Crec que em deixat passar una gran oportunitat de mantenir-nos a 1ª divisió i dic això encara que ens podem salvar i tan de bo així fós, però malgrat la situació en que ens trobem cada jornada ho veig més complicat. És una llàstima ja que el nivell de la primera divisió d’aquest any i dels 7 últims equips és bastant fluix i no és una opinió personal ho diuen el mitjans de comunicació i jo em pregunto ¿Per què em arribat en aquesta situació? Fent una mica de memòria després de l’ascens aquesta fita històrica va fer que el president junt amb el seu Consell semblés que portaven una bena als ulls i no volguessin veure tots els problemes que sorgirien entre la direcció tècnica esportiva i l’entrenador, per tots és sabut que mai em remat amb el mateix sentit i si vam tenir la sort de pujar va ser pels jugadors i per la personalitat de l’entrenador que mai van perdre la fe acompanyada de fidelitat a las seves idees.
El president en aquell moment podia decidir si renovar a l’entrenador o al Director tècnic esportiu als dos o ningú, donat la sorpresa,es decideix per la renovació dels dos, una decisió agosarada i com s’ha demostrat, no gens enertada. Durant les negociacions per renovar a l’entrenador es remen diferents noms un d’aquest era Marquez 2º de l’Espanyol i al dia següent sortia la seva renovació per l’español ¿eren reals les noticies? ¿Qui les filtrava a la premsa?.El següent pas era la llista de baixes junt amb les renovacions es fan de manera arbitrària i sense consens per les dues parts. A les vacances escoltem un dia que fitxarien al Saviola, al Maxi, però no ve ningú comença l’ Stage en un planter que eren jugadors que ja sabien que no contaven per l’entrenador, no tenien davanters era juriol i de sobte porten al Portillo, Makukula i Gilberto, tres jugadors que en teoria serien els que marcarien les diferències però no han resultat el que s’esperava i vist el seu currículum dels dos primers i l’informe tècnic per part de la Comissió esportiva en viatge inclòs al Brasil.
S’ha començat la temporada i ens adonem que els fixatges que són per reforçar l’equip gairebé no juguen i passem mitja temporada jugant els mateixos que eren de la 2ª divisió, això que vol dir doncs que la política de fitxar no ha sigut encertada cosa que el Nàstic, vist els pocs recursos econòmics que tenia no s’ho podia permetre fallar ni Bizarri, Matellán, Campano, Portillo, Makukula ni Gilberto han demostrat res de res i segur que la fitxa que tenen és la meitat del pressupost del club.
Vist els mals resultats es produeix de forma poc decorosa el cessament de l’entrenador, fins a les hores tenim un director esportiu que fa !Mutis! pel foro i en cap moment fa cap pas per apropar-se a l’entrenador. Per tal de intentar remar en la mateixa direcció ja que el vaixell tenia moltes fuites d’aigua però sí que es deix veure a TV3. Després de la destitució de Luís César fen tota mena d’explicacions. A mi m’agradaria que dones les explicacions pertinents de la política de fitxatges tant nefasta que ha portat a terme aquest any, però no n’hi havia prou amb el que s’havia fet, que ara ens porta un entrenador que se’n preocupa més d’entrar amb una guerra de declaracions en contra de l’ expreparador físic, persona que durant els darrers anys ha deixat la seva empremta de gran professional i un pilar molt important amb les fites esportives assolides els darrers anys pel Nàstic.
‘‘Miri senyor Flores dediquis a la part tècnica, faci les substitucions com déu mana! durant els partits i procuri no tenir errades com les que va tenir en el partit de l’Osasuna, Així ara tindríem tes punts més, i no perdi ni una mica de la seva força en intentar desprestigiar un professional com pocs que es diu Xavi Bartolo’’.
Per tot aquest seguit de raons el Nàstic ha perdut una oportunitat única i històrica de mantenir l’equip a la 1ª divisió, esperem que ens serveixi d’experiència.
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),