“FUE BONITO MIENTRAS DURÓ...”

Això s'ha acabat, mancan cinc partits per finalitzar la lliga i estem al lloc on es mereixem ja que la competició posa a tothom allà a on es mereix.

Es hora de fer balanç i analitzar que ha passat, doncs be jo faré el meu anàlisis personal i que cada un faci el seu i assumeixi les seves responsabilitats.

Desprès de les celebracions per l'ascens la Direcció Esportiva, encapçalada pel Sr. Sicart, no va fer els deures correctament i senyors es incomprensible que a uns pocs dies abans de començar la competició encara no estiguessin tancats els components de l'equip que ens havia de defensar a la “Liga de las Estrellas” (tinc els meus dubtes de que sigui així després de veure el que hem vist), ens va pujar l'èxit al cap i a la vegada varem pecar de “pardillos” i ens varem anar a Austria a fer una pre-temporada nefasta i que no va ser el que realment es una pre-temporada (habitacions sense persianes, lloc d'entrenament amb deficiències, trasllats per carretera interminables per jugar partits, etc...) potser si haguessin anat a Prades hagués estat més beneficiós.

Desprès de la “tourne” per terres austríaques es tornen a evidenciar els problemes entre el Director Esportiu (Sr. Sicart) i l'entrenador (Sr. Luis Cesar) sense que des del Consell d'Administració es poses remei a aquesta situació que no era nova ja que venia de la temporada anterior (potser si haguessin posat a tothom al seu lloc...).

Passen les jornades i el 26-11-2006 (jornada 12), part del Consell d'Administració desautoritzant al President Sr. Andreu, decideixen fer fora l'entrenador quan estem a 4 punts de la salvació i amb 26 jornades per endavant. Com a gran “salvador” fitxem a Paco Flores, un entrenador que ha demostrat no estar implicat amb el projecte i que dia a dia ha estat “ninguneando” a la premsa local i que te frases per la historia com: yo vivo en Castelldefels..., bailo jotas de contento con los fichajes..., ya le puedan dar el dinero que quieran a un equipo de cojos..., etc. Amb tot això l'únic que ha fet es enrarir més l'ambient i desprès de 21 partits (jornada 33) estem a “NOU” punts de la salvació desaprofitant diversos “match-balls” amb plantejaments incoherents, canvis incomprensibles i actituds poc esperonadores.

No penseu que hem deixo als jugadors, que també tenen la seva part de culpa en aquest viatge per la primera divisió, ja que d'alguns d'els nous fitxatges s'esperaven moltes coses però han estat amagats i no han demostrat res del que desitjàvem d'ells, (Campano no ha donat el rendiment, Generelo encara no l'hem vist, Gil balla molt be però jugar?, ...) també dir que hi hagut d'altres que s'han trenquen la cara cada partit i no s'amaguen (Portillo tot professionalitat, Chaboud incansable, Mingo tot terreny, Ruben Castro oportunista, Cesar Navas contundent, Pampa Calvo seguretat,...) i altres que donaven per “morts” han ressuscitat i donat el que tenien i més (Pinilla sensacional, Marco tot voluntat,...). Potser si haguessin fet un planificació com cal...

També hem de parlar del Consell d'Administració, un Consell dèbil i amb buit de poder que ha permès que el Nàstic SAD fos “la casa de tocame roque”, ara marxo ara em quedo, i entremig l'Alcalde (Sr. Nadal) posant cullerada, això va crear inestabilitat i total per que finalment passes el que havia de passar al mes de juny o sigui que el Sr. Andreu va dimitir irrevocablement (potser no calia haver marejat la perdiu) i entrem en una interinitat inverosimil ni mes ni menys que la SAD presidida, interinament que ningú s'oblidi, per un polític (Sr. Font) i a mes regidor d'esports (“juez y parte” en segons quins temes), si us plau deixin de polititzar el Nàstic. Aquesta interinitat dura fins el dia 27-03-2007 en que, lícitament al tenir majoria d'accions però poc èticament amb les formes, surt un nou Consell d'Administració, que no presenta cap projecte, en contra d'un accionista jove amb ganes de treballar que presenta un projecte de futur (potser hauríem de remar tots en la mateixa direcció) i després de descalificacions (Sr. Creus) a l'anterior President i diversos actes de cara a la galeria però no de solucionar els problemes esportius, ja que es parlava mes del Consell que de l'equip, finalment trien un president (Sr. Salvadó) que sembla que el dia del Vila-real li preocupava més el Noia d'hoquei que la situació del Nàstic i que com a president gira la cara als insults del Sr. Sicart envers d'un periodista disminuït i altres periodistes de la Ciutat i accions envers alguns socis.

Això ha esta el meu anàlisi de la temporada que estem acabant de saborejar i que no ens equivoquem no es un premi es una realitat i que no em sabut conservar per no tenir un club professionalitzat i un Consell d'Administració valent que hagués afrontat amb més decisió els problemes. Així que ha veure si aprenem dels errors i planifiquem una propera temporada amb garanties i posem els fonaments per tal de que el NOSTRE estimat Nàstic pugui tornar a la màxima divisió del futbol i es faci un lloc entre els millors clubs de l'estat espanyol.