Bé ja han passat quatre jornades i ens han fet tornar a la realitat i aquesta no es un altre que estem en una categoria molt complicada i en la que una errada pot costar molt cara, i si no que ens ho diguin a nosaltres. Es veritat que no hi hagut moltes diferencies envers els nostres rivals però si les suficients com que ens hagin deixat clar que ens tocarà patir tota la temporada a no ser que comencem a donar-nos que no podem fer concessions als rivals, per tant hem de començar a estar els noranta minuts amb una concentració màxima, sobre tot en defensa, i aprofitar al 100% les oportunitats clares de gol, no és pot perdonar ja que a la mínima ens la “claven”. Realment crec que ja va sent hora de trobar un patró de joc i un onze mes competitiu, Luis César crec que ha de deixar de banda el joc del “pelotazo” i buscar un joc de toc i donar rapidesa a la pilota, que homes per fer-ho els tenim i bons. Crec que el diumenge a “Mestalla” és un bon dia per començar a fer un joc de toc i ràpid en el que el contraatac sigui la nostra targeta de presentació i estic convençut que podem donar la campanada a València al igual que la vàrem donar a “Montjuïc”, el que no podem fer és donar facilitats tan absurdes com les que hem donat fins ara.
En referència al club crec que també ha de canviar i donar exemple, no podem estar sortint a la premsa amb temes extra-esportius com el de les darreres hores amb el tema del Sr. Sicart, si realment és veritat que aquest senyor fa algunes setmanes que no apareix per Tarragona es un tema greu per solucionar de portes en dins, realment crec que alguna cosa hi ha de cert en tot això i és patent la nul•la compatibilitat entre ell i Luis César, si realment no és troba a gust i no li sembla be el projecte esportiu crec que el que millor és podria fer és donar-li les gràcies pels serveis prestats i que tingui bona sort, però mantenir una persona que no te bona “sintonia” amb el tècnic, i potser amb algú més del club, no és bo pel futur del nostre Nàstic, i que consti que tot això és un parer meu personal.
Finalment vull parlar de la noticia que va sortir de que es plantejaven fer jornada econòmica el partit del 29-10-2006 enfront del Real Madrid, doncs bé crec que els socis ja em fet un esforç per tal de poder pagar l’abonament de temporada i si el que es vol és fer calaix potser seria millor treure totes les invitacions i passis gratuïts que es donen els diumenges, penseu que hi ha alguns privilegiats que els hi donen al mateix parquing d’abonats el dia de partit, i que tots passin per “taquilla” o buscar alguna alternativa, però que el de sempre (l’abonat) sigui el que pagui, això no ho trobo correcte.
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),