Ens agafem a la lliga de les estrelles ja amb la punta dels dits . Diumenge que ve anem al camp del Llevant , un equip que també esgota les poques ,però més que nosaltres, opcions d’aguantar-se un any més a primera. Es preveu un partit d’ aquells d’infart possiblement no per el joc si no per el que ens juguem els dos equips. El resultat final pot ser una ferida mortal per a qualsevol dels dos , no jugarem solament al camp sinó que els aficionats nastikers i els del llevant tindran un ull al camp i un altre al marcador simultani de l’estadi per controlar com van els partits que juguen la Real,Athlètic de Bilbao, Celta i Betis , família ja ho sabeu torticolis assegurada A partir d’ ara comencen les anomenades jornades de radio , aquelles en que curiosament celebres gols d’altres equips com si fossin teus o més ,ves quina cosa!! Preocupant l’evolució de l’ equip d’ aquestes dues setmanes ..Quan possiblement tothom ens hagués donat per morts i ja carn de segona quan vam tenir les visites de Sevilla, Valencia i Saragossa , ves per on les salvem de meravella i ara ens venen els equips possiblement més assequibles i la pifiem de ple, es el nostre Nàstic el de l’ efecte aspirina ,que hi farem. De les qüestions tàctiques que dir.. per omplir fulls i fulls , jugadors que no juguen al seu lloc, actitud, canvis que tan sols una persona entén , que passa amb Maku i el Tobies, en fi estaríem hores i hores potser intentant esbrinar lo inexplicable, però per sobre de tot hi ha el Nàstic i una afició que de ben segur seguirà animant al seu equip i que omplirà tota la zona visitant de Llevant intentant esperonar fins al darrer alè als seus jugadors . Seguim vius potser amb un peu a l’ altre barri dis-le 2A però ens hem de seguir aferrant a les poquetes opcions que ens queden i si hem de palmar que sigui amb orgull, jugant de tu a tu i no amb l’ actitud de Mallorca per que amb l’ afició no s’hi juga i aquesta ha estat durant tota la lliga donant una demostració d’orgull i amor al club , al Lluís Companys a Saragossa a Vila-real, Barcelona, Madrid,Mallorca.... etc....etc.. arribant a les tantes,per terra, mar i aire , gastant-se els cales... per a què gairebé totes les vegades ni els jugadors els hi vinguessin ha agrair el suport , Diu el refrany que “ser agradecido es de bien nacido”.En fi no cal cap comentari més al respecte Tema Sicart a mi personalment ja m’avorreix així que no ho remenaré més, crec que per els partits que queden si es queda o el fan fora ,no ens solucionaran la temporada ni la planificació de la que vé, ara es l’ hora d’ estar tots junts i recolzar l’ equip . Així que tots a una ....pit i amunt .A partir de Juny..... Bufa la cabra . Diumenge ens veiem. Ah !! i el divendres 11 al Vendrell a la Trobada de Penyes no s’ hi pot fallar. Força Nàstic ara més que mai !! Nasticlandia Curs futbolero 2006-07.
Autor: Jaime-Ramón Gener Garcia Mestre especialista en Educació Infantil.
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),
