Arribat el moment de la joia i la felicitat i assolit l'objectiu i el somni de l'ascens desprès de l'empat davant el Xerès, s'inicia una altra etapa per el Gimnàstic de Tarragona. La històrica entitat tarragonina restarà el proper any a una de les competicions de més prestigi de l'horitzó futbolístic mundial, la primera divisió espanyola, la mediàticamente anomenada "lliga de les estrelles". La extraordinària temporada del conjunt tarragoní dirigit per Luis Angel César Sampedro ha esdevingut finalment en el somiat ascens, un objectiu ja assenyalat pel pressident grana Josep Maria Andreu quan es va produir l'ascens a la segona divisió A fa dues temporades i que el máxim dirigent del Nàstic va destacar amb la frase "tenim un equip de segona i una afició de primera". Doncs bé equip i afició podran gaudir el proper exercici futbolístic de la visió del millor futbol continental i més d'un es gratarà el ulls com no acabant de creure's que alló que es presenta davant de la seva vista no es un producte de la seva imaginació.
Ja després de les celebracions i quan la febre grana no decau, un vol fer una breu reflexió respecte al futur. El Nàstic restarà amb els millors vint equips del paìs, pel Nou Estadi passaran les grans figures de l'hortizó futbolístic, envoltades del glamour que el poder mediátic dels mitjans de comunicació concedeix, peró per sobre de tot la entitat grana i l'entorn nastiquer en general han de tenir el seny d'afrontar tant els bons moments com els dolents, que segurament arribaran. L'aventura de la primera divisió requereix un gran esforç económic, molt superior a l'efectuat fins ara, i si no arriben els diners necessaris per tirar endavant amb prou garanties tocarà patir. La història del futbol parla d'equips que han arribat a la divisió d'honor del futbol amb pressupostos modestos i han pogut inicialment mantenir la categoria, però desgraciadament al final la llógica s'ha acabat impossant i només han acabant sobrevivint a primera les entitats amb millor salut económica. El Nàstic aterra en la lliga de les estrelles com probablement el conjunt més modest, però també el de més gran il.lusió amb una afició meravellosa, però hem de ser conscients que quan vinguin els temps de les derrotes, es quan més s'ha de restar del costat de la nau grana, agafar embranzida moral y continuar recolçant al màxim.
La festa de l'ascens ha restat una demostració de fervor grana. Veure els carrers de la ciutat durant la passada rua plens de tarragonins que van gaudir al máxim del moment históric encara m'esborrona la pell. Els parlaments posteriors, la notícia de l'esgotament de les entrades pel proper partit de lliga davant l'Hércules, tots són moments que formen part ja de la història la temporada del retorn, cinquanta nou anys després, a la primera divisió, peró tot aixó també ha de servir per demostrar que el Nàstic continua essent un club portat amb el cap, amb una economia que mai ha de viure de miralls i un objectiu de plena consolidació entre els quaranta dos equips de la lliga de futbol professional - aquí s'inclouen tots els de primera i segona divisió-. Serà bonic jugar a primera, però no hem d'abaixar el braços ni els pitjors moments. Només s'han de recordar molts dels projectes que han acabat amb la ruïna económica de molts clubs que també van voler viure el somni de jugar entre el millors.
Per aixó insistir en aquesta expressió tan catalana, seny. Disfrutem del moment i preparem-nos per viure una temporada, la propera, plena de moments per la história.
Ansietat és el títol d'una cançó que pels amants del gènere ha quedat immortalitzada després de molts anys de la seva creació i que ben bé pot servir com exemple alhora d'expressar un estat d'ànim, el del Nàstic, a aquestes alçades de la temporada. I es que disputats els primers partits de la segona volta i després del canvi d'entrenador el conjunt grana no ha estat capaç de trobar el camí del triomf. Cèsar Ferrando, el nouvingut, treballa amb total intensitat per tal de donar al Nàstic ànims renovats i fer recuperar als seus homes la confiança perduda. Amb el tècnic valencià s'ha deixat de costat el futbol bonic encara que inefectiu per utilitzar armes més pràctiques com són la defensa ben aposentada, un centre del camp més equilibrat, barreja de lluita i creativitat i un atac ràpid i efectiu. A més el Nàstic ha anat al mercat d'hivern a adquirir jugadors que donessin més consistència, ofici i sentit del treball. El sr. Ferrando ja ha va deixar clar el dia de la seva presentació. El Nàstic ha de deixar de banda el preciosisme i lluitar pam a pam amb els contraris, guanyant el punts encara que s'hagi de fer de penal i a l'últim segon.
