A LES VERDES I A LES MADURES

De fet aquesta columna , des del primer dia en que hi participo, es per parlar de futbol, i ja em va passar fa anys que vaig parlar dels incidents al final d’un partit, empès per les circumstàncies del moment.

Em passat de l’alegria a, i ja em perdonaran, a l’emprenyament. No només pels resultats de l’equip, que també, sinó per la situació extra esportiva que des del mes de novembre estem abocats.

Primer es destitueix a l’entrenador sense que hi hagués una demanda gran. El recanvi no ha donat els resultats que tot volíem, es evident, El nou entrenador diu entrada que no ens fan falta reforços , i al cap de poques setmanes comencen a arribar-ne i no els que volia, crec que en bon criteri per part del club, ho sabem per les seves declaracions.

Al final del mes de gener es produeix una situació on es demostra la feblesa del club, amb la marxa d’un del futbolistes més importants dels darrers temps i l’anada i tornada d’un altre que al final es queda sense fitxa. Tot últim dia del termini per canviar del club.

A tot això cal afegir la dimissió del President per motius no estrictament esportius, i també cal dir-ho, la planificació feta no ha funcionat, tot amb pocs diners, amb un equip amb molts jugadors cedits i ara amb una desconnexió evident entre els aficionats i l’entrenador.
Jo no hi crec amb solucions miraculoses, cal demanar responsabilitats, ara som a primera divisió i això vol dir que els professionals del club també ho son, tant per les felicitacions com per les crítiques.

Llàstima que ara el socis ja no ho som, som abonats. Els que han de redreçar la situació son els accionistes .

Jordi Virgili pot ser un bon president, si jo fos accionista tindria e meu vot, el seu projecte es seriós, cal fer-li confiança i donar-li temps, no serà fàcil , però el seu programa es realista i engrescador repeteixo cal ser al seu costat.

Visca el Nàstic!