QUE EL LLEGIR NO ENS FACI PERDRE L’ESCRIURE

De vegades, hi ha elements que, d’alguna manera o altre, fan que les misèries quedin ben dissimulades i fins i tot, que en el pas del temps s’oblidin.

Em refereixo, naturalment, al partit del diumenge passat amb el Ieclà. La primera part, no passarà a la història per practicar-se un futbol digne. Ja no parlo ni de vistós, agressiu, ni cap altre adjectiu pretensiós. Parlo de la pobre imatge que van oferir l’un i l’altre.

A la segona part, va haver un espectacle surrealista. A banda de l’estat d’alcoholemia de l’àrbitre, que podria fer-se una columna a banda, també s’ha de dir que no vam fer una segona part brillant. En honor a la veritat, i crec que és de justícia esmentar-ho, no es pot fer un partit de futbol amb un element en contra i tant important com és l’àrbitre, això d’entrada i per no ferir susceptibilitats (que deu n’hi do!). Amb 3 expulsats, el partit està trencat i encara gràcies que la dignitat d’algun jugador va provocar que encara es veiés algun alè de mala llet. El que no es pot amagar, és que el Nàstic està en una línia descendent pel que fa referència al rendiment de l’equip. I això és una dada objectiva. Són els números. En els últims 5 partits, l’equip ha perdut 2, ha empatat 2 i ha guanyat 1. Ha encaixat 9 gols i ha marcat 6. Sobre la classificació, no es una cosa que em preocupi massa. Ja vaig dir en una columna anterior que l’important es estar al play-off. Durant la temporada, et pots permetre certes “llicències” però sense abusar.

En definitiva, i per acabar, vull fer l’observació de que els partits passen, i les oportunitats també. I no em serveix llegir i escoltar l’endemà del partit opinions que només fan referència al pèssim arbitratge, ignorant que l’equip està en crisi. Que el llegir no ens faci perdre l’escriure.