Un que ja es gat vell per aquests camps de Deu... I que las ha vist de tots colors.. Magres… Sabadell escapant per potes, Castelló, Llevant i Elx apedregat ....Orgasmiques ,com Ourense, Xeres,Lleida o les jornades gastronòmiques per allò de partits sense futbol , empats 0-0 o derrotes mínimes però que sempre t’emportaves el record de la bona cuina dels llocs visitats , Burgos,Novelda, Vila.joiosa , Llorca , Xixon ,Valladolid, Vigo, etc.. , escoltava a la tornada de Vitoria els comentaris dels seguidors nastikers al bus : Jo entro directe a la feina ,jo dintre d’un parell d’horetes i faig jornada completa , jo avui tinc examen etc..etc.. veritables aficionats o malalts granes, com els vulgueu anomenar, gent que fa un esforç econòmic, físic, familiar etc.. però que intenta no faltar mai a la seva cita per veure al seu Nàstic faci fred, calor o una pluja de cal Deu....Allà i són.
Fa uns mesos, concretament a l’octubre, en aquest mateix espai que escric aquesta columna, li dedicava un article a l’entrenador del Nàstic donant-li molts ànims després de tot el que li estava “plovent” darrerament. Concretament li deia que teníem equip de sobres i que fins a les hores, havien estat factors de mala sort els que feien que l’equip no estés més amunt. I és que realment havia estat així. Per això no entenia tanta crítica i tanta bilis. Han passat 16 jornades i, deixant per sentat que aquest any no pujarem (tampoc ens hi perdem res a primera), estic veient que potser aquells que el criticaven tenien una mica de raó.
Diuen el entesos que en matèria futbolística està gairebé tot inventat. Vull suposar que quan es vol reflectir aquesta opinió els "savis" es volen referir a alguna qüestió concreta, bé sigui en matèria de preparació física, tècnica individual o bé estratègia o tàctica. El futbol del segle vint i ú ha perdut totalment aquell romanticisme dels primers anys, quan els equips ho fiaven tot a la capacitat ofensiva, oblidant de forma definitiva polítiques de caire defensiu. Les estratègies amb pocs elements a la rereguarda, permetien que mites de la pilota com Isidro Làngara, Jacinto Quincoces o Pep Samitier pugessin foradar amb rel.lativa facilititat les xarxes rivals. Avui en dia els tècnics ho refien tot a una bona base defensiva, amb una primera línia de quatre i fins i tot cinc defenses, un mig camp amb similar número d'elements deixant en atac en la majoria dels casos un mitja punta i un punta so.litari per barallar-se ells solet amb tota la defensa rival. A més la consigna clara és mossegar el rival durant els noranta minuts encara que de vegades i recordant frases per a la història com el famós "pisadlo,pisadlo" del reconegut tècnic argentí Bilardo, s'hagi de jugar el límit del reglament.
Portem tretze jornades i desprès de sumar un punt en cinc partits hem passat a set de nou possibles . Els dos partits guanyats (Sporting i Racing de Ferrol) van donar aire a l’equip, sobre tot la victòria fora del Nou Estadi, però no ens enganyem amdos partits vàrem tenir a “San Roberto” que ens va lliurar de encaixar algun gol abans de que nosaltres marquéssim el primer cosa que hagués canviat molt el devenir del partit; una cosa si que haig de reconèixer i és que al Ferrol desprès de tant de toc vaig veure un partit pràctic i així va ser que ens vàrem emportar els tres punts. Crec que aquest és el camí Sr. Javi López sumar i deixar el “jogo bonito” per quan toqui.
Aquesta setmana es d’aquelles en les que un ja espera amb il•lusió que arribi el dissabte per anar al camp, un sempre te ganes, però crec que la dinàmica de l’ equip i el rival ens anima un xic més . Portem dues setmanetes de certa tranquil•litat i si m’ ho permeteu fins i tot de certa eufòria però d’ aquelles tipus hemorroide.. no patint es clar, però… en silenci…Sense tirar coets que ja em sembla bé … Ja ens ho mereixíem . Dissabte prima una d’ aquelles victòries maques, amb la TV3 present que sembla que aquest any ens porta sort, una victòria que ratifiquí al Nàstic com un dels equips que ha d’ estar en els llocs capdavanters de la classificació de segona i posar un xic la por al cos als que van pel davant i que han de pasar per aquí.
Crec que se esta fent un gra massa de l’actual situació del Nàstic i dic això convençut, que el Gimnàstic sen sortirà, malgrat haver-hi coses que no m’agraden i més endavant en parlaré. Enguany comencem la temporada em el fixatge de un director tècnic esportiu es va apostar per un sistema de joc determinat que trenca en el des últims anys es fa un planter que quasi tots el haguessin volgut el any passat, es varen crear unes expectatives molt altes i desprès els resultats barem acompanyar ( Copa Catalunya, gols bon joc ...),
