Es porten disputades tres jornades de l'històric retorn del Nàstic a la primera divisió cinquanta vuit anys desprès amb el balanç de una victòria davant l'Espanyol a la primera jornada de lliga i dues derrotes, davant el Celta a casa i el passat diumenge al Reino de Navarra enfront l'Osasuna. Ha arribat el moment de treure les primeres conclusions i amb només tres partits sectors de l'entorn comencen a mostrar símptomes de nerviosisme. Ja es comença a qüestionar al projecte 2006-2007, es parla de la presumpta manca de credibilitat d'alguns jugadors en quant al seu rendiment a la lliga de les estrelles, etc. El cert és que només s'han disputat tres jornades i sembla prematur condemnar les primeres decisions, els primers plantejaments tàctics, en resum, la forma de fer les coses del mister grana Luís Cèsar.
Analitzarem breument cadascun dels partits disputats. En el primer match el Nàstic va saber trobar la fórmula màgica a l'hora d'aturar el jugadors pericos, amb una perfecta disposició defensiva i després d'uns inicis complicats on el conjunt dirigit per Ernesto Valverde va dominar la situació, el Nàstic va passar a controlar els aspectes ofensius del seu joc i amb una perfecta jugada d'Abel Buades i l'encert d'Alejandro Campano va posar-se per davant al marcador, per acabar finalment guanyant el partit. Era el partit de l'estrena, el més difícil, el que servia per demostrar si el Nàstic era un conjunt vàlid per jugar a la primera divisió. La prova es va superar amb nota. Al segon encontre i després d'una aturada de quinze dies primer partit al Nou Estadi amb la inauguració de la nova zona de preferent i un escenari de luxe amb un públic entregat. El rival era el Celta de Vigo de Fernando Vázquez, antic tècnic de Luís Cèsar. El Nàstic es va mostrar com un onze voluntariós però detalls estratègics van acabar costant la desfeta per 1-2. La seguretat defensiva mostrada al primer partit no va ser la mateixa i en atac l'equip va tenir alguns detalls esperançadors al segon temps amb la sortida de Makukula. I arriba el darrer partit, davant l'Osasuna. i com l'encontre davant el Celta detalls, sobre tot novament en l'aspecte defensiu van significar la derrota per 2-0. El segon gol navarrès ve precedit d'una errada del porter Bizarri, però no es pot oblidar la gran actuació de l'argentí en el primer partit, actuació que va evitar una més que probable desfeta davant l'Espanyol. L'important de tot això es pensar que la lliga no serà un camí fàcil, que ens trobem a la primera divisió, que més que probablement tocarà patir i de valent, i que s'ha perdut no de una forma aclaparadora sinó per qüestions, sobre tot en clau defensiva, que segur es podran corretgir en els propers compromisos del quadre grana. Un altre aspecte clau per tirar endavant aquest projecte es la part del joc ofensiu, assignatura pendent de Luís Cèsar les dues temporades que porta el gallec com entrenador del Nàstic i que aquest any no es pot passar per alt. No es pot continuar amb el promig golejador de la segona divisió. El club ha fet un gran esforç per portar davanters de nivell com Portillo i Makukula i el mister grana ha de treballar per aconseguir una major fluïdesa i eficàcia en el joc d'atac del seu equip. Amb tot i les dues darreres derrotes s'ha de tenir confiança, això no ha fet sinó començar.
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),
