GRÀCIES LLUÍS, FINS AVIAT

Ara fa sis anys va arribar, sense fer soroll, un noi tímid que venia a reforçar el nostre equip per tal d’aconseguir l’ansiat ascens a la segona divisió, aquest noi no era altre que Lluís Codina una persona que com a jugador ens ha donat tot i que com a persona encara ens ha donat mes, amb la seva manera de ser, de fer i de comportar-se amb cada un de nosaltres, allà a on el vegis sempre te un moment per parlar amb tu i mai s’amaga en moments difícils. Ahir al sentir que al Lluís li havien dit que no contaven amb ell la propera temporada vaig notar que el meu cor es trencava però desprès d’analitzar les coses m’omple d’orgull el haver pogut conèixer unes persones com el Lluís i la Bea així com la Marta i la Cristina una família que allà a on vaguin sempre les portaré en el meu record i el meu cor. Per tot el que representes i el que has fet pel Nàstic només em queda dir-te un a cosa:

MOLTISIMES GRÀCIES LLUÍS !!! AQUÍ SEMPRE TINDREU CASA VOSTRA.

Una vegada fet el que crec que es de justícia vull comentar que estic d’acord en que no valen sentimentalismes però la manera de fer del Consell d’Administració del nostre club, perdo de la SAD, segueix sent nefasta crec, i no vull pensar que soc l’únic, que la forma en que han acomiadat al Lluís no ha estat a l’alçada de la persona que acomiadaven, una persona que ho ha donat tot pel club, s’ha implicat en el projecte, no ha donat mai problemes, sempre ha donat la cara i a mes ha aconseguit TRES ascensos amb el Nàstic (cosa històrica) dos a Segona i un a “la liga de las estrellas” no pot ser que hagi de fer una roda de premsa sense companyia del President, perquè senyors per molt que diguin el President va arribar quan el Lluís ja havia acabat la seva roda de premsa junt amb el Sr. Muñoz. El normal hagués sigut que haguessin fet una roda de premsa al club amb el President donant explicacions del perquè no seguia el Lluís i agraint en nom de tots el que ha fet pel Nàstic, però es veu que això segueix sense saber-se fer i es millor que els jugadors emblemàtics segueixin marxant per la porta del darrera. Però be això no es nou ja que només cal veure el tracte que es te amb els jugadors veterans que han passat pel nostre club i que sembla que els tenen oblidats sense agrair-lis el que en el seu dia van donar pel club, unes èpoques que alguns no coneixen perquè no sabien ni on era el Nàstic i que ara s’apunten a sortir a les fotos vanagloriant-se de ser del Nàstic, senyors hi ha una dita castellana que diu: “es de bien nacido ser agradecido” doncs a veure si comencem a tractar a les persones que han donat tot pel nostre estimat Nàstic tal com es mereixen.