hi ha lesions però jo crec que últimament que la defensa esta tenint uns “despistes” que ens han fet perdre partits, doncs Luis César sigui valent i tregui els intocables de Barcelona, per que no provar la defensa de l’any passat que era solida i funcionava? (Alfonso, Vaqueriza, Lusarreta, Marco), també crec que el mig camp s’hauria de reforçar no jugar amb dos homes sols, que sempre estan en inferioritat, sinó buscar un organitzador que distribueixi el joc acompanyat de dos treballadors i al davant un punta i dos extrems que corrin. Aquesta es la meva visió, tant criticable i respectable com qualsevol altre. Finalment vull fer un comentari a les declaracions “chulescas” del Sr. David Garcia, si al “Barça” estan acostumats a tractar d’aquesta manera a qui volen em sembla be, però aquí estem al Nàstic i un jugador que porta la seva samarreta no pot comportar-se com ho va fer ell, ha de demostrar respecte, saber estar i per molts nervis que tingui mossegar-se la llengua quan toca i reconèixer que si s’ha fet un partit dolent, no passa res, es mes honest dir la veritat que intentar enganyar a l’afeccionat, això s’ho pot aplicar algun que altre jugador mes. En fi estem a temps però o comencem a redreçar la situació des d’aquesta jornada o cada vegada ho tindrem mes difícil, això si en cap moment hem de defallir i nosaltres hem de seguir animant i estan al costat de l’equip a les verdes i les madures ja que el nostre NÀSTIC esta per sobre de tot i hem d’estar amb ells fins al final.
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),
