'That's Entertainment'

Ningú no pot negar que tenim gust per fer espectacle. Per això, no ens conformem amb oferir-lo al terreny de joc, sinó que n'impregnem tota la galàxia nastiquera. Sense anar més lluny, l'any passat vam organitzar un ball d'entrenadors a la banqueta, una desfilada de fitxatges a les oficines del club i, com a fi de festa, la celebració del descens, segurament una de les escenes més surrealistes que s'han vist mai en un estadi de futbol. De fet, encara hi ha qui es pregunta com a talents com a Buñuel, Fellini o Berlanga no se'ls va acudir mai una cosa així. El cas és que enguany no ens podíem conformar amb jugar partits de mèrit, com, per exemple, el del València al Nou Estadi. Havíem de donar una mica de 'vidilla' a l'entorn, no fos cas que ens avorríssim. En definitiva, perquè ningú no digui que, amb la Segona B, troba a faltar una mica d'acció, el Nàstic se'ns va als Tribunals. Ens trobem, doncs, de cop i volta, que, mentre la línia telefònica entre Madrid i Nyon treu fum, el Nàstic no és ja només un projecte de ciutat i un sentiment, que això ja ho sabíem i, per aquells que no, ja tenim la directiva recordant-ho a poc que pot, sinó també el rei de la comèdia d'aquest món tan còmic que és el planeta futbol. Qui ens ho havia de dir! No sabem com acabarà això, encara que, a fe de Déu, l'ermita de Sant Magí no dóna l'abast de la de ciris que estem encenent perquè Blatter i companyia, que segurament encara no deuen saber massa amb qui se les han de tenir (tot arribarà, que quan ens hi posem no hi ha qui ens pari), no ens facin fora de la competició. En fi, com sembla que hem agafat el gust a això de litigar, no se'ns acudirà pas demanar seny i prudència, cosa que fóra una pèrdua de temps, sinó que, almenys, el nostre pas pels Tribunals sigui el més discret possible i no se'ns acudeixi muntar 'performances' a l'estil Ruiz-Mateos. … Encara que, si cal ser coherents amb la línia impulsada pel club en els darrers temps, això no estaria del tot fora de lloc. Vist el que s'ha vist, és clar que si Paul Weller no hagués escrit ja 'That's Entertainment' mereixeríem que ens dediqués almenys una estrofa de la cançó, potser aquella que comença "Waking up from bad dreams…".