Jo soc d’aquells que els hi agrada arribar aviat al Nou estadi per fer la xerradeta avantmatx i captar l’ambient de l’afició . Aquest partit tenia un sabor especial ,rival amb urgències , el Nàstic venia d’ una derrota d’aquelles que fa mal i sobre tot els quinze dies sense futbol que això si que no es pot aguantar, la dosis nastikera la necessitaven com deia el meu sergent a la mili a la “voz de ya “ , el nexe o el que tothom tenia clar es que s’ havia de guanyar “si o si” i no ens valia res més ,sobre tot si com aquell que diu miràvem de refiló el calendari pròxim … Doncs el resultat va esser” No i no”.
No vull entrar en el tema arbitratge els diaris, foros etc… ja en van plens i utilitzant una frase de Luis Cesar del dia del Valencia” tengo la cabeza que me da chispazos”… doncs jo tinc un veritable tall de circuits i podria dir qualsevol disbarat del que me’n tingués que empanadir més tard. Així que tema finiquitat .
Si parlem de l’ equip crec que li va faltar un xic més d’ambició , sé que és difícil en les circumstàncies en que ens arriben els gols i amb un jugador menys , penal ,expulsió, errada en la sacada de porta i ja te l’ han clavat un altre vegada i res més començar la segona part amb l' entrepà a la mà i la primera en el front… golarro de Yeste ,per destrempar al propi Nacho Vidal, però tot i així l’equip es va sobreposar i els darrers vint minuts del partit l’equip va semblar un altre , tema a part David Cuellar “ el motoret” va estar incommensurable defensant , atacant ,dels poquets que va estar fi durant tot el partit .
De l’ afició que dir ... Durant tota la setmana els mitjans de comunicació parlaven si arribarien els nervis si no guanyàvem i la veritat és que per molt que s’intenti amagar ahir ja es van sentir alguns crits de desaprovació vers alguns jugadors del nostre equip cosa que no ajuda gens ... Molts parlen de que si els crides així espavilen ... jo crec que no ... Els hem d’animar fins al final.... és el nostre equip Rellamp!! I si la cosa no ha millorat de ben segur Luis Cèsar el sentarà el proper partit i s’ha acabat el bròquil . Seguim sense tenir l’equip aquell que ens el sabíem de memòria , lesions, malalties,expulsions , adaptació de nous jugadors etc.... Això tampoc ens esta ajudant gaire , mirem l’ ampolla mig plena pel costat positiu, estem en situació de descens però a tan sols un punt de la salvació ,com diu L’ Abel ell sempre positiu .. No pasa res.... Propera setmana Sevilla .... Bufff quin Nàstic sortirà?? qui lo sa ... De moment enganxadets a la radio si no canvia la cosa i a patir de valent.. Oh que us pensàveu !!! això és la lliga de les estrelles ,així que, nos quiten lo bailao i quin millor lloc que Sevilla per fer petar la banca.
PD: Molt bé l’ actitud dels jugadors del At. de Bilbao saludant a la seva afició abans de començar el partit, celebrant els gols amb ells i en acabar el partit tornant a donar les gracies pel suport donat ... O sigui igualet que els nostres .. que quan juguem fora més d’ un dia si no es pel mestre Serrano o pel Grau .. Bon vent i barcanova .... I l’afició amb un pam de nas ...i una cara de mala lleeeeet.
Vinga ens veiem família. Curs futbolero 2006-07. Nasticlandia .
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),
