Des del meu darrer article (molt sentit però encara amb esperança, després de la derrota del Nàstic al camp de l'Elx), l'equip ha jugat 4 partits més. D'aquests, tres els ha empatat i n'ha guanyat un. Un balanç pobre, molt pobre per un equip que pretén salvar la categoria. Amb la mà al cor, crec que ens podem salvar, guanyant naturalment, a l'Oviedo i aquí a casa, a l'Extremadura. Amb el cap fred, però, ho veig de pronòstic reservat. A aquestes alçades de la temprada, ja no depenem només dels nostres resultats. I encara amb l'esperança que seran positius als nostres interessos. Ara ja tot és càlcul, oracions i transistors que informin de què fan els altres. Fent una anàlisi sincer cal reconèixer que som on som per mèrits propis. No ens enganyem exclamant-nos: que si aquell gol, que si aquell arbitratge. Si bé és cert que la sort ha jugat a favor o en contra, també s'han donat situacions que ens eren propícies i no les hem sabut aprofitar. És una llàstima. Dues consideracions sobre els fets que van succeir a l'estadi el dia del partit del Poli Ejido. La primera: que quatre brètols saltessin al camp és lamentable, i ho rebutjo frontalment, igual que penso que és un error deixar-se portar per la fúria i esbravar-se llençant d'objectes al terreny de joc. Així s'ha aconseguit que ens tanquin l'estadi i quedar davant la opinió pública com uns animals. Com sempre, s'ha agafat la part pel tot, malgrat que el conjunt de l'afició, en termes generals, ha tingut un comportament exemplar. Ha estat, de lluny, el millor d'aquesta temporada, acompanyant a l'equip allà on fes falta, animant, i fent-ho de forma pacífica. Un 10 per a tots; aquesta afició sí que és de segona divisió!. La segona consideració és que no són els periodistes els qui fitxen jugadors, ni fan les alineacions, qui prenen decisions; per tant, deixem-los tranquils. Hi ha periodistes que no tenen cap culpa que el mitjà pel qual treballen no cobreixi, informativament, el nostre equip donant-li la importància que per a nosaltres té. Aquests periodistes sovint són de Tarragona i el seu amor pel club està més que demostrat (poso com a exemple a l'amic Pep Coch de TV3), que va haver d'escoltar de tot, el dia del Poli Ejido i, el que és mes greu, també va rebre algun insult per part d'algun directiu. Per tant, un respecte per la seva feina. Ànim Pep!. No vull acabar aquesta columna sense un esment per a Carlos Clos Gómez. Aquest indesitjable prostitueix el futbol, juga amb els sentiments de l'afició i hauria de ser sancionat com ho ha estat el club. De debò que no ho entenc. Des del meu punt de vista és injust que ningú sancioni a qui ha sancionat tan injustament. En fi...Clos Gómez no mereix ni el nostre menyspreu, només la nostra indiferència. De debò espero que el dia que juguem contra l'Extremadura, el nostre cor nastiquero encara aguanti les taquicàrdies, arítmies, sístoles i diàstoles desesperades que no podrem controlar i que encara haurem de sentir fins a la fi de la temporada, conscients com som que, guanyant el darrer partit, (90 minuts d'infart) aconseguim la permanència a la segona A, categoria, d'altra banda, que ens mereixem com a ciutat i, sobretot, com afició.
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),
