‘Here Comes the Weekend’

Vam començar la temporada amb el títol d’una cançó dels Jam i acabem la primera volta amb un altre (de fet, havia estat pensant d’agafar-ne una dels Clash, com a homenatge a Joe Strummer, però no n’he trobat cap que faci al cas). Efectivament, arriba el cap de setmana i, novament, partit al Nou Estadi, gràcies als bons oficis de la mai pon ben ponderada Federació Espanyola de Futbol.

El cas és que aquesta tongada de partits a casa semblava fa una setmana una mena de corredor de la mort que podia acabar d’enfonsar a l’equip després de la dolorosa-vergonyosa-etc. derrota a Reus (ai, ai, ai! cada vegada que hi penso, em posaria a plorar). Tanmateix, recuperant l’argument de la nostra última aparició per la web, dir de nou que el joc ha tornat a mostrar els seus capricis i, després dels partits contra l’Espanyol i el Castelló, el Nàstic acaba la primera volta en una posició digna. No per sortir a celebrar-ho, és cert, però digna al cap i a la fi.

Ara bé, com sempre, les coses poden canviar novament en noranta minuts i estem impacients per saber que passa diumenge. L’espera del cap de setmana futboler (“me gusta er furbo, etc., etc.”) sembla, en aquest cas, més dura (síndrome d’abstinència, potser, després de tant d’ús del Nou Estadi en els darrers dies?). A veure, doncs, què passa amb el Barça. En el primer partit de la temporada, vam veure el miratge d’un Nàstic amb autoritat que semblava que es passejaria per la categoria. Ara, curats de miratges i espants, el partit contra el segon equip blaugrana és el moment ideal per recuperar la tranquil•litat i mirar cap amunt amb més fonament… o no. En fi, que ja arriba el cap de setmana i, diumenge, de nou, al Nou Estadi amb un nou partit del mateix vell joc de sempre.