Finalitzada la primera volta del campionat i quan ja alguns visionaris s'atreveixen a dir allò de " ja t'ho deia jo que les coses podien anar mal dades", el Nàstic ocupa la darrera posició de la classificació de la taula amb només nou punts. `Després de la desfeta dins de la lògica davant el Barça del passat diumenge els mateixos visionaris ja fan apostes sobre quan el conjunt centenari serà novament equip de la segona divisió. L'acomiadament de Luis Cèsar i el fixatge de Paco Flores com nou tècnic no ha aportat sol.lucions. El tècnic barceloní ha apostat estratègicament per un "más de lo mismo". El dibuix tàctic no ha variat i, clar, amb un planter com el grana on, exceptuant Mingo i Ruben Castro ,cap dels fixatges ha respost a les expectatives, la situació sembla insalvable. La decepció pel rendiment de la majoria dels nou vinguts aquest nou exercici es notòria. Fixatges mediàtics com els de Makukula, Portillo, Campano o el jugador més car de la història del club, el brasiler Gil estan essent un absolut fracàs. Fins i tot el tema de l'ex del Sevilla fa plorar. La seva possible contractació al mercat d'hivern per part d'un equip italià, el Brescia, ha quedat congelada després de la revisió mèdica i això ha obert una cataracta d'interrogants. Està Makukula lesionat? porta molt de temps en aquesta situació? es aquesta la resposta de per què no ha estat convocat en les darreres convocatòries?. L'entorn grana també es fa una pregunta cabdal per al que i el que podia haver estat la singladura del Nàstic en aquesta primera volta del campionat: es podien haver efectuat uns altres fixatges a principi de temporada tot i les limitacions econòmiques si la diferència de criteri del aleshores tècnic tarragoní Luis Cèsar i la secretaria tècnica no s'hagués produït?.
Tot i això, però, la situació esportiva no sembla el més preocupant dins l'actualitat del Gimnàstic. Fa uns dies l'alcalde de la ciutat, el Sr. Nadal efectuava unes declaracions on manifestava la seva decepció per la marxa de l'equip. Fins i tot va utilitzar la paraula fracàs en cas que el Nàstic no poguès mantenir la categoria. Això va ser el detonant que va provocar la dimissió irrevocable del que sense cap mena de dubtes ha estat possiblement uns dels millors presidents de la història del Nàstic, el sr. Josep Maria Andreu. Feia algun temps el màxim responsable de la nau grana ja havia mostrat el seu desig de deixar la presidència. Les paraules del Sr. alcalde van acabar amb la seva paciència. Ningú pot criticar el treball exemplar de Josep Maria Andreu -recordar breument com ha estat el gran responsable de l'èxit del Nàstic amb l'ascens a la màxima categoria del futbol estatal- però també és cert que, tot i no encertades en les formes, les reflexions amb veu alta del Sr. Nadal semblen respondre a un intent de canvi en la situació d'interinitat que ha estat vivint el consell d'administració en les darreres setmanes. El primer intent de deixar la presidència per part de JM Andreu ja havia provocat una fractura en el consell amb dos caps visibles, els srs Virgili i Vilar. Els possibles dubtes en la presa de decisions a posteriori no semblaven generar un ambient adequat en la gestió de l'entitat tarragonina i finalment es van acabar de precipitar els aconteixements. La dimissió del Sr. Andreu, ha portat al nomenament de Raül Font com a nou president. El pas següent sembla ineludible: la convocatòria d'eleccions per tal d'escollir l'home que ha de conduir la nau grana els propers anys. El Nàstic es troba immers dins un moment vital per el seu futur. La construcció de la nova ciutat esportiva i la consolidació com a societat anònima dins la lliga de futbol professional -tornar a la segona divisió B tindria conseqüències fatals- han de ser el principals eixos del treball del president que surti escollit. El futur ha de ser més que mai grana. Si us plau, que no s'espatlli.
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),
