Abans d’escriure la primera columna de la nova temporada m’he repassat alguns dels comentaris que feia durant la passada. Aquells on reclamava creure en l’equip i el cos tècnic, estar units en qualsevol moment, tenir la il.lusió de l’ascens i allunyar-se de les crítiques. Al final tot va sortir com volíem i tornem a la Lliga de Futbol Professional. Ja sé que portem 7 jornades, però com és el primer dia que escric… Evidentment, mantinc totes les peticions que feia durant la temporada passada: unitat, fe, il.lusió i suport. Intentem pensar en positiu per una vegada al Nàstic. Tots volem que guanyi, però els altres també juguen. Clar que no podia ser d’una altra manera i ja n’he sentit de molts colors en aquestes primeres setmanes. I sobretot un comentari: “Això em sona al mateix que fa tres anys”. Ja hi som! Ja tornem a pensar en negatiu… Tranquils! No serà fàcil. Patirem. Patirem moltíssim. Ens desesperarem. Però no plorarem com fa tres temporades. Intenteu fer un exercici mental i oblideu aquella temporada 2001-2002. Com si no existís la trajectòria que ens va tornar a Segona B. I canviem el xip. Per això, avui utilitzaré un seguit de frases o preguntes que el tècnic Luis César ha pronunciat en aquest inici de lliga. Serveixen perquè reflexioneu. I després de reflexionar, opineu. Però opineu amb criteri i deixant la passió de banda. Penseu més amb el cap que amb el cor o el passat.
Frase-pregunta 1. “Quin és l’objectiu real de la temporada?”. Ho preguntava el míster quan començava a notar nervis. Ho tenim clar, no? Oblideu ara mateix res que no sigui la permanència. I això vol dir trampejar més del que ens agradaria amb la zona perillosa de la classificació. Potser estarem un punt o dos o tres o quatre per damunt el descens. Potser estarem en zona de descens. Però no caiguem mai en la desil.lusió.
Frase-pregunta 2. “La gent sap que perdrem més partits que no pas en guanyarem?”. Això també ho tenim clar, no? És que sinó seríem un equip aspirant a l’ascens… I no ho som! De moment la permanència. Hem d’aprendre a saber perdre. Enteneu-me l’expressió. No hem de perdre els nervis amb cada derrota o pensar que som carn de descens cada vegada que volen els punts. Tot i que no ens enganyem, jo vull guanyar, guanyar i guanyar.
Frase 3. “Igual que cap partit és igual a un altre, molt menys cap temporada pot ser igual a una altra”. S’entén, no? Si la derrota a Cádiz va ser diferent a la de Vigo i si la victòria a Salamanca va ser diferent a la del Múrcia, AQUESTA TEMPORADA NO TÉ RES A VEURE A LA DE FA TRES ANYS. Ni per entrenador/s, ni per plantilla, ni per directius, ni per mitjans, ni per afició, ni per res. Per tot, és un Nàstic molt millor!
Frase 4. “Cada partit hi ha coses que s’han de millorar”. Queda clar que tenim un entrenador ambiciós, amb ganes de treballar, que coneix la categoria i que no vol que ningú vagi d’estrella. Luis César té les coses clares i és exigent. Fins el moment hem guanyat, hem perdut i hem empatat, però mai ho hem fet del tot bé. El gallec sempre ha vist coses corregibles. Confieu en l’entrenador (cosa difícil en aquest club, perquè tinc la sensació que mai n’agrada cap).
Per ser el primer dia ja n’hi ha prou. I sobretot, per damunt de tot el que hem dit tots plegats: disfruteu de la Segona Divisió A!
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),