El Nàstic enguany és un d’aquests equips favorits per aconseguir-ho tot

Alguns, no tothom, pensaven que donat que en les primeres jornades el Nàstic s’havia col·locat amb una certa facilitat al capdavant de la classificació, tot seria molt fàcil i que ja estava tot fet, semblava que seria un passeig triomfal durant tota la temporada.

Certamen no es així, no tot ha de ser tan fàcil, estem jugant en un grup on la igualtat predomina per damunt de tot, qualsevol dels equips té potencial per figurar en les primeres posicions; tothom creu que s’ha fitxat molt bé i que els seus jugadors són els millors de la categoria.

Malgrat això, també hem de convenir que no tots seran els elegits, tan sols aquells que, a banda d’haver fitxar molt bé, hagin planificat bé la temporada, i hagin aconseguit la progressió necessària per arribar a l’últim terç del campionat amb les forces necessàries per culminar una privilegiada posició a la classificació i enfocar el play off amb les màximes garanties possibles.

El Nàstic enguany és un d’aquests equips favorits per aconseguir-ho tot, però recordem que l’any passat també hi figurava entre els favorits i ben aviat ens van baixar els fums; malgrat tot aquest any crec que es diferent, molt diferent diria jo; la planificació realitzada en la pre-temporada va ser molt seriosa, la paciència, la perseverància, la cura, i el seny van presidir totes les actuacions que es varen realitzar; la Comissió Esportiva va dedicar moltes hores a la inspecció i estudi dels expedients dels jugadors proposats, una Comissió composada per tècnics del Club, pels nous entrenadors, i per alguns directius; tots varen invertir moltes hores a aquesta tasca, per les seves mans varen passar molts curriculums de jugadors candidats a incorporar; varen fer molts quilòmetres per veure jugadors, seguint-los tant en els partits jugats a casa com en els de fora.

En ocasions les discussions i la manca d’acord sobre un determinat jugador en el sí de la Comissió, aturaven els procés, no tots hi estaven d’acord en un jugador determinat, fins i tot en algun cas concret es va tenir que recórrer a demanar nous informes que contrastessin i valoressin més encara la vàlua d’aquell candidat; varen ser dies de molta feina i molta dedicació. Afortunadament el planter que finalment s’ha confeccionat és un planter equilibrat, compensat, amb molta força física, amb molta alçada, i amb molta qualitat tècnica. Crec que aquest any aquesta plantilla sí que ens pot fer arribar a assolir l’objectiu establert.

Ara, aquests dies, desprès dels primers partits, algú també pensa que ens hem aturat, que l’equip ha perdut força i idees, que es fan molts canvis, que l’equip ideal que tothom, o la majoria té al cap, no surt a l’alineació inicial, que no fem gols, que l’atac no rutlla, que els laterals no funcionem al mateix nivell que altres línies de l’equip, i d’altres coses que es comenten a les tertúlies, al carrer, i a les mateixes graderies. Doncs bé, penso que estem en un procés inicial, que el nostre equip es un equip nou que s’està fent, que està madurant, i que encara predomina més les actuacions individuals que les col·lectives, tot, fruit de la manca d’una conjunció que ha d’anar arribant de mica en mica.

Crec que en tant arriba aquesta definició per un equip titular, que en tant arriba aquest desitjada conjunció, és molt bo estar-hi amunt, estar al capdamunt de la classificació en els llocs de privilegi; imagineu-vos el que pot arribar a ser aquest planter de jugadors el dia que tots estem d’acord en que juguen com un equip, com un bloc. Penso que cal tenir paciència, que cal continuar confiant i apostant per aquest equip, que cal continuar anant al camp cada diumenge a animar-los, i que cal fomentar l’afició pel Nàstic en qualsevol indret de la nostra ciutat i de la nostra província, el darrer partit érem 8.300 persones al camp, hem de continuar apostant per incrementar aquesta xifra, encoratjant a l’amic, al veí, al familiar, a tothom .

Avui el camp del Nàstic, a banda de poder anar a veure un gran equip, un gran espectacle futbolístic, es també un centre de relació i de comunicació importantíssim que cal conservar i potenciar per tots els mitjans possibles. A l’estadi, els diumenges fem Nàstic i també fem ciutat.

Visca el Nàstic i visca Tarragona.